El 2010 serà l'any del retorn literari d'Albert Villaró: Columna publicarà immediatament després de l'estiu La primera pràctica, quarta incursió en la novel.la del guanyador del Carlemany 2006 amb Blau de Prússia. Villaró torna amb La primera pràctica a la ficció històrica, com a L'any dels francs, i viatja a la Seu d'Urgell de mitjan segle XVII per narrar la vida i la mort de mossèn Roureda, víctima d'un obscur incident --va traspassar en caure d'una finestra de la Casa dels Infants orfes-- que l'autor reconstrueix en clau d'intriga. El relat històric el combina Villaró amb un fresc de la Seu als anys 80 del segle XX amb què evoca un moment decisiu en la història contemporània de la capital alturgellenca. I tot plegat, amb el teló de fons de la música barroca --el mateix Villaró és un consumat guitarrista-- que posa la banda sonora de la narració.

La primera pràctica serà la culminació d'un bon 2010 literari: no va arribar a temps de Sant Jordi --ni ho pretenia, diu ell-- però l'editorial FEB acaba de publicar la versió italiana de Blau de Prússia (Blu di Prussia). És la primera vegada que una novel.la de Villaró veu la llum al país transalpí, i confirma la bona rebuda exterior del premi Carlemany, que al 2008 ja va tenir una primera versió en castellà (Azul de Prusia, Espasa). En tots dos casos, el do de llengües de l'inspector Andreu Boix ha sigut possible gràcies als ajuts a la traducció de l'Institut Ramon Llull. Abans de Blau de Prússia, Villaró --actual director de Cultura de la capital-- ja havia tret el nas als mercats literaris veïns, amb sengles traduccions al francès (Chasse à l'ombre) i al castellà (Guárdame las vacas) d'Obaga, el thriller pirinenc que el va catapultar a la primera fila de la literatura catalana. H