Els partits polítics eviten posicionar-se i aposten pel diàleg entre Catalunya i Espanya

«Malauradament ens tornem a reunir aquí pels nostres presos polítics [...] i per una sentència injusta i carregada d’odi». Així començava el manifest que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Andorra, Roser Gordillo, va llegir davant de les més de 400 persones que es van congregar ahir al vespre a la plaça del The Cloud a favor dels líders catalans a la presó des de fa un parell d’anys. 

Després que a primera hora del matí es conegués la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem, independentistes residents al Principat es van mobilitzar per sumar-se a la totalitat dels municipis de Catalunya que a les 20.00 hores es van donar cita davant els respectius ajuntaments per mostrar el seu rebuig a la decisió judicial. Així, el Comú d’Andorra la Vella va fer una excepció i va autoritzar la concentració, malgrat no sol·licitar-se amb el mínim dels dos dies d’antelació que estableix la llei. Paral·lelament, un altre grup de persones va convocar a la plaça de la Rotonda, per acabar juntant-se tots a la plaça del The Cloud i d’allà van posar rumb a l’ambaixada espanyola. 

En el mateix discurs, Gordillo va demanar «coratge» als assistents i, tot i que «ens sentim decebuts i desbordats», va instar a «estar tots units per un mateix clam: la llibertat». Les paraules de la presidenta de l’ANC van precedir un llarg aplaudiment i crits de «no tenim por», «no hi som tots, falten els presos» o «no és justícia, és venjança», entre altres proclames.

100 anys de condemna

Gairebé un segle és el que sumen les penes als nou líders independentistes empresonats: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. 

El tribunal presidit per Manuel Marchena els ha condemnat per sedició i els ha eliminat l’acusació de rebel·lió per considerar que cap d’ells va fer ús de la violència organitzada. La major pena, de 13 anys i el mateix període d’inhabiltació absoluta, és per a Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i que en el moment de l’1-O era vicepresident de la Generalitat de Catalunya. Tant a ell com als exconsellers Romeva, Turull i Bassa, amb penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació, se’ls acusa, a més, de «sedició en concurs medial» i d’un delicte de malversació de fons públics «agreujat per raó de la seva quantitat».

Reaccions polítiques

Els partits polítics del país van reaccionar ahir amb cautela arran de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics i de les possibles afectacions a les comunicacions amb el Principat. El Govern i DA van optar per no fer declaracions i la resta de partits hi van passar de puntetes. 

El conseller general del grup parlamentari liberal (L’A), Marc Magallón, va evitar valorar la sentència però sí que va admetre que les protestes i els talls en diferents punts de la xarxa viària catalana poden tenir una incidència al Principat. «Qualsevol tall en eixos principals segur que ens afectaran», va dir Magallón, en referència als transports tant de mercaderies com de persones. «Evidentment que temem per l’economia andorrana, segur que es veurà malmesa per això, però poca cosa hi podem fer», va afegir Magallón, que insta tant Catalunya com l’estat espanyol a resoldre la situació a través del diàleg. «Potser si s’hagués tractat de forma política ens hauríem estalviat molts enrenous», va afrmar.

Mentrestant, el conseller general del PS, que tampoc va entrar a valorar la sentència i va mostrar respecte per les institucions espanyoles, va dir que la solució del conflicte entre Catalunya i Espanya «té una certa repercussió a Andorra pels llaços» que hi ha i va emplaçar els representants a trobar «una solució» a través del «diàleg polític». Sobre les possibles afectacions econòmiques per Andorra,  Alís va admetre que els talls «poden preocupar», tot i admetre que els ciutadans també «tenen el dret a manifestar-se, a opinar i reivindicar-se».

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, també a evitar valorar la sentència i es mostrava a l’expectativa del grau de les protestes a Catalunya, tot i que va admetre que hi podrien haver afectacions perquè el Principat només té dues entrades per carretera. «No anunciarem el mal temps abans que vingui, veurem què passarà».

D’altra banda, el president de Podem, Joan Seguí, que va assistir a la protesta a títol personal, va recordar que la formació lila contempla l’autodeterminació com un «dret». Sobre la sentència, Seguí va dir que és «bastant dura» per «voler tirar endavant l’emancipació d’un poble». «El fet que estiguin inhabilitats durant tants anys és un format d’escarment», va concloure Seguí.