La conservació de les espècies, sobretot les que es troben en perill d’extinció, és un dels treballs en els quals més s’incideix en les darreres dècades. El trencalòs és un tipus de voltor que es troba en diferents punts del continent, en un hàbitat especial, en zones muntanyoses i escarpades, que compten amb barrancs. Andorra va recuperar a inicis de segle aquesta au i per primer cop se celebra al país el Congrés Internacional del Trencalòs, amb la participació de més de 100 representants de 16 països.

Els especialistes reunits a l’esdeveniment tracten sobre la conservació d’aquesta mena de voltor a Europa i intercanvien informació per mantenir l’espècie i que pugui créixer el nombre d’individus. El Pirineu és on més se’n reuneixen, amb unes 140 parelles. Durant molt temps aquest animal va ser perseguit i minvat per l’acció de l’home perquè atacava el bestiar. Al segle XX va estar fins i tot en perill d’extinció pel verí que s’utilitzava per matar les alimanyes, ja que el trencalòs és necròfag i es contaminava quan se’l menjava. Els canvis en l’entorn natural també el van afectar de manera greu. Però es va aconseguir revertir la delicada situació en la qual es trobava. La creació de l’Associació per a la Defensa de la Natura va ser vital i fa 20 anys Andorra va signar el Pla d’Actuacions per a la Conservació del Trencalòs (PACT). El 2003 es va col·locar el primer punt d’alimentació suplementària i no tardaria a què una parella de trencalossos s’hi establís, després de més de dues dècades sense que hi haguéssin nius al país. L’any següent es van reproduir per primer cop, acció que va repetir-se el 2008, 2011, 2016 i 2018, amb sis nous individus.  

Àngel Bonada, coordinador del PACT a Andorra, destaca que «veníem de com a mínim 30 o 35 anys que no coneixíem d’aquesta emblemàtica espècie reproduint-se al Principat». Tenir una parella fixa «és un èxit» i fa pensar que «Andorra podria acollir una o dues parelles més». El programa funciona i «ha permès treballar tan dins el nostre territori com en col·laboració amb els països veïns en la conservació d’aquesta espècie a Andorra i al conjunt del Pirineu», com assenyala Sílvia Ferrer, directora de Medi Ambient i Sostenibilitat. L’objectiu de les diferents parts que van signar el conveni és la de continuar donant un hàbitat adient al trencalòs, perquè el nombre d’aus segueixi augmentant. José Tavares, president de la Vulture Conservation Foundation, destaca que la població del trencalòs als Pirineus «és la més important d’Europa en tots els sentits», i especifica que la fundació que encapçala «treballem amb totes les espècies de voltors, no només amb el trencalòs, tot i aquesta és la nostra espècie estrella».

Animal mediàtic

El 2011 arrencava el projecte del monitoratge del niu andorrà amb una càmera que permet tenir un control dels animals, a més de conèixer els seus hàbits. El vídeo en el qual es veuen els animals compta ja amb més d’1,4 milions de visualitzacions, fet que marca l’interès que existeix per veure aquestes aus en el seu hàbitat natural. Des de les institucions també existeix i el febrer d’aquest any es va aprovar la Llei de conservació del medi natural, la biodiversitat i el paisatge, que té en compte no només elements com l’hàbitat de les espècies i els mateixos animals, sinó també la manera que tenen de relacionar-se.