El cap de Govern, Xavier Espot, va assegurar ahir que «la CASS no ha reemborsat mai cap acte mèdic on consti una interrupció de l’embaràs», en referència a les declaracions de la magistrada del Tribunal de Corts Canòlich Mingorance en què afirmava davant l’ONU que la parapública reemborsa els avortaments que es practiquen a l’estranger. Ara bé, Mingorance va matisar que en el concepte de la factura apareix «atenció ginecològica a l’estranger», sense especificar de què es tracta. En aquest sentit, Espot va considerar que «la funció de la CASS no és anar a comprovar si l’acte mèdic que li presenten és cert o no, i menys quan es fan fora del nostre país». En qualsevol cas, el cap de Govern va defensar la feina feta per Mingorance en l’ens internacional i va apuntar que les afirmacions de la magistrada «s’han pogut malinterpretar» i va demanar «no embolicar més la qüestió», ja que el més important és «acompanyar les dones [que volen avortar] i donar-los suport», malgrat que no se’ls pagui la intervenció.

La CASS, per la seva banda, va mantenir «la mateixa postura de sempre» i va negar que «mai s’hagi reemborsat una interrupció de l’embaràs voluntària». «La CASS només paga els avortaments esporàdics, sempre que siguin abans dels 180 dies», van insistir les fonts de la parapública. 

Pregunta parlamentària

Pel que fa a les reaccions dels partits polítics, només el PS es va pronunciar. Durant la legislatura passada, la consellera Rosa Gili va retreure a Espot, aleshores ministre d’Afers Socials, que «no reconegui que la CASS reemborsa els avortaments» i va aportar el codi de la nomenclatura que serveix per a tals efectes, l’anomenat «K30».

Ahir Judith Salazar va anunciar que ella mateixa ha entrat a tràmit parlamentari una pregunta que el Govern haurà de respondre al Consell General el pròxim dia 7 de novembre. Salazar va demanar aclarir «què està passant» perquè «potser estem donant una informació que no és fidedigna a un organisme internacional com l’ONU». «El què és clar és que Espot i Mingorance no parlen del mateix», va manifestar la socialdemòcrata, tot deixant la porta oberta a formular futures preguntes, ja que la visualització del vídeo de la polèmica sessió «ens està generant altres dubtes». 

Versió feminista

La portaveu d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va assenyalar que tot plegat és una prova més de les «contradiccions» que s’utilitzen per «justificar l’injustificable» i de la «desinformació» i «obscurantisme» que hi ha entorn de la qüestió. «Si es despenalitzés l’avortament, no hi hauria aquests malentesos», va opinar Escoda, qui va equiparar, una vegada més, la despenalització de l’avortament amb la Llei de Reproducció Assistida que inclou la transferència d’embrions desestimats: «Pràcticament és la mateixa línia vermella» perquè «això al meu poble és un avortament». Des de l’entitat es van demanar explicacions a l’Executiu i van recomanar «posar-nos d’acord entre nosaltres abans de retractar-nos davant l’ONU».

Per a la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés, la situació va més enllà i va comparar la seva intervenció amb la delegació andorrana. Just el dia abans –dimarts– Cortés va comparèixer davant el mateix comitè per assegurar que les dones andorranes estan discriminades. En el seu discurs, va explicar als representants de fins a 187 Estats d’arreu del món que Andorra és «un país feudal amb el consentiment de tots» i va assegurar que al Principat hi ha prostitució i que «és conegut quan passa [per la frontera] un taxi» amb treballadores sexuals. «Hi haurà gent dolguda perquè creu que hem sortit a parlar malament d’Andorra, però només hem dit que Andorra no ha fet els deures i que ens està oprimint. Si el Govern vol que parlem bé, que comenci a fer coses bones per a les dones», va exigir la presidenta d’Stop Violències.

EL PERIÒDIC es va posar en contacte amb el Bisbat d’Urgell, però no es va voler fer cap declaració.