PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’AGIA vol accions «contundents» per millorar el mercat de lloguer

Aposta per la col·laboració publicoprivada i una solució «integral» que abarateixi els costos als inversors

Per Albert Belis

Obres de construcció de l’edifici R15 de Sant Julià de Lòria, que posarà al mercat fins a 46 nous habitatge de lloguer.
Obres de construcció de l’edifici R15 de Sant Julià de Lòria, que posarà al mercat fins a 46 nous habitatge de lloguer. | ANA

En un context en què les queixes al Raonador del Ciutadà sobre habitatge han augmentat aquest principi d’any amb relació a l’anterior i amb la preocupació ciutadana en màxims històrics (47%), segons la darrera enquesta d’Andorra Recerca i Innovació (ARI), els agents i gestors immobiliaris consideren que «fan falta polítiques» per propiciar la construcció d’habitatge de lloguer, ja que «el mercat per si sol no ho resoldrà», va afirmar el president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas. En aquest sentit, des del col·lectiu aposten per la col·laboració publicoprivada i, si bé «en la filosofia coincidim amb el Govern», on «discrepem és que les mesures haurien de ser més contundents», va afirmar Galobardas.

A banda de la cessió econòmica que han aprovat alguns comuns, l’AGIA és partidària d’una solució «més integral» que millori l’estructura dels costos de l’inversor que s’aventura a fer pisos de lloguer. Sobre això, els immobiliaris veuen tres aspectes que caldria aplicar. El primer, que els comuns ofereixin terreny públic en règim de concessió administrativa sotmès a unes condicions de preu i control del benefici. El segon, treure la pressió fiscal que hi ha sobre el sector immobiliari que vol apostar pel lloguer, així com els impostos sobre la construcció, de manera que el cost no s’incrementi. I el tercer, revisar les condicions d’edificabilitat, perquè sigui més rendible i eficient la inversió en habitatge de lloguer.

Segons Galobardas, el Govern «té la voluntat de fer-ho», però «té una certa dificultat en alguns d’aquests punts», ja que el terreny públic està controlat per les corporacions comunals. Precisament, assegura, «cal la col·laboració dels comuns, ja que sembla que durant molt de temps han estat mirant cap a una altra banda, i no s’hi han implicat prou». A més, conèixer amb més detall l’estat de la situació «és molt important», perquè per tirar endavant polítiques públiques «cal tenir la informació adequada del que està passant», i «no només l’Executiu, sinó tots els implicats en el mercat: promotors, intermediaris, compradors i inversors, que han de fer els seus càlculs de manera fiable».

Precisament en aquest sentit, en una roda de premsa convocada aquesta setmana pel Partit Socialdemòcrata (PS), el partit va demanar que es crei un registre de la propietat, com una de les possibles solucions al problema de l’habitatge. Sobre això, l’AGIA hi està a favor, però «depèn de com es faci», perquè, segons ells, ha de ser un registre on s’hi pugui trobar informació «sota determinades condicions». Així doncs, «no som partidaris que estigui obert a tothom, perquè els inversors necessiten confidencialitat per poder actuar». D’aquesta manera, «aquest difícil equilibri és el que s’hauria de resoldre», ja que «fer negocis de forma ostentosa no és la millor manera».

Pel que fa a les mesures que ha adoptat el Govern durant la pandèmia, com ara la congelació dels lloguers, el president dels agents i gestors immobiliaris recorda que «l’hem criticada sempre», perquè «com a mesura per un moment d’emergència es pot entendre», però «iniciatives com aquesta a llarg termini són molt perjudicials», ja que «el dia que les treus llavors els preus pugen de cop». Galobardas va recordar que s’ha provat a llocs com Berlín i «ha fracassat», amb efectes fins i tot «perniciosos».

D’altra banda, el Ministeri d’Habitatge ha detectat un total de 6.238 pisos buits (15% del total) durant el 2021, els quals se situen principalment a les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Canillo, a partir de les dades de consum energètic proporcionades pels serveis de FEDA, segons va revelar fa pocs dies el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. En aquest sentit, Galobardas va precisar que aquestes xifres reflecteixen els pisos amb un consum molt baix, però «això no vol dir que siguin pisos buits», sinó que poden ser segones o terceres residències, algunes de les quals s’ocupen només una setmana a l’any, o bé immobles que estan al mercat de venda. Per això, espera que en el futur es faci un estudi més acurat en aquest sentit.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT