PUBLICITAT

Blanco reflexiona

ANDRÉS ABERASTURI

Que els impostos pujarien més d'hora que tard, era una cosa cantada des de feia força temps.

Aquesta màxima tan de l'es- querra d'assetjar fiscalment els més rics --per altra banda lògica, encara que poc versemblant-- adormia, tot i la promeses i als anuncis, el somni dels justos. Aquí el que ha pujat és l'IVA, que és per a tothom i que per tant afecta més els que menys tenen i no han volgut ni sentir parlar de ressuscitar el vell impost sobre el patrimoni.

Perquè tots ho entenguem, el ciutadà --a més dels impostos iguals per a tothom (IVA, etc.)-- paga o hauria de pagar una part segons el sou que guanyi treballant cada dia, segons les rendes que tingui o hagi heretat alienes al seu treball i segons el patrimoni que posseeixi.

El que de veritat funciona és la renda sobre el treball i és aquí on hi ha la majoria dels assalariats, tots els que tenen una nòmina, i és el gran mos d'Hisenda perquè, senzillament, no hi ha sortida ni possibilitats d'engany ni enginyeria financera.

Després hi ha el rendista, el se- nyor o la senyora que, per exemple, té 25 places de garatge i 12 pisos i a final de cada mes, asseguts tranquil.lament en la seva sala d'estar, van rebent els diners dels seus inquilins.

Finalment hi ha també els que en lloc de pisos i places tenen grans finques, grans joies, grans fortunes en definitiva. I els que van per lliure --de lampistes a metges passant per advocats o dentistes-- als quals Hisenda ha de creure tan si com no en un acte de fe.

Això és així a grans trets i exposat d'una manera molt elemental. Ara reflexiona el ministre José Blanco i arriba a la conclusió que hauran de pagar els que més tenen i que si ens comparem amb l'Europa propera, tenim un nivell impositiu per sota de la mitjana. El que no diu Blanco en les seves reflexions és la segona part a aquest discurs: com es cobrarà més als que més tenen (que gairebé mai no ho tenen tot al seu nom) i, sobretot, com és aquesta Europa que paga més que nosaltres: la que té salaris molts més alts que els nostres, pensions dignes, un sistema educatiu seriós etc. No dic res de la sanitat.

Periodista. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT