L’impacte econòmic de l’emergència sanitària ha tocat de ple moltes famílies que s’han quedat sense ingressos ni recursos. La falta d’una feina estable ha portat algunes persones a buscar la manera de guanyar-se la vida com sigui, i una d’elles ha estat la confecció i venda de mascaretes des de casa. El que va començar com una activitat solidària, amb desenes d’andorrans i residents confeccionant mascaretes per al Govern, ha passat a convertir-se en un negoci lucratiu. I si bé s’havia produït la venda d’alguna mascareta durant les darreres setmanes sense que ningú manifestés cap queixa, ara que les botigues tornen a obrir, el sector tèxtil ha fet saltar l’alarma. «Hem detectat que hi ha gent que ven mascaretes per internet sense estar donats d’alta a la CASS ni haver declarat la seva activitat comercial. Tot el que guanyen, s’ho posen a la butxaca», denuncien a l’ANA Economia.
La Sílvia Moral, per exemple, té una merceria a la Massana on no només ven al detall, sinó que també té permís per confeccionar peces de roba i donar classes en un taller. Paga 1.200 euros pel lloguer del local, a més de les despeses i manteniment de la botiga, uns 500 euros d’autònoms, més de 600 euros d’impostos per les seves activitats comercials i de serveis comunals, el sou i la CASS d’una treballadora. «El registre de comerç no té constància d’aquestes activitats que han anat augmentant amb els dies, i mentre jo haig de pagar l’IGI i molts altres impostos, aquesta gent va fent negoci des del seu domicili», assegura la Sílvia. També explica que no només es tracta de particulars, «també hi ha botigues que només tenen el permís per vendre roba, que s’han posat a teixir mascaretes i a vendre-les quan no ho poden fer». En aquest sentit, la llei posa especial èmfasi en l’intrusisme quan es tracta de botigues, però és més laxa si l’activitat comercial la desenvolupa una persona a casa seva.
«Després ens queixem que les botigues tanquen, però si no denunciem aquestes situacions ara que tornem a l’activitat, no podrem remuntar», declaren d’altres responsables de merceries i botigues tèxtils amb les quals ha parlat aquest mitjà. «Si venen una mascareta a 4 euros, el 4,5% d’IGI no és molt, però si en venen centenars, ja comença a ser una xifra important», es queixen.
Aquesta no és la primera vegada que es produeix una situació similar. Molts sectors professionals han denunciat que a les fires artesanals, es pot llogar una parada sense tenir declarat un negoci i qualsevol persona pot posar-se a vendre productes “sense garanties sanitàries ni de qualitat que una activitat comercial requereix”.