Pancho Saula és l'impulsor de la Galeria Alta, una galeria d'art especialitzada en fotografia que, ubicada a Anyós, es va obrir al públic el setembre de l'any passat. Amb el concepte d'slow art com a punt de partida, l'objectiu de l'espai és exposar grans noms de la fotografia com Vivian Mayer, Joel Meyorowitz o Bruce Weber, i oferir als visitants una experiència única, ja que la galeria es troba a dins mateix de la seva pròpia casa. Parlem de com es va gestar tot amb Saula:

Com va sorgir la idea de crear una galeria?

És una idea que tenia al cap feia temps, però necessitava que el timing fos favorable. Aquest gener ja farà cinc anys que vivim a Andorra amb la meva dona. I jo, encara que tingui formació d'advocat, sempre he estat un apassionat de la fotografia. Recordo que, fa poc, vaig trobar un paper de fa deu anys on m'anava apuntant els fotògrafs que anava coneixent. De fet, he treballat d'agent de fotògraf al món de la moda i de la publicitat, soc fotògraf, col·lecciono fotografies... podríem dir que esmorzo, dino i sopo fotografia.

En un entorn idíl·lic...
Tant la meva dona com jo estem superfeliços a Andorra. Trobem que és un lloc meravellós. Una de les coses que ens va sorprendre quan vam arribar, però, és que no hi hagués un centre especialitzat amb la imatge. Tots els països tenen diversos centres de fotografia. De fet, la fotografia no deixa de ser la disciplina artística més democratitzada. La quantitat de milions de fotografies sobrepassa la quantitat de pintures, escultures i escultures que es produeixen diàriament. I ho vam trobar a faltar en un país que rep set milions de turistes.

Va ser llavors quan van tenir la necessitat de crear-ne un.
Vam trobar que la nostra història personal lligava amb una necessitat que hi havia al país d'oferir exposicions al més alt nivell mundial. Galeria Alta té una particularitat i, és que, alhora, és casa anostra. Durant la pandèmia li vaig donar voltes i vaig arribar a la conclusió que no volia replicar un model clàssic. No volia oferir al visitant la típica sala de terra de ciment que troben al centre de la ciutat. Aquest és un model que ja existeix i que encara té lògica en grans 'urbes', però amb un lloc com Andorra.

Ho van tenir clar de seguida.
Sí. Ens vam instal·lar aquí i vam fer obres per condicionar la casa. Ara bé, no deixa de ser un espai íntim. Per això, la cita prèvia ens serveix com una mena de filtre. De fet, ens ha visitat gent de París, de Madrid, de Tarragona, de tot arreu... La galeria s'està convertint en un espai que està dins la xarxa dels amants de la fotografia. Així, de la mateixa manera que hi ha gent que viatja 1.000 quilòmetres a una òpera o a un restaurant amb estrelles Michelin, també hi ha públic que ve expressament a veure la galeria. I és que, el fet important, no és la quantitat de visites que rebem. L'objectiu, més enllà de vendre fotografia, és entrar en contacte amb gent que li agradi aquest món.

Estem parlant d'slow art?
Podria considerar-s'hi. És veritat que les galeries clàssiques de les grans 'urbes' duren, com a molt, un mes o un mes i mig. Això, per mi, fa que una exposició trepitgi l'altra. Jo entenc que fem slow art per dues raons: perquè seguim com a criteri exposar allò que ens agrada slow art i perquè el temps que dura l'exposició, té un període de cinc mesos. A més, exposem autors de pes i de prestigi internacional. Són autors o artistes que han format part de les millors col·leccions del món i dels quals se n'han publicat desenes de llibres. I aquesta importància, a parer meu, es mereix un temps en el món de l'art.

S'han emmirallat en alguna galeria existent?
No tenim cap referència. De fet, desconeixem si n'hi ha cap al món de semblant. La nostra és el resultat de moltes circumstàncies i de tot allò que hem anat acumulant des de l'experiència de la fotografia. Ara bé, si hi ha un lloc en el qual m'agradaria assemblar-me és el centre Châteaux La Coste, al sud de França. És un espai molt gran on fan vi rosat i, al mateix temps, han creat un centre cultural especialitzat en escultura. Tu arribes allà i pots passejar-se enmig de les vinyes i, en aquest recorregut, hi ha selecció molt important d'escultures. La gent va allà a passar el dia i a enriquir-se visualment i culturalment.

Allò que t'emportes és una experiència.
Sí. Com quan el visitant ve a la Galeria Alta. Ve a viure una expeirència, ja que entra en una casa on viu gent i a on les fotografies dialoguen amb l'espai. Sempre hi ha una persona que els rep, que soc jo o la meva dona, i passa una estona ells. Quan marxen, la majoria assegura que ha viscut experiència. I jo em quedo amb això. No és tan sols una exposició. Hi ha gent que es queda a dinar, a sopar, hi ha amb qui prenem una copa, un cafè... L'objectiu és vendre. Tot i això, s'ha acabat convertint en una plataforma meravellosa per conèixer gent interessant.

Ara col·laboren amb Càritas.
Fins fa poc l'entrada era gratuïta, però ara hem afegit un petit filtre. Allò que demanem als visitants és una entrada de deu euros que donem íntegrament a Càritas. Ens hem trobat amb gent que, pel fet de demanar deu euros, han decidit no venir. I, a nosaltres, ja ens va bé. Donem totes les facilitats, compartim la nostra intimitat, el nostre temps... Si algú no està disposat a pagar deu euros, potser tampoc li agrada tant la fotografia.

Per què Bruce Weber?
Bruce Weber és un artista essencial amb la fotografia. Un fotògraf que va canviar el concepte de la masculinitat al món de la publicitat. A més, va tocar altres disciplines com el cinema i va fer molts llargmetratges, com 'Le'ts get lost' centrat en la figura de Chet Baker, que va ser nominat als Oscars. Ell va ser qui va crear tot l'imaginari Calvin Klein. És un artista amb una sensibilitat meravellosa per plasmar la idea del que és positiu. Des de la família feliç, els amics que es diverteixen, l'amor pels animals... aconsegueix generar una molt bona energia al voltant de la seva obra.

Al gener serà el torn de Sarah Moon.
És un somni que aquesta fotògrafa encara estigui en actiu amb 82 anys. Sarah Moon té una obra molt identificable que ha estat exposada als millors museus del món. Penso que amb la galeria estic escalant la meva experiència com a col·leccionista i la meva passió per la fotografia. No dic qe l'art contemporani no m'interessi, però és fàcil que et prenguin el pèl. El que proposo jo és exposar obres d'artistes sòlids que tenen un pes específic en el món de l'art. Que han publicat desenes de llibres i que, per tant, tenen un potencial comprador que té solidesa.

Realment és un espai singular!
A mi em fa moltíssima il·lusió contribuir en aquest país meravellós. I m'alegro que hi hagi gent que vingui aquí, no per omplir dipòsit benzina, ni tampoc per comprar-se crema, ni per esquiar... Si no perquè hi hagi una opció cultural que els atrau. D'aquesta manera aportem gra de sorra al país que ens estimem. També soc conscient que aquest tipus de model és possible perquè és Andorra. Ens dona aquesta tranquil·litat. Això és el que li dona interès.