Medina Sidonia
El segon dia a Cadis vam anar a visitar Medina Sidonia considerat un dels pobles més bonics de Cadis. La veritat és que feia molta calor i no estava gaireconcorregut. El nom de Medina Sidonia ve de l’àrab i del fenici. Medina en àrab significa ciutat i Sidó era l’antiga capital de Fenícia. Sidonia, per tant, vol dir que és fenícia.
El primer que vam veure va ser el museu etnogràfic que està situat en un palauet localitzat al carrer Altamirano. Es tracta d’un museu de tipus costumista on es pot veure com i de què vivien els ciutadans a Medina Sidonia fa uns 120 anys.
El museu està estructurat en quatre sales on es desenvolupen tres temàtiques: les activitats agropecuàries, la vida quotidiana i els oficis artesanals.
L’objectiu principal és mostrar i difondre la forma de vida, els costums i l’economia dels habitants d’aquesta localitat i el seu entorn els darrers segles. Els objectes exposats procedeixen majoritàriament d’adquisicions i donacions.
El fons actual del museu també conté una col·lecció important de mobles i estris relacionats amb l’àmbit domèstic que continua creixent a base de noves donacions de persones de la zona.
Després van passar per l’Arc de la Pastora. D’allà vam pujar a l’Església de Santa Maria la Major La Coronada i no vam arribar fins al castell, perquè hi havia quatre ruïnes i feia una calor horrorosa.
L’església, considerada un dels exponents del gòtic a la província, es troba en un dels punts més alts del poble i està construïda sobre una antiga mesquita. La construcció compta amb tres entrades, la del claustre, la de l’església i la principal, encara que n’existia una, la del castell col·locada darrere del cor, que era la utilitzada pels Ducs, la qual va quedar en desús després d’un incendi.
L’entrada principal, de portada herreriana està presidida per Santa Maria Coronada i flanquejada per Sant Pere i Sant Pau, totes escultures italianes de marbre de Carraca. La portada del claustre és d’estil plateresc i s’hi pot observar la imatge més antiga del temple, la verge d’Alabastre, regalada per Alfons X «el Savi».
Destacar el retaule d’estil plateresc que recull els misteris de la vida de Jesucrist i la Verge Maria. El seu altar és Rococó i el cor d’estil Barroc.
Nosaltres, a més, vam pujar a la torre i la meva humil opinió és que l’església està molt descurada i molt bruta, especialment, a la torre entraven els coloms i estava tot molt brut. A la tornada vam passar per l’Arc de Betllem i vam anar a visitar el museu arqueològic Romà on, a més de molts objectes de l’època romana, vam poder entrar dins una antiga i estreta claveguera, veure antigues habitacions romanes i criptopòrtics i, a l’altra banda del carrer, també vam visitar un petit fragment de calçada romana. En acabar, vam menjar alguna cosa al Bar la Plaza al carrer Sant Joan que és on es trobaven tots els bars i restaurants i, després, vam tornar a Cadis. El cert és que els ronyons al xerès «Tío Pepe» i la carn guisada de retinto estaven boníssims.