• Cinca i Baró acompanyaran l'actual cònsol d'Escaldes al capdavant de la llista nacional de la plataforma

Antoni Martí. Foto: TONY LARA

Finalment va dir sí. El cònsol d'Escaldes, Antoni Martí el desitja va fer ahir al vespre el pas endavant que molts esperaven i es va col·locar al capdavant del gran centre, la plataforma impulsada per ell, per l'exmilitant del PS Jordi Cinca i pel Partit Reformista. Precisament, Cinca i el líder de facto del PRA i fins ara número dos de CR, Ladislau Baró, acompanyaran Martí al capadavant de la llista nacional del gran centre. La resta de noms encara són una incògnita.

Martí va convocar tots els consellers comunals d'Unió del Poble –el partit parroquial que li donava suport al Comú d'Escaldes– a una reunió ahir a les 9 del vespre. Pocs minuts després, la notícia corria com la pòlvora: l'actual cònsol d'Escaldes deixarà el Comú per anar al capdavant de la gran plataforma que espera desbancar els socialdemòcrates el 3 d'abril, dos anys després de la històrica victòria del PS. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, ja té rival. Els socialdemòcrates ja feia dies que tenien coll avall que Martí seria el líder, però no per més anunciada una notícia és menys dolorosa: dels tres noms que sonaven amb més força per liderar el gran centre –Martí, Cinca i Casadevall– l'opció del cònsol escaldenc i expresident del Grup Parlamentari del PLA era la que menys agradava al PS. Però es veia venir.

De fet, dimarts passat Martí ja va pràcticament acceptar posar-se al capdavant del gran centre en una reunió amb Baró i el també polític centrista Gilbert Saboya. Quedava, però, una qüestió –més formal que de fons– per resoldre: que Cinca cedís i acceptés el lideratge de Martí. De fet, l'exmilitant del PS, tot i que s'havia mostrat disposat a liderar el projecte a nivell nacional, també havia dit sempre que faria pinya amb el candidat que finalment encapçalés la llista nacional. Calia, doncs, que l'ascens de Martí fos el més còmode possible per a Cinca, que finalment serà el seu número dos. Amb aquest tàndem, el gran centre vol evidenciar que –com a mínim a la llista nacional– el personalisme no serà motiu de divisió. La segona plaça per a Cinca cobra encara més valor si es té en compte que, des d'un punt de vista numèric, seria Baró –en tant que líder de Nou Centre i màxim representant del PRA a la llista– qui hauria d'ocupar-la. Però bé, tots tres són llocs d'elecció assegurada i que, a més, compleixen amb el perfil moderat que la plataforma busca: Martí és un liberal renegat, disgustat amb la deriva conservadora del PLA i escollit cònsol amb el suport de bona part de l'electorat natural del PS; Cinca havia estat la mà dreta de Jaume Bartumeu a Nova Democràcia i va marxar del PS el 2008 després d'intentar sense èxit una tercera via; Baró va liderar el centrista i heterogeni Agrupament Nacional Democràtic després de la retirada d'Òscar Ribas i ha estat el número dos de CR, un exeperiment de centredreta liberal que no ha acabat de quallar.

a les parròquies, ‘la gran dreta' / El nom d'Antoni Martí era el que generava més consens a les parròquies i s'espera que l'anunci del seu lideratge ajudi a fer quallar les coalicions territorials, totes elles mig embastades. A hores d'ara queda pendent saber com s'articularà la col·laboració –si n'hi ha– amb Unió Laurediana a Sant Julià i amb quins criteris es tancarà la llista parroquial de Canillo. A Andorra la Vella les incògnites també estan obertes, però inquieten menys: tots donen per fet que guanyarà el PS. A Escaldes, la llista territorial comptarà amb la presència –quasi assegurada– de l'exlíder d'IDN, Vicenç Mateu, i d'algú dels antics UCPA i AND de la parròquia. A Ordino, la parroquial del gran centre sembla cada cop més en mans de l'ACO, amb la incògnita de saber si hi haurà lloc per als liberals i el que queda de la branca ordinenca d'ApC.

Si bé a nivell nacional la plataforma té un caire inequívocament centrista, a les parròquies, amb l'única excepció d'Escaldes, les coalicions tenen un signe força més conservador. El gran centre a la nacional i la gran dreta a les parroquials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.