Projecte per contextualitzar un dels punts neuràlgics del país. Amb Memòries de la construcció de l’avinguda Meritxell es vol donar a conèixer el període de 1930 a 1977, amb la transformació que va patir no només la via, sinó tot el país. Una època en la qual es van posar els fonaments actuals i que fan entendre el desenvolupament que s’ha viscut. Es tracta d’una exposició interactiva que es veurà a partir de divendres a la Fira d’Andorra la Vella. 

Es podrà comprovar quin va ser el procés de naixement, creixement i consolidació de l’avinguda, que s’ha convertit en l’eix comercial més important del país. Hi ha documentats moments destacats com la construcció de la carretera i l’arribada de FHASA, així com la participació dels particulars i les administracions per aixecar-la, amb l’edificació d’habitatges, hotels i equipaments comercials, així com voravies, clavegueram i edificis de serveis. La iniciativa consta també amb una setantena d’entrevistes a persones vinculades estretament amb l’avinguda, algunes d’elles entre els 65 i els 100 anys. Hi ha propietaris de terrenys, empresaris i veïns. Tots ells han viscut la transformació amb el pas de les dècades. «Amb aquest projecte es vol reconstruir la memòria de l’avinguda Meritxell, perquè no deixa de ser el que és Andorra», indicava la cònsol major de la capital, Conxita Marsol. 

L’exposició va acompanyada del treball de recerca de la doctora en geografia Maria Jesús Lluelles. «L’avinguda Meritxell és el màxim exponent de la transformació d’Andorra durant el segle XX», indicava l’autora, subratllant que la via «neix del no-res i esdevé la principal artèria comercial en poques dècades». Va començar a construir-se des de la zona més propera al barri antic per baixar a la plaça de la Rotonda i després continuar fins on es troba el carrer de la Unió. La primera referència que es té com a avinguda Meritxell data del 1951, en un llibre del Quart d’Andorra la Vella on es tractava sobre el clavegueram i les voravies. «Fins aleshores la gent s’hi referia popularment com a la carretera d’Escaldes», i el nom actual «va trigar força a arrelar».

Iniciatives d’aquest tipus permeten donar a conèixer el patrimoni material que hi ha al país. Segons la ministra de Cultura i Esport, Sílvia Riva, «els arxius no tenen la visibilitat necessària i aquests projectes són els que fan que es pugui veure tot el que es va acumulant i guardem, la importància de perquè ho tenim. No hi ha millor manera que aquestes iniciatives per poder visualitzar tot el nostre històric».