PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Sylvia Steinbrecht, premi a la millor direcció artística

La directora d’art del Principat triomfa en la nit dels Premis Gaudí

Per El Periòdic

Sylvia Steinbrecht, en una imatge d'arxiu.
Sylvia Steinbrecht, en una imatge d'arxiu. | EL PERIÒDIC

La directora d’art andorrana Sylvia Steinbrecht va guanyar diumenge a la nit el premi a la millor direcció artística a la gala dels Premis Gaudí. Steinbrech va rebre el guardó per l’obra Elisa y Marcela, d’Isabel Coixet. Al millor premi de direcció artística també hi optaven Ana Pons-Formosa, per Els dies que vindran, Laia Colet, per Paradise Hills i Marta Bazaco, per La hija de un ladrón.  

Precisament les pel·lícules La hija de un ladrón i Els dies que vindran van ser les grans triomfadores de la dotzena edició dels Premis Gaudí amb tres guardons cadascuna. La debutant Belén Funes, directora de La hija de un ladrón, va rebre el Gaudí a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i millor guió; mentre que Els dies que vindran, de Carlos Marques-Marcet, va rebre els guardons a millor pel·lícula, millor protagonista femenina per a Maria Rodríguez Soto i millor muntatge. Karra Elejalde es va endur el premi al millor protagonista masculí per Mientras dure la guerra.

Per la seva banda, Francesc Betriu (Organyà, 1940) va rebre el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020. L’acadèmia va voler distingir-lo per la trajectòria «consistent i dilatada» com a director, guionista, productor, distribuïdor i crític, així com pel compromís social «ferm» i per la diversitat de la seva producció, que inclou títols com Furia española o La plaça del Diamant. 
El reconeixement de l’Acadèmia del Cinema Català s’afegeix al Premi Sant Jordi de Cinematografia a la trajectòria que va rebre el 2014 o al Premi Jordi Dauder del 2017, entre altres guardons.

Betriu va agraïr a l’acadèmia el premi a la trajectòria i va voler recordar la generació de cineastes que va començar a fer cine durant la dictadura franquista i la seva lluita «llarga i dura» contra la censura «cruel i arbitrària». «Gràcies a aquella lluita qualsevol persona pot treballar al cinema sense cap carnet», va dir. Per primer cop en 12 anys d’història hi havia el mateix nombre de nominats dones que homes. Per primera vegada, també, eren majoria en la categoria de Millor direcció. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT