PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’AGIA alerta d’un increment de la problemàtica de l’habitatge

Galobardas no creu que s’abaixi el preu del lloguer, malgrat la situació d’ERTO de molts treballadors

Per Victoria Gómez Pérez

Els pisos de protecció oficial per a joves coneguts com a Jovial, a Andorra la Vella.
Els pisos de protecció oficial per a joves coneguts com a Jovial, a Andorra la Vella. | TONY LARA

Segons les previsions dels experts, la nova normalitat vindrà acompanyada d’una greu crisi econòmica que incrementarà encara més les dificultats socials, com ara el pagament del lloguer. El president de l’AGIA, Jordi Galobardas, va reconèixer que la problemàtica de l’habitatge al país anirà a l’alça pròximament, ja que «qualsevol acció que prengui el Govern no podrà tenir un efecte immediat», de manera que totes aquelles persones que s’hagin quedat sense feina o es trobin en situació de suspensió temporal del contracte de treball (STCT) tindran més problemes que mai per arribar a final de mes.

Una afirmació que el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va compartir alhora que va proposar la construcció obligatòria per llei de pisos socials per part de les promotores privades, i no de l’Executiu o les corporacions comunals. Tal com ja ha insistit en diverses ocasions, Ubach va recordar que a curt termini el parc immobiliari andorrà creixerà amb la sortida a la venda d’uns 2.000 pisos. D’aquests, però, cap serà social i, segons ell, el seu preu mínim serà de 300.000 euros. «La solució passa per establir que el tant per cent de qualsevol obra nova que surti a la venda correspongui a habitatge social», va reiterar, tot assenyalant que «si algú fa pisos per especular, ho faci, però que tingui l’obligació de deixar uns quants a un preu protegit i pactat amb l’Administració per a gent del país». En aquest sentit, el secretari general de l’USdA va recordar que els pisos socials no han de ser només per a persones vulnerables, sinó també per a aquells que «guanyen 1.500 euros al mes i que actualment no poden adquirir un pis de propietat digne». «Ni amb la mitjana de 2.000 euros que diu el Govern –i que no és real– és impossible comprar-se una de 300.000», va etzibar Ubach.

Amb referència a les STCT,o ERTOs, des de l’USdA es va posar de manifest que «el Govern s’ha tret de la màniga una corresponsabilitat» social quan, «si hi hagués un atur contributiu» al país –tal com ells demanen des de fa 15 anys, «la situació hagués sigut molt diferents» i «ni els treballadors ni els autònoms haurien de pagar la crisi». 

 

Preus estables

Quant a una possible baixada de preus, Galobardas va assegurar que «dependrà de la situació internacional» que actualment està marcada per la incertesa. «No hi ha dades reals i, per tant, no podem parlar d’hipotètics percentatges. El que és evident és que la nostra activitat ha patit una davallada del 100%, però això no vol dir que tingui un efecte directe en els preus», tot i que diferents associacions espanyoles ja han avançat que al país veí del sud la davallada del preu del lloguer serà d’entre el 5 i el 7%. «A Andorra continua la demanda del lloguer. La meva sensació és que la situació es manté estable», va declarar el president.

 

L’efecte del teletreball

Per tot plegat, Galobardas és «moderadament optimista» perquè, malgrat que econòmicament aquest any està sent «desastrós», la crisi en el sector serà greu, «però no tindrà res a veure amb la del 2008». El president de l’AGIA va afirmar que els clients que preveien comprar-se una casa abans de la Covid, mantenen la decisió i «simplement l’han ajornada». Així, la represa total de l’activitat es preveu amb la reobertura de la frontera hispanoandorrana, ja que la majoria de clients d’immobiliàries, sobretot d’alt standing, provenen de l’estranger. «Creiem que a finals d’any ens haurem recuperat i la situació serà semblant a la del mes de febrer», va pronosticar Galobardas. I és que el sector s’aferra a la premissa de molts economistes que consideren que «quan hi ha una caiguda molt forta, la pujada també ho és».

A més, la imposició del teletreball arreu del món, ha posat en evidència que no és necessari viure al lloc on es té la feina i «moltes persones» s’han adonat que poden complir amb les seves obligacions laborals des de qualsevol racó. Això, segons s’ha manifestat a l’AGIA, podria suposar la pròxima arribada de nous residents que voldrien mantenir la seva feina en un altre país, però viure al Principat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT