PUBLICITAT

Andorra la Vella

El judici de BPA es torna a ajornar ‘sine die’ a petició del fiscal general

El PS demana expedientar a Alberca per «abusar de la posició de poder»

Per Lara Ribas

Vista general d’una de les sessions del judici pel ‘cas BPA’.
Vista general d’una de les sessions del judici pel ‘cas BPA’. | Maricel Blanch

El judici de la primera causa del cas BPA s’ha tornat a posposar sine die a petició del fiscal general, Alfons Alberca. Si bé la seva represa estava prevista per al proper dilluns 2 de desembre, la recusació que van presentar conjuntament la majoria de les defenses del cas contra Alberca ha portat a aturar el judici fins que no es resolgui aquest procediment.

Segons van explicar a aquest rotatiu fonts properes al cas, el passat 26 de novembre el Consell Superior de la Justícia (CSJ) va traslladar al Ministeri Fiscal la recusació que els lletrats de la defensa havien interposat contra Alberca i va deixar-li vuit dies, fins al proper 3 de desembre, perquè el fiscal general doni la seva resposta. Davant d’aquestes circumstàncies, Alberca va demanar al Tribunal de Corts que suspengués la represa del judici de la primera causa del cas BPA fins que no s’hagi resolt la seva recusació, de manera que la vista oral queda suspesa sine die perquè es desconeix com acabarà el procediment i quant tardarà a resoldre’s.

Un cop Alberca hagi donat resposta a la recusació, el CSJ haurà de valorar si l’accepta o la rebutja i aleshores, tal com van especificar les fonts consultades, s’obren dos possibles escenaris. Per una banda, si procedeix amb la recusació i aparta Alberca, la Fiscalia haurà de designar un nou fiscal per al judici, que haurà de disposar de cert temps per estudiar-se tot el cas abans de programar una nova represa de la vista oral. En aquest cas, les fonts consultades van indicar que si es recusés el fiscal general, per extensió, també es recusaria el fiscal adjunt, Borja Aguado, tal com van demanar les defenses. 

En cas que el CSJ rebutgés la recusació, en canvi, és molt probable que els lletrats de la defensa recorrin al Tribunal Constitucional perquè es pronunciï al respecte, malgrat que encara no hi ha res decidit. En aquest sentit, però, cal recordar que l’alt tribunal ja va resoldre negativament la recusació que l’advocat Josep Anton Silvestre va interposar per la seva banda contra el mateix fiscal general.

Diferents arguments

Malgrat l’existència d’aquest precedent al TC, és important tenir en compte que Silvestre va presentar aquella recusació tot argumentant el parentesc existent entre Alberca i la secretària general del Govern, Ester Fenoll, ja que són cunyats. Mentre que el motiu d’aquesta segona recusació són els suposats contactes que el fiscal general i l’adjunt haurien mantingut amb diversos consellers generals per intentar modificar el Codi de procediment penal i introduir-hi dos articles que beneficiessin el ministeri públic en la resolució del cas BPA. 

Tot i que el CSJ no hauria de tardar a pronunciar-se un cop disposi de la resposta d’Alberca, les fonts consultades van avançar que ja no es pot preveure una nova represa del judici fins l’any vinent, ja que es resolgui en el sentit que es resolgui el procediment, la normalitat no es recuperarà de forma immediata per poder reiniciar la vista oral. De tota manera, cal recordar que quan es reprengui, primer encara s’han d’exposar i discutir les qüestions prèvies, ja que el TC va dictaminar que calia repetir-les després que s’apartés del cas el magistrat Josep Maria Pijuan i es designés en substitució seva Jacques Richiardi per poder seguir jutjant la causa.
Si bé el macrojudici va començar el 15 de gener del 2018, gairebé dos anys més tard ens trobem al mateix punt que aleshores.

En aquella ocasió, després d’haver exposat part de les qüestions prèvies, el tribunal va decidir suspendre la vista oral perquè les defenses reclamaven que el Govern no podia ser part acusadora en el judici quan ja existia un Ministeri Fiscal que defensava els interessos de l’Estat. En la seva represa el 17 de setembre d’aquell mateix any, Silvestre va presentar una recusació contra els magistrats del tribunal en considerar que hi havia motius per pensar que no jutjaria els processats de manera imparcial.

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT