Els crèdits de carboni, l’or verd?
El canvi climàtic és una amenaça real i urgent per al nostre planeta. La comunitat internacional ha reconegut la necessitat de prendre mesures per combatre’l. En aquest context, l’Acord de París pels objectius establerts per a l’any 2030 i per assolir el compromís de la neutralitat el 2050 s’ha convertit en una fita en la lluita contra l’escalfament global. Una de les eines més innovadores i prometedores que s’han desenvolupat en el marc d’aquest Acord són els crèdits de carboni.
Els crèdits de carboni són una forma de mesurar i compensar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) que es generen en diverses activitats. Funcionen com un sistema de comerç que permet a les organitzacions i països reduir o compensar les seves emissions de carboni i, alhora, donar suport a projectes que promouen la sostenibilitat i la mitigació del canvi climàtic.
Els mercats de carboni s’han convertit en una eina important per a la descarbonització de l’economia. Això s’aconsegueix mitjançant l’ús de crèdits de carboni, els quals representen una tona de CO2 equivalent (CO2e) que s’ha reduït o eliminat de l’atmosfera.
Hi ha dos tipus principals de mercats de carboni: voluntaris i de compliment obligatori.
Els mercats voluntaris permeten a les empreses i individus participar de manera voluntària per compensar la seva petjada de carboni. Aquests mercats basats en una gran varietat de projectes, com ara reforestació, energia renovable i eficiència energètica, ofereixen flexibilitat a les empreses i individus. No obstant això, alguns mercats voluntaris manquen de regulació i poden presentar el risc de greenwashing, en el qual les empreses fan afirmacions exagerades sobre les seves accions mediambientals per recuperar crèdits. El preu dels crèdits de carboni en aquests mercats es fixa per l’oferta i la demanda. En el cas del mercat andorrà, la particularitat és que els preus nacionals estan fixats amb uns mínims i màxims per part del Govern d’Andorra des de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic que regula el mercat, gràcies a una plataforma d’intercanvi pròpia accessible per internet.
En canvi, els mercats de compliment obligatoris són imposats pels governs, els quals estableixen límits d’emissions per a les empreses que han de complir. Les que no compleixen amb aquests límits tenen l’opció de comprar crèdits per compensar. En aquests mercats, el preu dels crèdits de carboni és determinat per un sistema de quotes en l’àmbit estatal.
Com ens ajuda la tecnologia a millorar el control sobre aquests mercats?
La tecnologia Blockchain ens permet registrar i verificar de manera transparent totes les transaccions relacionades amb els crèdits de carboni. Elimina la necessitat d’intermediaris en la compra i venda de crèdits de carboni, agilitza el procés i redueix costos. Assegura la integritat i seguretat de les dades mitjançant algoritmes criptogràfics, permet rastrejar l’origen de les emissions de carboni i proporciona incentius per a l’adopció de tecnologies netes. En disposar d’una traçabilitat clara de les emissions, es poden premiar les empreses i organitzacions que implementin pràctiques sostenibles i redueixin la seva petjada de carboni.
Resumint, els mercats de carboni gestionats amb la tecnologia Blockchain són una eina important per a la lluita contra el canvi climàtic. La combinació dels mercats voluntaris i obligatoris pot contribuir a una reducció significativa de les emissions de GEI globalment. No obstant això, és important destacar que la compensació d’emissions no és una solució permanent al canvi climàtic, però la incentiva. La prioritat ha de ser la reducció directa de les emissions a través de la transició cap a una economia neta i sostenible.