Escaldes-Engordany
«El 2023, el món podria entrar en un escenari de recessió, però mantenint una inflació alta»
Entrevista al president del Grup Andbank, Manel Cerqueda Donadeu
El president del Grup Andbank, Manel Cerqueda Donadeu, mostra els resultats financers de l’entitat assolits l’any passat, els seus plans de desenvolupament i la situació macroeconòmica al món.
–Quines són les novetats que s’han produït a Andbank els últims anys?
–Malgrat el context econòmic, social i sanitari, el Grup Andbank ha crescut en volum i clients en els darrers dos anys. La combinació de tenir una proposta de valor innovadora i un equip professional i experimentat, que treballa transmetent els nostres valors als clients –honestedat, compromís, proximitat i confiança– ens permet créixer sòlidament. Com a banc centrat en la gestió patrimonial, la nostra filosofia es basa a establir relacions a llarg termini amb els nostres clients, que inclou cuidar els seus actius i identificar constantment oportunitats d’inversió per a ells. Pel que fa a les novetats, el més destacat és la nostra aposta pel món de les fintechs amb MyInvestor a Espanya i Myandbank a Andorra, plataformes que conviuen amb la nostra activitat de banca privada, però que ens ajuden a estar al capdavant i centrar-nos en altres segments.
–Com ha influït la pandèmia en els resultats d’Andbank?
–La pandèmia ens va afectar a tots d’una manera o altra: governs, països, empreses i particulars. Mirant-ho des d’una certa perspectiva, i tenint en compte que mai havíem estat en una situació com aquesta, cadascú va avançar el millor que va poder, i tots hi vam fer front raonablement bé. El banc es va centrar a ser al costat dels clients per acompanyar-los, demostrar-los que estàvem amb ells i donar-los el que necessitaven. El Grup Andbank va tancar el 2021 amb un volum de negoci de 32.700 milions d’euros, un 20,5% més que el 2020 i va batre el seu rècord de creixement històric, sumant 5.580 milions d’euros. Ens estem posicionant com un referent important de la banca privada als països on som presents, en particular a Andorra, Espanya i Luxemburg.
–A causa de la situació política global, el banc ha aplicat mesures de seguretat addicionals i ha realitzat auditories internes de clients?
–Tenim grans equips de Compliance i auditories a cada país on som presents. És una cosa en la qual ens hem centrat des de fa uns quants anys, però no només per un context o situació política concreta. Les mesures utilitzades per reforçar el compliment normatiu es revisen periòdicament i, per descomptat, s’analitzen els factors actuals.
–Malgrat la crisi mundial, Andbank continua en expansió. Quines són les últimes ofertes internacionals en què ha participat?
–Andbank es troba actualment a 11 països. L’any 2021 a Espanya vam comprar el negoci d’Esfera Gestión i la filial espanyola de Bank Degroof Petercam. Enguany hem venut la nostra llicència bancària al Brasil a Creditas, que és una de les fintechs més grans de l’Amèrica Llatina, però encara operem al país com a broker-dealer (DTVM) i empresa de gestió de fons.
–Com van afectar aquestes operacions a la capitalització d’Andbank i, concretament, a la diversificació de la seva cartera de clients?
–A Espanya, les nostres operacions més recents han reforçat la posició d’Andbank España amb una base de clients més àmplia, mentre que la nostra ràtio de solvència s’ha mantingut sòlida.
Al Brasil, es preveu que l’acord que Andbank va signar amb Creditas es tanqui el 2023 després d’haver obtingut totes les aprovacions reguladores, de manera que continuarem vinculats al negoci de banca privada amb una llicència de broker-dealer i una societat de gestió d’actius, i la nostra intenció és continuar creixent en banca privada amb una estructura més eficient.
–Quines són les característiques dels programes de préstec a estructures empresarials i particulars potencials com els grans inversors de l’economia andorrana?
–Andbank participa en l’economia andorrana, per això intentem adaptar el que oferim a les necessitats dels nostres clients, siguin particulars o empreses. Entre la nostra gamma de solucions de finançament, oferim hipoteques (primera residència, segona residència o inversió), préstecs i línies de crèdit.
–Quines són les condicions per garantir un préstec per comprar immobles comercials o residencials?
–Com hem dit abans, intentem adaptar el que oferim a les necessitats dels nostres clients i considerar la relació entre ambdues parts. En termes generals, Andbank pot finançar entre el 70 i el 80% d’una propietat quan és la primera residència i un 50 o 60% quan és la segona residència o per inversió.
–Andbank participa en projectes d’inversió al Principat i l’estranger?
–Andbank, juntament amb la resta de bancs del país, dona suport al Govern, a les parròquies i a les empreses parapúbliques amb els seus nous projectes sempre que és necessari.
–La política d’aranzels dels bancs andorrans no és competitiva en comparació, per exemple, amb els bancs de França i Espanya. Andbank preveu revisar les tarifes per a transferències de diners, servei de comptes o transaccions de valors?
–El sistema financer andorrà fa anys que té tipus estables i no és del tot competitiu amb altres països, això és cert, però també ho és que està canviant. De fet, fa poc hem llençat Myandbank, un banc 100% digital que permet fer transferències nacionals i internacionals gratuïtes, Bizum gratuït –pagaments immediats amb mòbil– i un compte de pagament de l’1% fins a un límit de 30.000 euros.
–Quin va ser l’import total dels préstecs hipotecaris concedits el 2021?
–Andbank va tancar el 2021 amb uns 900 milions d’euros de préstecs i crèdits a clients, dels quals uns 510 milions d’euros són hipoteques.
–Tenen previst ampliar la seva presència a altres països europeus, Amèrica del Sud o l’Àsia?
–Actualment, ens sentim còmodes amb la mida de l’empresa, i no tenim previst expandir-nos a més països; més aviat, volem combinar el que tenim.
–Podria fer una visió general de l’estratègia del banc per als pròxims anys?
–Andbank es troba ara en la fase mitjana del seu Pla Estratègic 2024, centrant-se en l’objectiu principal de fer créixer el negoci fins als 40.000 milions d’euros de volum de negoci. Per aconseguir-ho, els principals pilars del pla són el creixement de la banca privada, el llançament d’un nou actiu d’empresa gestora de fons alternatius (Actyus) amb el primer fons llançat enguany (Actyus Fintech Fund I), l’enfortiment del negoci i l’eficiència del nostre actiu d’empreses gestores i fer créixer el nostre banc digital, MyInvestor, a Espanya.
–Quina és la política d’Andbank pel que fa al patrocini i la solidaritat? Quins són els pressupostos per a aquesta mena de donacions?
–Una de les nostres principals línies d’actuació en matèria de responsabilitat corporativa és el suport a la recerca en la lluita contra el càncer, a la qual destinem prop del 5% dels nostres beneficis. Com a tal, el grup dona suport al SJD Pediatric Cancer Center de Barcelona, a la Fundació FERO i a la Fundació Cris contra el càncer. L’any 2021, a través del nostre fons d’inversió Global Sustainable Impact, vam donar prop de 700.000 euros a projectes relacionats amb la investigació del càncer en aquestes tres institucions. Així mateix, durant l’any passat, Andbank va impulsar diverses iniciatives amb ONGs de diferents països per donar suport extraordinari a altres projectes solidaris sorgits a causa de la crisi del coronavirus.
–Respecte a les previsions macroeconòmiques, què passarà amb els preus de l’energia, l’or i els tipus de canvi de divises?
–Creiem que el món podria entrar en un escenari de recessió tècnica el 2023 amb una inflació que es mantingui alta, tot i que a un nivell una mica més moderat que el 2022. Europa entrarà en recessió el primer trimestre de l’any, mentre que els Estats Units trigaran una mica més, a causa de la resistència específica de la seva economia. El motiu principal per considerar aquest escenari és que la guerra d’Ucraïna ha mutat en quelcom global per la seva naturalesa, en què les principals potències han entrat en joc i s’han posicionat a banda i banda de la fractura, fent-la durar més temps del previst; però també hi ha un element transversal, atès que el conflicte es desenvolupa a diversos nivells, no només polític, sinó també energètic, agrícol i semiconductor. Ambdues qualitats podrien fer que el conflicte perduri durant mesos, pertorbant encara més la matriu de la matèria primera, i centrant-se en l’energia com a mitjà de pressió.
Referent a l’energia, concretament, creiem que el gas es mantindrà en nivells elevats; actualment, i malgrat les darreres caigudes, encara està un 700% per sobre dels nivells mitjans d’abans del 2021. També esperem que el petroli es mantingui en el rang d’entre 75 i 100 dòlars per barril. L’alineació entre els principals productors (Rússia, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units) en el marc de l’OPEP està augmentant el desequilibri entre l’oferta i la demanda, fa créixer la inestabilitat del món energètic i això és sinònim de petroli car.
Quant a l’or, fins ara predominaven els factors que mantenien estancat el seu preu. Es tractava d’un dòlar elevat i d’un augment dels tipus d’interès en dòlars, elements que en el passat van frustrar qualsevol repunt de l’or. Ara bé, hem de considerar que el món avança cap al quadrant definit per l’alta inflació i la contracció econòmica, i històricament, en aquest quadrant, l’or tendeix a fer-ho bé. Hem augmentat el rang de fluctuació de l’or a 1.700-2.000 dòlars. Això vol dir que per sota de 1.700 dòlars som compradors d’or i per sobre de 2.000 dòlars som venedors.
Finalment, en referència al canvi de divises, mantenim una visió estructuralment positiva del dòlar en relació amb l’euro. La resiliència més gran de l’economia nord-americana requerirà que el Sistema de la Reserva Federals dels Estats Units (FED) treballi més, apujant els tipus d’interès, per refredar l’economia, cosa que probablement provoqui una lleu recessió si es vol tornar a posar l’animal [la inflació] a la gàbia. Així doncs, per a la FED, pensem que el tipus d’interès final podria situar-se fàcilment per sobre del 5%-5,5%, mentre que a l’Eurozona, el fet que l’economia entri en recessió abans, serà el Banc Central Europeu qui haurà de controlar els preus sense apujar tant els tipus d’interès i aquest diferencial serà favorable respecte al dòlar.