PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

«Al superar el càncer vaig adonar-me que el capital es recupera però la vida no»

Per Alba Cladellas

L'Adrián Lucena a la seva oficina.
L'Adrián Lucena a la seva oficina. | MARC RAMOS

L’Adrián Lucena és un emprenedor instal·lat a Andorra que vivia a un barri pobre entre Badia i Barberà del Vallès (Espanya) i al final va entrar dins el món de l’emprenedoria. Els inicis no van ser fàcils i alguns projectes van fracassar, però al final va aprofundir els seus coneixements en màrqueting digital i arran d’això va encertar en un d’aquests negocis. Es va traslladar al país fa uns anys i aquí va poder connectar amb molts emprenedors.
Les tres paraules, dites per ell, que més el defineixen són constant, creatiu i filantrop.

–Com ha sigut la seva trajectòria professional?
–Des de ben petit, amb deu anys, ja tenia energia emprenedora. La meva mare sempre m’ha explicat que al càmping on estiuejàvem reunia els objectes del bungalou dels meus pares i agafava una taula, em posava a llocs del recinte on hi hagués molt trànsit de gent com els lavabos, i allà posava els objectes a la venda per un euro. Un dia vaig aconseguir 60 euros. Ja generava més que el que cobrava la meva mare treballant tot un dia. També li deia que volia muntar una empresa d’alarmes amb reconeixement ocular. I això se’m va ocórrer quan vaig sentir una conversa a casa sobre la gran quantitat de robatoris que hi havia a Barcelona en aquella època. La meva mare al·lucinava. 
Els primers ingressos van arribar  venent coses pel barri, i va ser llavors quan em vaig adonar que m’encantava aquest món.

–Els seus inicis van ser quan era molt jove, i a més, van ser a l’hospital. Què li va passar i com va anar tot?
–Em van fer una operació d’apèndix que es va complicar, vaig caure del llit de l’hospital i vaig estar una setmana en coma. Quan vaig despertar havia perdut el record dels hàbits del dia a dia. No sabia fer coses tan senzilles com encendre la televisió, la consola o engegar la moto. Tampoc sabia com moure la cama esquerra; vaig haver de tornar a aprendre a caminar. Va ser llavors quan vaig començar a interessar-me pel màrqueting digital i em vaig començar a formar.
Quan vaig acabar l’institut em vaig apuntar a un grau mitjà de màrqueting, però quan anava a començar-lo, em van diagnosticar un sarcoma d’Ewing al maluc. Només tenia disset anys i va ser un cop molt dur. Tot i així, a la meva família m’han ensenyat que mai m’he de rendir, així que vaig fer quimioteràpia nivell adult, em van operar i vaig arribar a dur 130 punts, un autotrasplantament de medul·la i per últim, i també vaig fer sessions de radioteràpia.
Durant l’any de lluita contra el càncer m’adono que tinc molt temps lliure a l’hospital i començo a estudiar màrqueting digital de forma autodidàctica. En aquella època hi havia gent guanyant molts diners en aquest sector. Els meus inicis van ser fent blogs que em reportaven un euro al dia. 
Em creia Bill Gates i començava a fixar-me en gent que ho havia aconseguit. I a més, pensava en tot el que havia lluitat; perquè en un càncer lluites contra la mort perquè pots perdre la vida, en l’emprenedoria tot el que podia perdre era el meu capital, i això es pot recuperar. Després de fracassar en molts negocis, em vaig reunir amb gent important del sector del màrqueting i vaig crear una companyia de captació de leads; aquí és on neix Lucenathor. 

–Quants anys fa d’això? Va començar molt jove dins el món del màrqueting?
–Vaig començar a moure’m dins el sector quan tenia divuit anys mitjançant blogs, però als vint-i-dos va ser quan vaig començar a generar ingressos que oscil·laven entre els 2.000 i 3.000 euros.

–Què és el més surrealista que ha fet?
–Semblarà una broma, però vaig fer un blog de Barbies amb la finalitat d’atraure a totes aquestes nenes a les quals els agradava jugar amb nines. No em va anar bé. Quan despertava i pensava a fer articles no em motivava i em vaig adonar que has de fer coses que t’agradin. Una altra anècdota que tinc és una vegada que vaig acompanyar al meu pare, que és taxista, a una convenció. Allà vaig aconseguir que una emissora anomenada Sugar Taxi, em pagués 600 euros per encarregar-me de portar-los el màrqueting digital.

–La seva història és de superació i èxit tant en l’àmbit personal com el professional. Després de tot el que ha viscut, a què es dedica ara?
–He invertit molt en ecommerce, tinc un parell de botigues, però tot ho tinc subcontractat. Vaig adonar-me’n que el benefici cada vegada era menor. 
Totes aquestes energies les hem traslladat al màrqueting digital amb una agència de màrqueting digital de xarxes socials, el que es coneix com a SMMA. A través de les xarxes, obtenim clients per les empreses que ens contracten i pactem un preu per cada lead.
També estem en el sector immobiliari, tenim una constructora on treballen divuit persones. Ara el projecte que tenim entre mans és la construcció d’una urbanització de cinc viles de luxe al Tarter, a Vall d’Incles.
A part d’això, també tenim una acadèmia on formem a centenars d’alumnes en captació de leads. Aquest sector és el futur. Arran de la pandèmia, les empreses es van adonar que havien d’invertir en això i ara el que fem és formar a persones.

–Com veu l’ecommerce ara el 2023? És el que era?
–Nosaltres tenim un magatzem de mil metres quadrats a Sant Fruitós de Bages (Espanya) i veníem a Shopify, però la realitat és que ara hi ha molta més competència i, per tant,han pujat les despeses publicitàries. Abans vendre un raspall de gos valia cinc euros i ara en val dotze. Les despeses logístiques també han pujat molt. Ara la gent ho compra tot més barat a Amazon i AliExpress. Abans muntar un ecommerce era molt fàcil, ara si no ets un professional del sector, et pot costar molt posicionar-te.

–Cap on creu que va el màrqueting digital?
–El futur és invertir en noves tecnologies, xarxes socials, associació amb influencers de l’àmbit en el qual estàs, però sobretot màrqueting digital i intel·ligència artificial. Els nivells d’audiència de la televisió cada vegada baixen més i pugen els de Twitch, YouTube... i la gent i les empreses se n’estan adonant. Tot va destinat cap aquí.

–Quines són les claus per guanyar clients?
–Ser molt transparents, directes i fer feina de molta qualitat. Al sector de la construcció treballem per aconseguir la perfecció en les cases que estem fent. I a l’agència de màrqueting igual. Per exemple, la setmana passada em va contactar una empresa que sap quins són els nostres honoraris, però també són conscients que ens desplacem, oferim nosaltres l’equip i fer nosaltres els vídeos pels anuncis... veuen realment la qualitat.
El que has de fer és diferenciar-te del que ja hi ha, això és el que funciona.

–Forma a gent per aprendre sobre màrqueting digital. En què es diferencia la seva de les altres formacions d’aquest àmbit?
–Parlo des de l’experiència personal. Em diferencio per la manera d’impartir-ho, fem un seguiment continu. Hi ha classes en directe, el contingut està gravat de forma professional, sembla com una sèrie de Netflix, i tenim els millors del sector. No és una formació convencional, hi hem invertit més de 80 mil euros.

–Què és el que més li agrada d’Andorra?
–El millor és l’ecosistema emprenedor que s’està creant. Vaig arribar aquí fa sis anys quan encara no hi havia quasi emprenedors digitals, o n’hi havia molt pocs. No podies fer tantes sinergies, però ara tothom està venint.
A més, com pitjor va als altres països millor va aquí pel que fa a inversió estrangera. Pots aprendre de molta gent, una conversa a un restaurant és una mentoria.

–Parlant de temes més personals, com entens la felicitat?
–Per mi la felicitat és girar-me i veure la gent que viu millor gràcies al que jo els he aportat. Rebo missatges de persones que han millorat la seva situació personal i econòmica gràcies als meus coneixements. Per això m’agrada tant la docència i crearé una universitat d’emprenedors.

–Què és per a vostè l’èxit?
–Tant l’èxit com la felicitat és el que passa ara. És poder tenir la meva família a prop, que tinguin de què viure i que entre tots ajudem a altres persones a tenir el que tenim nosaltres. Potser sense tenir altíssims luxes, però sense que falti res, i poder treballar d’allò que ens agrada. L’èxit és també aixecar-te amb un objectiu i una motivació.

–Com és el dia a dia de l’Adrián Lucena?
–Em desperto, agafo l’ordinador i em poso alguna formació. Visc amb el meu director de màrqueting i soci i el meu director creatiu així que aprofito per fer una mini reunió de les coses que farem aquell dia.
Agafo el cotxe, vaig a veure les obres i em passo el matí apagant focs amb el meu soci Jordi de Rols Immobiliària i al migdia ja vaig a l’oficina i gravo els continguts. Després atenc clients que em requereixen i gravo vídeos per formacions.

–Quin és el seu secret?
–Ser totalment transparent i molt constant. Sempre he dit que no sóc el més llest ni el més savi, però treballo molt. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT