El Comú d’Escaldes-Engordany ha adjudicat el projecte arquitectònic guanyador del concurs d’idees per a la construcció d’un edifici de pisos a preu assequible a l’avinguda del Pessebre, número 60, a l’estudi d’arquitectura Pere Cervós i Causa Estudi per un import de 7,2 milions d’euros i un termini d’execució de catorze mesos. Ho va notificar ahir durant la sessió de Consell de Comú la cònsol major, Rosa Gili, que va desgranar les línies mestres del projecte recordant que, tal com es va anunciar a principis d’any, l’habitatge comptarà amb un total de 39 immobles, dels quals sis tindran una habitació, 23 dues, sis de tres dormitoris i quatre pisos per compartir destinats a la gent gran «que no volen viure sols i no els fa res compartir els espais comuns amb altres persones», a més d’un total de disset places d’aparcament. A banda, l’edifici també comptarà amb una plaça pública a peu de carrer i tindrà un atri central que connectarà tot l’habitatge i donarà accés al carrer Hortalets de Guem. També s’ha aprovat un suplement de crèdit per a la redacció del projecte de prop de 70.000 euros, ja que la despesa que s’ha hagut d’afrontar fins ara ha estat superior a l’esperada.

Per la seva banda, tot i que han votat a favor de la iniciativa, des de la minoria de Demòcrates, el conseller Miquel Aleix va engrescar a la majoria a contactar amb el Govern per impulsar una col·laboració publicoprivada per a la construcció dels pisos i que acabin sent gestionats per l’Institut de l’Habitatge amb la voluntat d’agilitzar els procediments i evitar que s’eixampli, sobre manera, el procés de negociació amb un privat, en el cas que algú presentés una oferta. «Demano que es torni a parlar amb el Govern per defensar l’interès i el diner públic perquè la ciutadania pugui disposar d’aquests immobles com més aviat millor», va demanar.

En la mateixa línia, la consellera taronja Núria Barquín va destacar que la possibilitat que des de l’Executiu es participi en el projecte «dona més llibertat econòmica». Al seu torn, el demòcrata Jordi Vilanova també va fer el punt sobre la probabilitat que les negociacions per una concessió amb un privat es puguin endarrerir perquè «buscarà una rendibilitat», un punt negatiu que des de l’administració pública «no hi seria». «Si es volen fer pisos socials o a preu assequible, la col·laboració entre administracions permet millorar el plantejament de la construcció i evitar el lucrament», va finalitzar Aleix.

En resposta, Gili i el cònsol menor, Joaquim Dolsa, van defensar l’aposta de la majoria per tirar endavant el projecte, sobretot tenint en compte que en aquests moments, quan el projecte ja es troba tancat, «no tindria sentit parar-lo per entrar en converses amb un altre interlocutor, seria «perdre el temps». «Hi ha altres comuns i altres terrenys, estem fent el que demana i necessita la ciutadania. Aportem una petita solució, però encara manca treball per poder arribar a resoldre la problemàtica que viu el país», van dir.

D’aquesta manera, els mandataris van assenyalar que el mes de març van oferir al Govern el terreny de l’antic escorxador, situat a l’avinguda del Pessebre, per a la construcció d’edificis socials i «des de l’Executiu encara no ens han respost», motiu pel qual, consideren que «les dues coses són diferents. Nosaltres tirem endavant el nostre projecte i, a banda, cedim un terreny al Govern». En referència al finançament de l’obra, Gili va acceptar que, evidentment, si un privat s’interessa per una edificació d’aquestes característiques «o és un mecenes o busca un rèdit econòmic», per això ara els tècnics del comú i els estudis d’arquitectura guanyadors analitzaran, a fons, si és viable treure l’edificació en concessió o si la corporació, tenint en compte el bon estat de les finances, podria assumir la inversió. «L’estat de les finances ens poden portar que si ens acabem decidint per la concessió, aquesta sigui amb uns criteris molt marcats i tancats, per això ara ens toca reflexionar com ho tirem endavant», va manifestar.

Una altra de les qüestions que es van debatre va ser el plantejament de poder acabar la construcció en un termini de 14 mesos, un període que des de l’oposició no consideren raonable per l’evolució de totes les edificacions i la situació actual per la manca de materials. Tanmateix, la cònsol va defensar la proposta del col·lectiu d’arquitectes guanyadora, que asseguren que el fet que part de la construcció a través de mòduls prefabricats agilitza els tempos envers una edificació convencional. Finalment, va exposar que esperen poder treure el concurs entre el juliol i l’agost i, «posant un escenari realista», podrien començar les obres entre octubre i novembre.