Vot de confiança!!!
Fa anys que estic posada en allò que es diu el món de la política, amb el convenciment que és l’eina que em permetrà trobar solucions per al bon funcionament del nostre país.
Aquest cop les eleccions m’han donat l’oportunitat de ser elegida consellera general. Per mi és un honor poder formar part de tan alta institució com és el Consell General.
Aquesta fita no l’he aconseguit en solitari, en tot moment he estat envoltada i he rebut el suport dels meus companys de partit i plegats hem fet un gran equip. Els estic molt agraïda per la seva ajuda i la feina feta al llarg de la campanya.
L’objectiu d’aquest equip ha estat parlar amb els electors, en el meu cas concret, els d’Andorra la Vella per explicar un programa i, sobretot, escoltar les seves opinions i en altres casos aquelles qüestions que els preocupen.
No us negaré que en començar la campanya electoral vaig sortir com una atleta quina única fita era la d’aconseguir convèncer el nombre més gran d’electors perquè això representava més vots per arribar a la meta desitjada, que no era una altra que guanyar les eleccions. Com sempre, vaig parlar amb la família, els amics, coneguts i també amb aquelles persones que no em són tan properes però que coneixes de trobar-te’ls pel carrer, de petar la xerrada o per haver sigut companys de feina o estudis. Agraeixo a tots els electors el «vot de confiança», des del més profund respecte, i és la vostra confiança, la qual em permetrà treballar amb molta força.
L’experiència viscuda durant les dues setmanes de campanya ha estat molt enriquidora. M’ha donat l’oportunitat de poder parlar amb moltes persones que, d’altra banda, no m’hagués estat possible fer-ho fora del context electoral.
En el decurs de la campanya, m’he adonat de la situació real del meu -nostre- país i he posat en marxa una eina de treball per a mi indispensable, com és la recollida de dades que m’han permès analitzar i treure’n conclusions.
Una de les conclusions que n’he tret de tot plegat és que l’Estat del Benestar, pilar fonamental i garant dels drets socials de tot país democràtic, està en un estat de salut crític. Per això crec, que cal trobar els equilibris necessaris per assolir un nivell òptim de l’Estat del Benestar. No és una tasca fàcil però tampoc impossible. Això sí, requereix l’esforç i del treball en equip de moltes persones des d’àmbits tan diferents com l’institucional i els diversos sectors involucrats per assolir solucions reals.
Ara més que mai, és necessari que tots aquells que estem ocupant llocs de responsabilitat institucional demostrem la nostra capacitat gestora i siguem capaços de reconèixer allò que no hem fet bé. Haurem d’estar predisposats a dialogar i arribar a consensos que seran imprescindibles per evolucionar i progressar en el marc que requereix una societat moderna sense fractures.
És probable que alguns pensin que ser elegida consellera general sigui el final d’un projecte o d’una aventura. Per a mi, és ara que comença una cursa de fons per trobar solucions, en la mesura que sigui possible, de tot el que m’han fet arribar els meus conciutadans.
En aquests moments no s’hi val entrar en el joc de la demagògia política, ni aprofitar situacions postelectorals per obrir torneigs d’esgrima, en els quals s’hagi d’estar en posició d’en garde i touche. Personalment crec que aquests escenaris no ens porten enlloc. Igualment crec que l’immobilisme polític no és la solució. Trobo que no és l’eina ni el posicionament més escaient per afrontar els reptes que requereix el futur del nostre país que es mereix que hi treballem activament.