PUBLICITAT

La batalla del tungstè

  • Les lleis de la competència van fer que el preu es disparés al 1943, passant de 7.500 a 285.000 pts. per tona
JOSÉ OLIVA

L'historiador Joan Maria Thomàs ha realitzat el primer estudi sobre les relacions dels EUA amb Espanya entre el 1941 i 1945 a partir de l'anomenada batalla del tungstè, un mineral estratègic per als nazis durant la Segona Guerra Mundial, que va causar divisions dintre del propi govern de Franco. La batalla del tungstè va ser, recorda Thomàs, "la més important guerra econòmica lliurada pels aliats i els nazis a la Península Ibèrica".

El tungstè era llavors un mineral estratègic per a Alemanya, ja que amb ell endurien les puntes dels míssils antitanc, mentre que els aliats tenien altres sistemes. En el seu llibre La batalla del tungstè (Editorial Càtedra), Thomàs recull la frase que l'ambaixador alemany a Espanya va dirigir al ministre d'Indústria i Comerç espanyol, Demetrio Carceller, al març de 1943: "Per a nosaltres el tungstè és pràcticament el que la sang per a l'home". El principal productor del món de tungstè era la Xina, però quan Alemanya va atacar la URSS, es va suspendre el subministrament del mineral per tren i llavors, comenta l'historiador català, van haver de fixar-se en els únics productors de tungstè que hi havia a Europa, Portugal i Espanya.

Les lleis de la competència van fer que el preu es disparés al 1943, passant de 7.500 a 285.000 pessetes per tona. El progressiu enduriment de la política nord-americana de Roosevelt cap al règim franquista va arribar al seu clímax amb l'embargament de la venda de productes petrolífers nord-americans a Espanya. "Durant quatre mesos no hi va haver petroli a Espanya, els pesquers no sortien a la mar i es van engegar els gasògens, van augmentar les restriccions, però com que tenia algunes reserves, no es va arribar a produir una fam com a l'hivern del 1940-41", assenyala l'autor. L'embargament va provocar fortes tensions diplomàtiques entre Roosevelt i Churchill, ja que "el Govern nord-americà, influït per sectors antifranquistes a causa de la Guerra Civil espanyola, per la premsa liberal i perquè es consideraven republicans, era més rígid que el Govern britànic". Segons Thomàs, encara que Franco, el règim i la Falange no són del grat del Govern d'Estats Units, "no estan disposats a fer res per enderrocar-lo, ja que no veuen un recanvi clar i temen que la URSS torni a ser influent en una hipotètica tornada de la República".

ELS ANGLESOS
"afluixen" la seva pressió, perquè "no els interessava col.lapsar Espanya econòmicament perquè hi havia productes que només els podien obtenir aquí, com ara les pirites o els cítrics, i a més a partir de 1943 els interessa que Espanya continuï sent neutral". A partir de 1948, quan comença la Guerra Freda, "Franco està fora de perill i ell mateix ho sap, ja que es beneficia de l'enfrontament dels antics aliats". La batalla del tungstè també va fracturar la posició monolítica del Govern de Franco, entre els partidaris de continuar amb la venda, amb Demetrio Carceller al capdavant, i els contraris a la venda, liderats pel ministre d'Exteriors, Francisco Gómez-Jordana.

La venda de tungstè va reportar tals beneficis, no solament al ministre Carceller, sinó també a la Hisenda pública, que "en tres anys, Espanya va estar a punt de pagar tot el deute que havia contret amb Alemanya durant la Guerra Civil", assenyala Thomàs. De la documentació consultada per a aquest llibre, el més inèdit són, assegura Thomàs, els papers personals de l'ambaixador dels EUA a Madrid, Carlton Hayes, un professor de Columbia, molt catòlic, que era "més pro-Franco que la política nord-americana que dictava el Departament d'Estat".

Thomàs, que és professor d'Història Contemporània en la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i visitant a la Universitat de Wisconsin, està investigant la documentació del cònsol general dels EUA a Barcelona per "explicar la visió dels americans de la Guerra Civil".

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT