PUBLICITAT

Nova alerta de l'associació SOS Racisme

  • La portaveu de l'organització assegura que "estem en una situació molt semblant, i potser pitjor, que a Arizona"
PERE ALBERT

Mentre a Arizona la llei sobre immigració es manté en suspens, a l'Estat espanyol no tenir papers no és delicte, sinó una falta administrativa greu.

Quan la policia identifica una persona en situació irregular, la deté i li obre un expedient sancionador, que pot acabar en una multa o en l'expulsió. Abans no arriba la decisió, l'indocumentat pot ser ingressat en un centre d'internament per a estrangers fins a 60 dies, en unes condicions que, segons la portaveu de SOS Racisme, Alba Cuevas, vulneren els drets humans. "Aquí estem en una situació molt semblant, i potser pitjor, que a Arizona", assegura Cuevas, que recorda que a l'Estat la policia fa controls de documentació "basant-se en un tema racial".

Amb tot, no tothom ho veu així. Per la cònsol en funcions de Mèxic a Barcelona, Francisca Méndez, les realitats dels Estats Units i de l'Estat espanyol són molt diferents i no es poden comparar. La diplomàtica afirma que aquí el fenomen migratori "té una connotació molt més d'obertura i d'integració".

EL MATEIX
opina l'assesora legal en temes d'estrangeria i immigració de l'Ajuntament de Barcelona, Karla Tilac, que considera que "en comparació amb les lleis d'altres països de la Unió Europea, la llei d'estrangeria espanyola és bastant accessible", i que "Barcelona és un referent, un exemple de polítiques de bones pràctiques en immigració".

En el que sí que coincideixen Cuevas, Méndez i Tilac és en el fet que la crisi, a totes dues bandes de l'Atlàntic, ha generat una reacció social i institucional a l'entorn de la immigració.

El que és cert és que, des de l'inici de la recessió, i més enllà d'Arizona, s'han aprovat gairebé 2.000 lleis en diversos estats dels Estats Units que tenen a veure amb els immigrants. Pel que fa a l'Estat espanyol, el desembre passat es va reformar la llei d'estrangeria, i la polèmica sobre els criteris d'empadronament sembla que encara s'arrossega. "Tot l'argumentari dels agents públics, de la política, de l'aparell del Govern, crea tota una sensació en la societat, al carrer, d'anar culpant la immigració d'aquesta crisi i d'anar veient, progressivament, just i lògic que es regulin les fronteres", afirma la portaveu de SOS Racisme.

La proximitat d'eleccions és un altre factor que els experts consideren que marca el discurs dels polítics sobre immigració. Als Estats Units, se celebren eleccions legislatives el novembre, i el president Obama, que no ho perd de vista, ja ha anunciat la intenció d'impulsar la reforma migratòria que va prometre durant la campanya electoral del 2008. Si no la posa en marxa abans dels comicis, Obama és conscient que els hispans (47,8 milions, el 15,5% de la població), que tant suport li van donar, el castigaran. A l'altre bàndol, els republicans també procuraran captar el vot hispà.

A Catalunya, les eleccions legislatives també seran al novembre i els nostres polítics ho tenen present. "La política catalana, en concret, ha pres les politíques més radicals per por de perdre certs vots que s'estaven encadenant, per tota aquesta situació de crisi, cap a posicions més radicals, xenòfobes, racistes, com l'Anglada, de Plataforma per Catalunya", lamenta Cuevas.

Periodista. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT