«No vull perdre temps en això, però em sap molt greu que es destinin diners públics a ximpleries amb tan poca professionalitat», va etzibar el president de Grandvalira, Joan Viladomat, l’endemà que la Cambra de Comerç presentés el seu projecte d’aeroport nacional al pla d’Envalira de Grau Roig. Viladomat, que va conèixer l’estudi dies abans a l’exposició pública, va considerar que la infraestructura té un futur «molt negre» i que «acabarà caient pel seu propi pes». Paral·lelament a la Cambra, des de Saetde s’ha contactat a experts que asseguren que la construcció no és viable, «i menys amb el tipus d’avió que proposa» l’entitat. «80 tones de turbina en una pista de 1.800 metres de llargada en un cul de sac simplement és impossible pels problemes d’aterratge i enlairament que suposa. I això ho diu qualsevol professional des del minut zero». Sense més detalls, el president de Grandvalira va sentenciar, en declaracions a EL PERIÒDIC, que aquest aeroport és incompatible amb les pistes d’esquí que el domini té a la vora, «però també amb el sentit comú. És un atemptat contra el raonament de les persones que saben què val fer una infraestructura d’aquestes característiques».

En una línia similar, AndRail, la plataforma pel ferrocarril a Andorra, va exposar en un comunicat els dubtes tècnics, econòmics i mediambientals que els planteja el projecte. Així, consideren que l’emplaçament per a la construcció de l’aeroport a Grau Roig «és lluny de l’idoni» apel·lant a la manca d’espai, l’orografia i la meteorologia, amb especial èmfasi al vent. «És impossible, sense provocar una gran transformació del paisatge i de l’ocupació actual del territori disposar de terrenys a baixa altitud per a un aeroport», assenyala la plataforma, que també demana resoldre «quants dies no s’enlairaran vols o hauran d’aterrar a un altre lloc perquè les condicions no seran segures». 

AndRail també creu que les previsions de la Cambra de rebre 365.000 passatgers cada any és «una xifra arriscada», tenint en compte que la principal intenció és obviar les companyies de baix cost i centrar els esforços en la captació de jets privats. «No tenim clara la capacitat d’induir tanta nova demanda en les seves destinacions», van apuntar. 

Quant a la contaminació que desprenen els avions, AndRail assegura que és 20 vegades superior a la del ferrocarril, fet que «va en contra dels objectius polítics actuals», basats en l’Agenda 2030 i l’assoliment de la neutralitat de carboni per al 2050.

Tot i que AndRail i la Cambra de Comerç coincideixen en el seu malestar sobre el manteniment de les carreteres del país, la plataforma del ferrocarril remarca que un aeroport «no les reemplaçarà» i que «aquells que avui accedeixen al Principat per carretera, ho seguiran fent». A més, la raó de la Cambra de construir un aeroport per «sobirania» és tombada al·legant que «el tronc principal de la mobilitat d’Andorra, tant de persones com de béns» sempre romandrà en aquestes carreteres i recorda que l’aviació no és exempta d’intereferències similars a la dels Armilles Grogues o les manifestacions independentistes que tallen l’accés a mode de protesta.

Projecte «innecessari»

Apapma, per la seva banda, també es va mostrar «reticent» a la construcció. Segons va declarar el president de l’entitat ecologista, Carles Iriarte, «no creiem que sigui un projecte que ens calgui ni que sigui necessari per Andorra», tenint en compte les relacions «de bon veïnatge» amb França i Espanya i que «ja fa anys que s’està treballant amb l’aeroport de la Seu». Tot i això, des d’Apapma volen esperar a tenir uns estudis mediambientals conclusius per tal de fer un pronunciament ferm al respecte.

Mentrestant, Iriarte va reconèixer que al grup «ens preocupa que la depredació mediambiental d’Andorra, que fa 20 anys ja era per ficar-se les mans al cap, més que remetre, sembla que acceleri», amb projeccions d’infraestructures com aquesta, l’heliport, els telefèrics o el pla viari nacional, «que per sort o per desgràcia, sort per nosaltres, no s’ha dut a terme com es volia fer». «Tot plegat ens fa veure que potser no tenim l’objectiu de viure amb el mateix tipus de país, i això sí que ens preocupa», va lamentar. Per últim, també va reconèixer que de cara a tenir un menor impacte mediambiental i descongestionar les carreteres, el tren seria una millor aposta que l’avió.

Així mateix, des del Govern, el ministre Portaveu, Eric Jover, va recalcar que «ens sembla bé que es facin els estudis, però és un primer pas. Cal veure si els pros i els contres fan que es pugui impulsar o no», assegurant que l’Executiu vol tenir estudis de viabilitat econòmica i mediambiental per poder seguir endavant de forma «progressiva». No obstant això, el ministre va refermar «el compromís amb l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell com un projecte ferm», recordant que la pandèmia ha afectat als plans de desenvolupament que tenia, però que «a curt termini, ja és una realitat i l’hem d’aprofitar i treure’n el màxim profit».

345 milions pel 2025

Cal recordar que en la presentació oficial d’aquest dimarts, el president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, va declarar que la construcció de l’aeroport tindria un cost de 345 milions d’euros i que podria estar enllestit de cara al 2025. Segons va explicar, un 45% dels 345 milions aniria a tasques de preservació i cura del medi ambient, com la replantació dels arbres arrencats per construir la pista o la conservació del recorregut natural del riu Valira d’Orient que passaria pel costat. «Volem un aeroport modern, integrat a la natura i que respecti l’entorn», va assegurar Armengol, tot recordant que el cost total del projecte aniria a càrrec de «diferents inversors privats».