PUBLICITAT

EEES

FRANCESC RODRÍGUEZ

Recomano la lectura de l'article d'opinió publicat dimarts a El País per Joan B. Culla i Clarà. En el mateix article, i en resposta a un altre article de José Lázaro aparegut fa pocs dies en el mateix diari espanyol, surt en defensa de la "classe magistral", quan aquesta es presentada en oposició amb certes directives marcades en el Procés de Bolonya, en les quals es concreta que cal posar major èmfasi en la lectura i en la recerca per part de l'alumne.

He de dir que considero les apreciacions de Culla i Clarà molt encertades. Si bé és veritat que les classes magistrals tal com van ser presentades pel professor Lázaro --un monòleg que el professor ha memoritzat i que etziba a uns alumnes que es limiten a "prendre apunts"-- són nefastes i, segurament, massa habituals en certs àmbits universitaris, hi ha un altre tipus de classes magistrals en les quals s'estableix un diàleg molt interessant entre alumnes i professor, i en les que aquest darrer allò que fa es oferir pautes, aclarir conceptes, sintetitzar uns coneixements que serviran de marc a l'alumne per aprofundir en el coneixement de la matèria mitjançant, entre altres, la lectura i la recerca.

Segurament allò que caldria qüestionar --i és el què fa Culla i Clarà-- és el nivell i els mètodes de selecció del professorat, i aquesta és una qüestió que s'arrossega de fa temps: recordo perfectament dels meus temps d'estudiant universitari --parlo de fa més de 30 anys-- haver assistit a classes magistrals de les que he qualificat com nefastes.

Cal dir, però, que en aquell moment també eren habituals les altres --tinc un record especial de les classes del professor Alexandre Cirici-- i, segurament, avui deu passar el mateix.

Per tant, al meu entendre, cal saber aprofitar aquesta aportació positiva a la transmissió del coneixement i evitar allò que apunta com una possibilitat l'articulista: que l'Espai Europeu d'Educació Superior no suposi la substitució de la funció professoral per una senzilla tutoria. No penso que aquesta sigui la voluntat de ningú, però cal que hi reflexionem.

Historiador. [email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT