Punt i seguit. Malgrat les amenaces de suspensió d’aquesta setmana, el judici pel cas BPA avança amb interrogants que es podran aclarir a l’abril, quan el Tribunal de Corts es pronunciï sobre les qüestions prèvies de la causa Gao Ping que han estat debatudes en els darrers tres dies. Amb tot, una cosa ben diferent és que aquestes incògnites que planegen sobre l’esquelet del sumari es puguin resoldre a la primavera, ja que vistes les agres postures que van enfrontar a les defenses amb la Fiscalia tot fa indicar que, amb la deliberació de Corts, s’entrarà en una nova dimensió de recursos a instàncies judicials superiors que podria allargar-se en el temps. 

No obstant això, si hi ha un dèbil fil que uneix als lletrats amb el Ministeri Fiscal és la predisposició del president de la sala, Enric Anglada, qui –a diferència del plantejament de l’anterior magistrat– va deixar clar que la vista romandrà aturada «el temps que faci falta» per tal de deliberar sobre les possibles mancances processals en la fase d’instrucció i, conseqüentment, evitar aturar el judici un cop aquest hagi agafat velocitat de creuer. 

La tercera vista

Mentrestant, ahir es va celebrar la tercera vista que va tornar a tenir com a eix central de les intervencions el debat sobre la inclusió de proves a la causa, és a dir, el sumari que delimitarà el tauler de joc del judici. D’aquesta manera, les defenses van insistir en al·ludir a la sentència Campos per demanar la supressió d’escoltes telefòniques i correus electrònics provinents de causes estrangeres que provarien l’acusació d’alguns dels 24 processats per blanqueig de capitals. De nou, els lletrats van esgrimir la vulneració del dret a la intimitat i el secret de les telecomunicacions com a motius principals de rebuig.

En aquest sentit, l’advocat Josep Anton Silvestre, defensor dels interessos de quatre clients, va elevar el to de la sessió amb continus dards contra la Fiscalia i el sistema judicial. «Vostès diuen que han de lluitar contra les màfies. I nosaltres contra les ingerències i els abusos de poder que es poden efectuar. Això no es un estat democràtic, això és un estat totalitari», va etzibar l’advocat.

Per aquest motiu, va liderar una ‘pseudosublevació’ a la sala –a la qual s’hi van adherir la totalitat de la resta de lletrats– per tal que totes les parts retornessin temporalment el sumari per extreure aquelles proves que les defenses consideren com a il·legals. «Els hi demano que, mentre no es resolgui l’afer, no només no es lliurin còpies del sumari a ningú, sinó que es recopilin i es destrueixin. S’està fent un mal ús i per això demanem que s’expulsi l’aportació efectuada pel Ministeri Fiscal», va afirmar Silvestre. 

Com era de preveure, la petició de l’advocat no va comptar amb el suport del fiscal general, Alfons Alberca, ni tampoc amb el del representant en l’acusació particular de l’Executiu, Manel Pujadas. Ambdós van defensar que l’obtenció de proves s’ha desenvolupat en el marc de la cooperació judicial. «La reciprocitat entre Estats és un principi bàsic de la col·laboració internacional», va argumentar Alberca, qui a més va recordar que existeix jurisprudència favorable des del 2004. Així mateix, després de prop de mitja hora de deliberació del tribunal, la sol·licitud de Silvestre no va prosperar. «No es pot decidir el retorn temporal del sumari abans de decidir sobre la legalitat del material probatori», va concloure Anglada.

El Cas Puerta

D’altra banda, un dels moments més tensos que es van viure ahir a la sala d’actes de Prada Casadet va venir motivat pel discurs d’Alberca sobre la incorporació al sumari de correus electrònics provinents del cas Puerta. Sense entrar en personalitzacions, el fiscal general sí va aprofundir en detalls que revelarien que la cúpula de l’entitat financera era coneixedora de pràctiques relacionades amb el blanqueig de capitals. 

De forma vehement, tant Silvestre com el també advocat Toni Riestra van interrompre al fiscal per rebatre les seves declaracions. «Ha perdut els papers. Tinc la sensació que per part de l’AREB s’ha anat a pescar i mirar tot. Ha entrat en el fons dels fets amb l’únic ànim d’intoxicar als presents. I els fets són falsos i m’encantaria provar això però en aquesta causa no toca», va manifestar Riestra. Més desafiant encara es va mostrar Silvestre, qui va assegurar que «perdrà el ple», en referència a Alberca. «I li demano excuses. No l’havia d’haver recusat, li demano que abdiqui», va afegir. Per últim, el fiscal va evitar entrar «en temes personals» i va limitar-se a dir que «el respecte a les institucions també és fonamental».