El Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA) i l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) es van mostrar «sorpresos» de l’anunci del ministre d’Afers Socials, Habitatge, i Joventut, Víctor Filloy, sobre la previsió que els preus dels lloguers es mantinguessin congelats el 2022. En aquest sentit, el president d’APBI, Artur Homs, va indicar que les accions a dur a terme «s’havien de treballar en les dues comissions creades, per tant, no entenc el perquè d’aquestes declaracions; ens ha sorprès». En la mateixa línia es va expressar el president de l’AGIA, Jordi Galobardas, que també el va sorprendre les paraules del ministre i més, tenint en compte que en la reunió de la Taula Nacional de l’habitatge, es van parlar de diferents temes, però «no es van decidir mesures concretes». En ambdós casos es van mostrar en contra de la iniciativa.

Des de l’APBI, a més, van reiterar la inacció del govern sobre el tema de l’habitatge. En aquest sentit, Homs va apuntar que es pot arribar a entendre per què es treballa a «dues velocitats»; una amb la que es mou el sector privat que necessitar «una acció ràpida i eficient», mentre que hi ha una altra del sector públic que no es tan ràpida. De fet, va posar d’exemple que «en quatre anys no hem aprovat una llei en matèria d’habitatge. Una lentitud inadmissible», va lamentar el president de l’APBI.

Referent a l’intervencionisme que ha fet el Govern en habitatge, Homs va posar en dubte la seva efectivitat. «Les mesures intervencionistes a França no s’han fet i emmirallar-se a Espanya, Alemanya o Àustria és perillós perquè a Andorra el mercat és molt peculiar», va defensar el màxim responsable de  l’associació de propietaris.  A més va recordar que estan d’acord en «respectar la Constitució en què identifica l’habitatge com un dret fonamental», però va puntualitzar que en la carta magna també s’indica que «en cas d’intervenció, el Govern ha de compensar i això no s’ha produït.

Tot i alguns punts amb les visions contraposades, des de les dues entitats també veuen punts positius, sobretot, en l’àmbit de la col·laboració del sector públic i privat en matèria d’habitatge. «Si el sector privat no pot crear l’oferta necessària, amb la col·laboració del sector públic es pot aconseguir», va afirmar Galobardas, que es va mostrar a l’expectativa que s’aprovi el projecte de llei per a la creació de l’Institut de l’Habitatge. Per Homs, un dels punts destacats de la reunió, i que desconeixia fins aquell moment, és que «de les 130 queixes al raonador del 2020 només el 30% estan relacionades amb l’habitatge. La taxa d’incidència és del 10%. Un fet molt positiu ja que pensàvem que era més alta». Un intercanvi d’informació que espera que es mantingui en les pròximes trobades que han de permetre seguir avançant en les mesures a prendre respecte a la matèria i que considera «urgent».