El nou president del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Gerard Caselles, va ocupar el càrrec el passat 30 de març després de ser escollit per l’assemblea general ordinària de la institució. Amb més de 20 anys d’experiència al sector immobiliari i la comptabilitat empresarial, Caselles es posa al capdavant d’una junta que pretén dur a terme un mandat continuista a l’anterior.

–Per a què ha de vetllar l’AGIA?
–El col·legi vetlla i ha de vetllar per mantenir el Codi Deontològic en la pràctica de les operacions i les gestions immobiliàries. També ens encarreguem de complir la tasca de formació continuada dels professionals.

–Quina serà la nova directriu i orientació de la junta després de la seva incorporació com a president?
–L’objectiu és dur a terme un mandat continuista dels dos anys anteriors. Tractarem de portar a la pràctica els projectes que es van iniciar fa temps.

–Com quins?
–A tall d’exemple, ens agradaria tirar endavant la materialització del títol acadèmic d’agent de la propietat immobiliària per la Universitat d’Andorra (UdA). D’altra banda, anem darrere d’un projecte ambiciós amb el Col·legi Oficial d’Agents  de la Propietat Immobiliària de Barcelona i Província per tal d’atraure negocis productius pel sector immobiliari del Principat.

–També duen a terme formacions en l’àmbit de la protecció de dades, oi?
–Així és. De fet, hem d’actualitzar constantment les formacions segons les lleis vigents. Des dels primers dies d’abril, estem duent a terme formacions de protecció de dades als col·legiats i, de fet, el primer grup ja ha superat amb èxit el curs. També incorporem matèries de sostenibilitat i de canvi climàtic per realitzar aquestes formacions.

–Creu que les mesures de congelació dels lloguers que es van començar a posar en pràctica durant la pandèmia han sigut suficients per pal·liar l’impacte econòmic de les famílies?
–Crec que va ser una de les mesures necessàries perquè els ciutadans poguessin tenir unes condicions de vida dignes en un moment tan complicat, però tampoc és la solució definitiva al problema estructural del sector.

–Fins quan creu que hauria de continuar activa aquesta mesura?
–La congelació dels preus dels contractes de lloguer no s’hauria d’allargar més temps. S’haurien de començar a retirar les mesures intervencionistes. Crec que no és bo pel futur, ja que després tot torna. La problemàtica dels preus es podrà solucionar si hi ha prou habitatge, però en cap cas amb una mesura d’un dia per l’altre. Això portarà temps.

–Ha tingut contacte amb algun propietari que es queixi de la situació actual?
–Tinc dos clients de la meva immobiliària que es neguen a posar les seves propietats per llogar mentre el Govern segueixi amb l’intervencionisme del mercat, la qual cosa significa que el Principat està perdent oferta. En alguns casos, hi ha propietaris que necessiten vendre algun dels seus immobles per raons econòmiques i no poden a causa de mesures com la pròrroga automàtica. S’està perjudicant la propietat, en aquest sentit, i la pujada de l’IPC no ajuda gaire.

–Fa uns dies, el Comú d’Escaldes-Engordany es va reunir amb els propietaris del Clot d’Emprivat. Creu que aquestes trobades tenen la possibilitat de materialitzar canvis reals?
–En aquest cas, la principal preocupació de la corporació és la reducció dels espais verds de la parròquia, i per aquesta raó volen negociar amb els propietaris la distribució dels espais. Tot i això, els propietaris tenen la garantia urbanística. Crec que són útils si es respecten els interessos de cada part, però si no arriben a cap acord, aquesta iniciativa haurà sigut en va.

–Què opina sobre la Llei de protecció de dades?
–Cada vegada es demanen més dades a tot arreu. Per tal de prevenir les grans operacions de blanqueig de capitals, se’ns exigeix complir amb els requisits de la informació personal, però no obeeix a la nostra voluntat. De fet, fa temps que treballem als despatxos per dur a terme la formació del personal i reforçar l’aplicació d’aquesta mesura.

–Creu que és molt exigent?
–Jo no la modificaria gens. Cal una recerca d’informació i una fitxa de risc dels clients per a dur a terme algunes operacions en concret, de la mateixa manera que et demanen la declaració de la renda a l’hora de demanar un crèdit a una entitat bancària. Ens hem d’acostumar al fet que cada cop ens demanin més dades per tenir més seguretat.

–I si es compara amb els països veïns?
–Ens sorprèn el què ens demanen aquí. Si bé és cert que va augmentant l’exigència de les dades progressivament, hem de tenir en compte que a països com França és necessari presentar un dossier complet amb el salari, les nòmines i, fins i tot, la factura de la llum, entre altres coses. A Andorra no és tan dramàtic tot plegat.

–Pel que fa a la disponibilitat de pisos de lloguer assequible, creu que s’està treballant bé aquesta matèria?
–S’estan duent a terme projectes i iniciatives que contribueixen a la creació d’habitatge, però seran insuficients. Es tracta d’un procés llarg. La creació dels blocs de pisos socials comporta un mínim de dos anys de construcció, per tant, a curt termini no tindrà gaire repercussió. A més, tindrà efecte sobre una quantitat de gent insuficient d’acord amb els estudis sociològics i la problemàtica del país.

–Quina solució proposaria?
–La col·laboració públicoprivada pot ser un desenclavament de la situació i, de fet, ja s’estan començant a moure les dues parts. Tot i això, caldrà veure si aquests projectes incentivaran el sector privat en termes de rendibilitat i benefici. S’ha d’analitzar tot prèviament.

–Fa unes setmanes, va veure la llum un estudi sociològic de l’ARI amb la col·laboració de FEDA per determinar els pisos buits arreu del país. Com es podria incidir per augmentar l’oferta de pisos a totes les parròquies?
–Primer de tot, caldria esbrinar el perquè de tots aquests pisos buits: conèixer bé les circumstàncies dels propietaris per veure quin camí es pot seguir amb aquests immobles. Després, crec que l’Institut Nacional de l’Habitatge hauria de prendre la iniciativa i estar a ple rendiment per fer una radiografia completa a escala de país. Si no tenim un coneixement exhaustiu del parc d’habitatge és molt difícil tirar endavant qualsevol projecte per les llars.

–Quina és la situació de la inversió de capital estranger al Principat?
–És una dinàmica que està en augment al llarg dels últims anys. Crec que la marca Andorra està millorant molt la seva imatge internacionalment, i consegüentment, les inversions estrangeres. Cal destacar la seva incidència al mercat immobiliari.

–És cert que cada cop més gent d’alt poder adquisitiu es fixa en Andorra a l’hora d’adquirir habitatges de luxe?
–Les torres del Clot d’Emprivat són alguns exemples d’infraestructures que així ho estan demostrant. Des que Andorra va deixar de ser un paradís fiscal fa uns anys, els inversors han atorgat més seguretat i credibilitat al país. D’altra banda, crec que aquí hi ha molt bona qualitat de vida amb relació a l’educació i la baixa fiscalitat i, això, és un valor afegit que reté a molts visitants. Està clar que, cada dia que passa, Andorra es converteix en una destinació més atractiva.

–Què espera l’AGIA de l’acord d’associació amb la Unió Europea?
–Amb relació a l’acord, vam demanar consell a un despatx jurídic de Barcelona especialitzat en dret europeu i dret comparat. En aquest sentit, vam determinar que l’únic requisit que demanem és que continuï la inscripció obligatòria al col·legi oficial amb la finalitat d’exercir professionalment al Principat. D’aquesta manera, aconseguirem atorgar més prestigi a la professió i establirem uns requisits mínims. Esperem que es respecti la nostra posició igualment que la resta dels col·legis de professionals andorrans amb les seves peticions, però tot això està en mans del Govern i no sabem en quin moment es materialitzarà si tenim en compte el context actual.