El Dia Internacional de l’Orgull es va celebrar ahir arreu del món. Malgrat que les mesures de seguretat envers la Covid-19 afectessin el format i l’agenda, Andorra es va tornar a reivindicar enguany pels drets de les persones LGTBIQ+ amb un acte a la plaça del Poble que reclamava seguir avançant com a societat cap a un present de tolerància, respecte i reconeixement de totes les identitats.

L’associació Diversand va ser l’encarregada d’organitzar l’esdeveniment, que va consistir en la lectura d’un manifest en tocar les dotze del migdia. Prop d’una cinquantena de persones, entre les quals famílies senceres, es van desplaçar per unir-se a la reivindicació i fer ser seu el clam, que apel·lava al conjunt de la societat per tal de seguir caminant cap a la igualtat. 

El manifest de l’associació reconeixia els avenços que ha fet el Principat i la «sensibilitat» del Govern envers el col·lectiu, si bé denunciaven que encara hi ha «buits legals» que els discriminen. Així, entre les proclames del text, que van llegir alguns dels membres de Diversand, es recordava que el col·lectiu «lluitem diàriament amb una societat que confon diversitat amb patologia [...] una societat que malinterpreta i encasella, des de la més absoluta ignorància, que perpetua tabús i que dona lliçons instades en el prejudici [...] una societat que desitgem que comenci a canviar la seva mirada i respecti i tingui la humilitat d’aprendre la diversitat».

L’edició de l’Orgull d’aquest 2020 comptava amb l’apadrinament d’honor de la Miss Trans Espanya 2019, Michelle Relayze, que també va dur a terme un parlament pels assistents on va recordar que «reivindiquem la nostra igualtat, que no és gratis» assegurant que cal «festejar la data sense oblidar tota la gent que ha lluitat». «El canvi està en tots i cadascun de vosaltres», va cloure Relayze. En declaracions als mitjans, la madrina de l’esdeveniment va recalcar que «encara hi ha una lluita molt forta» per tal d’aconseguir un reconeixement total dels drets, i considerava que «s’ha de tenir respecte a la diversitat» perquè «no tots som iguals i és precisament això el que fa aquest món bonic».

L’Administració es compromet 

Entre els assistents a l’esdeveniment, s’hi trobaven els consellers generals Sílvia Ferrer, dels Liberals, i Carles Sánchez, del Partit Socialdemòcrata. A més, també s’hi trobava el Secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Marc Pons, que va considerar que no només el Govern és sensible, sinó que «la societat andorrana és també molt sensible». Pons va recordar que s’està seguint el procés descrit al llibre blanc de la igualtat, «on es van fixar un seguit de prioritats que s’estan treballant», entre les quals s’hi troba la llei d’Igualtat Efectiva entre Dones i Homes, que s’espera que es pugui entrar a debat parlamentari a finals d’any. 

Segons Marc Pons, una de les peticions més aclamades pel col·lectiu en referència al buit legal és al voltant del trànsit, recordant que si bé la Llei d’Infància i Adolescència ja recull la realitat dels nens i nenes trans, la Llei del Registre Civil no preveu que es pugui efectuar un canvi de nom, un fet rellevant perquè «forma part de la identitat i és un factor primordial a l’hora de poder assentar aquest trànsit». D’aquesta manera, el Secretari d’Estat va reconèixer que l’Administració ha de dur a terme «una feina d’anàlisi per trobar on hi ha el xoc de normes» i així «poder-ho revisar des del punt de vista legislatiu». Però la tasca pendent també inclou la «fase final» del trànsit de les persones trans, que seria el canvi de sexe. En aquest sentit, Pons va considerar que el fet que la CASS assumeixi el cost d’aquestes operacions és «un debat que haurem de tenir», així com ha passat en altres països de l’entorn.

En qualsevol cas, Marc Pons va recalcar que primerament, hi ha d’haver un treball de pedagogia i visibilització envers el col·lectiu per després treballar la igualtat legislativament per tal que «la societat pugui avançar».