PUBLICITAT

Nova adaptació per a 'Fahrenheit 451'

  • L'autor del còmic va revisar pòsters Art Decó, cartells de la revolució russa i il.lustracions dels anys cinquanta
VERA BLANCO

En un futur indefinit, els Bombers, que controlen una població alienada per la televisió, ja no apaguen focs, sinó que es dediquen a cremar llibres; aquest és el punt de partida de Fahrenheit 451, la novel.la que Ray Bradbury va publicar al 1953 i que Tim Hamilton revisa ara en versió còmic. "El que el lector té davant si és el rejoveniment d'un llibre que una vegada va ser una novel.la curta, que una vegada va ser un relat curt, que una vegada va ser un mort vivent en un cementiri", explica Ray Bradbury en el pròleg d'aquesta novel.la gràfica, en la qual també ha col.laborat.

Una nit com altra qualsevol Guy Montag, un bomber que gaudeix del seu treball i de l'olor de querosè, està de retorn a casa quan es troba amb la jove Clarisse McClellan. Aquesta primera trobada marcarà un punt d'inflexió en la vida de Montag, que començarà a qüestionar-se la seva realitat arran de les reflexions de Clarisse que, amb un comportament antisocial, xerrada sobre una època passada en la qual els Bombers apagaven focs, no veu la televisió i gaudeix de la rosada del matí. Fahrenheit 451 --el títol del qual fa referència a la temperatura a la qual cremen els llibres-- va ser adaptada al cinema el 1966 per François Truffaut i és una de les novel.les de ciència-ficció més influents de la història gràcies, en part, a la poètica societat distòpica que desenvolupa.

Per a la seva adaptació en vinyetes, Tim Hamilton va fugir de la pel.lícula de Truffaut, que no va veure per por que afectés la imatge que la novel.la gràfica havia de tenir per a ell. "Volia adaptar-la com una rondalla actual, així que vaig evitar il.lustrar la novel.la de manera hi- perrealista, que és un estil que s'ha fet molt popular en els còmics actuals", explica Hamilton. La història de Fahrenheit 451 (451 Ediciones) es desenvolupa en una ciutat sense nom i un moment en el futur que desconeixem; aquest era un dels aspectes que l'il.lustrador volia "reflectir" mitjançant "una forma artística molt marcada i gràfica". "En realitat, la meva primera idea va ser dibuixar tot el llibre en dos únics tons, però al final em vaig decidir per un amalgama de colors limitats, perquè les limitacions són la mare de la creativitat", aclareix Hamilton, i assenyala que cada imatge va ser traçada amb "el menor nombre de colors i de línies possible".

A LES IMATGES
de la novel.la gràfica, l'ús del color és escàs però "molt important". Els blaus i verds "afegixen la textura freda" que discorre en la majoria de l'obra i les pàgines amb flames, vermelles i grogues, "s'alcen en oposició a aquests tons". Influït per "l'art en general", especialment per Egon Schiele i "qualsevol tipus d'anuncis", Hamilton confessa que per a l'elaboració d'aquest còmic va revisar pòsters Art Decó, cartells de la revolució russa i il.lustracions dels anys cinquanta.

Per a l'il.lustrador, adaptar Fahrenheit 451 va ser un gran repte perquè "la gent coneix tan bé el llibre" que era impossible improvisar gens en la història, d'aquí la seva decisió de "centrar-se" en la part artística. "Estic segur que sorgiran crítiques sobre ràpid flux que té la novel.la gràfica, o que diguin que no era necessari fer una versió còmic de la novel.la original", aclareix. Ja s'han alçat veus crítiques als Estats Units que temen que els nens puguin arribar a substituir la lectura de la novel.la de Bradbury per aquesta versió simplificada de la història.

Hamilton s'hi mostra d'acord "en certa mesura", però assenyala que la seva adaptació no és una novel.la, sinó "un animal diferent". "Això és una novel.la gràfica, una pel.lícula és una pel.lícula i així successivament. Massa d'una cosa no és bo, i penso que aquest és el missatge de Fahrenheit 451".

Periodista. redaccio@andorra.elperiodico.com



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT