Les polèmiques declaracions de la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, en les quals admetia que la CASS reemborsa els avortaments van retrunyir ahir en les parets dels Consell General. La pregunta formulada per la consellera del PS, Judith Salazar, sobre les paraules pronunciades per Mingorance davant l’ONU, van encendre a partidaris i detractors de la penalització de la interrupció de l’embaràs. 

Tot i el seu característic to pausat, el president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, va mostrar la seva «perplexitat» i va erigir-se com un dels parlamentaris més bel·ligerants. En aquest sentit, Pintat va instar la Fiscalia a «actuar d’ofici» per investigar si efectivament la CASS reemborsa els avortaments. «La imatge que es va transmetre és que semblaria que aquí a Andorra hi ha delictes que no es persegueixen», va manifestar el líder de terceravia. 

L’afirmació de Pintat va ser negada pel cap de Govern, Xavier Espot, que va sortir a apagar els focs que s’anaven originant a l’hemicicle. «No tinc cap mena de constància que s’estiguin practicant avortaments en el nostre país», va declarar Espot. A l’auxili també va sortir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, qui va afirmar que la CASS «únicament reemborsa aquelles interrupcions involuntàries de l’embaràs fins al sisè més» i va tancar la porta al fet que hi hagi cap altre tipus de finançament de la parapública relacionat amb l’avortament.

A més, el líder de l’Executiu va fer una defensa aferrissada de Mingorance davant les furgues de l’oposició. «Ha comès un error humà i no es tracta que fem un escarni públic. Va donar una informació inexacta sobre una qüestió mèdica que no està relacionada amb el seu àmbit quotidià de treball», va excusar-la el cap de Govern. Salazar, no conforme amb les disculpes, va expressar les seves sospites «per no voler reconèixer a nivell internacional les nostres vergonyes» i va exigir al Govern, donant veracitat al relat d’Espot, una rectificació vers la Convenció sobre l’Eliminació de tota forma de Discriminació envers les Dones (CEDAW), ja que va advertir que sinó seria la seva formació qui hi intervindria. En aquest sentit, el líder de l’Executiu va assegurar que si en l’informe que ha de trametre la CEDAW durant el mes de desembre «es recullen informacions de la magistrada» llavors «emetrem una rectificació», mecanisme que no va convèncer a Pintat. 

D’altra banda, la protecció d’Espot cap a la magistrada va derivar el debat al sistema d’elecció de les delegacions andorranes que participen en organismes internacionals. «No estic qüestionant la intencionalitat de la magistrada, però es plantegen definir algú per part de la Justícia que conegui més bé la realitat del país», va preguntar Salazar, qui va insinuar que la participació a aquest tipus d’esdeveniments respon a criteris polítics. De nou, Espot va escudar a Mingorance posant en valor la seva trajectòria i va rebatre les tesis socialdemòcrates exposant que, en el cas de la magistrada, el criteri d’elecció recau en el Consell Superior de Justícia i que, per tant, el Govern no intervé en el procés preservant així «la separació de poders». 

El referèndum sobre l’avortament

La recurrent discussió parlamentària conduïda pels dirigents del PS va concloure en el debat sobre la necessitat de fer un referèndum a la ciutadania. El president del grup parlamentari, Pere López, va demanar valentia al Govern «per escoltar la veu del poble»; el conseller socialdemòcrata, Jordi Font, va burxar en el posicionament liberal en relació al referèndum durant la campanya i Salazar va criticar el copríncep episcopal «per extralimitar-se en les seves funcions». «No hi estic pas en contra de la consulta però és posposar la recerca de solucions del problema», va dir Espot, qui també va rebutjar que es posin vetos per part del copríncep episcopal tot i que «puguem intuir la seva opinió per la jerarquia de l’esglèsia catòlica». 

Malgrat el desgast d’haver de respondre a l’oposició, Espot també va trobar un espai per sincerar-se. «Des d’un punt de vista de convicció personal, estic a favor de la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics. Però hi ha altres paràmetres a tenir en compte que mereixen prudència i reflexió que no es resoldran a través d’un referèndum». Així mateix, el cap de Govern va reivindicar la creació del servei d’atenció integral a la dona, una promesa electoral demòcrata que «en les properes setmanes estarem en disposició de presentar». Segons Espot, aquest projecte compatibilitzarà «l’avenç» cap a el reconeixement dels drets de les dones vetllant alhora «pel règim institucional».