PUBLICITAT

MODELS ESGOTATS. NOUS HORITZONTS. Part 3/5

"On anem. Horitzons improductius." Partint dels fets que identifiquen l'esgotament dels dos models analitzats, ara, per obligació, Andorra s'ha de plantejar com continuar el seu recorregut cap al futur. Diverses actuacions dutes a terme per part de les institucions governamentals intenten establir aquest nou recorregut. Malgrat tot, “l'error evolutiu genètic” dels models productius ja esmentat s'ha transformat en un hàndicap tan poderós que, insistir en la seva aplicació, impedeix analitzar amb objectivitat quins són els mecanismes que s'han d'implantar per tal de corregir el rumb i orientar el futur del Principat cap a nous horitzons. A tall d'exemple, i ja amb dades objectives a la ma, l'insistència en potenciar les estratègies de desenvolupament en el sector turístic, tal i com s'ha vingut fent des d'els anys 70, es mostren absolutament invàlides a la vista dels resultats que s'obtenen en relació a la despesa que genera l'estructura actual. Amb les mateixes pràctiques i estratègies ens dirigim, inevitablement, cap a horitzons improductius. El fet d'aportar quantitats ingents de recursos econòmics a un model que no genera retorn en volum equivalent indica que el nostre producte ni és suggeridor, ni és exclusiu, ni és singular i tampoc està dirigit a satisfer la demanda de cap nínxol de mercat que no disposi actualment d'una oferta competitiva significativament millor. És una estratègia equivocada. El paradigma de “més qualitat i menys quantitat” no s'està contemplant. Les campanyes de captació de turistes a l'exterior segueixen els mateixos paràmetres que anys enrera, on encara podiem oferir una imatge de país “exòtic” que, a més, estava complementada amb una oferta comercial imbatible. Ara això ja no és així, i el pitjor de tot és que no hem sabut adaptar-nos a la velocitat adient i aquells pocs agosarats, alguns en diuen visionaris, que ho han intentat s'han trobat amb impediments legals insalvables. Al respecte, l'OCDE fa esment positiu a “la modificació de les normes reguladores, amb l’objectiu de reduir el proteccionisme que tradicionalment molts estats atorgaven a determinats sectors econòmics nacionals.” Quan esmentava les actuacions dutes a terme per part de les institucions governamentals per establir un nou recorregut, m'estava referint a la darrera temptativa de cridar aquell element que no s'havia tingut en compte més que en ocasions molt aïllades, de manera tímida i sempre sense éxit: la inversió estrangera. Amb l'obertura de tots els sectors econòmics a l'entrada de capitals estrangers a Andorra com a inversió, s'intenta omplir aquell abisme abans esmentat entre els sectors primari i terciari. Alhora, però, emparats en les directrius de l'OCDE que indiquen que “més enllà de l’estímul derivat de la mateixa inversió, la inversió estrangera influeix en el creixement i augmenta la productivitat i l’eficàcia en l’ús dels recursos del país receptor”, el Govern andorrà ha aprovat enguany la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra. L'idea és bona, obligatòria si més no, vist que la deriva de la situació no pot orientar les actuacions a prendre envers cap altre objectiu que no sigui aquesta obertura a nous horitzons d'activitat econòmica. Andorra no disposa de més recursos propis que el turisme i el comerç. Els models sobre els quals s'ha basat llur desenvolupament fins ara, ja estan, com hem dit, esgotats. Cosa que no significa que els recursos per si mateixos ho estiguin, no. Encara es poden continuar explotant, tot i que haurà de ser des de noves perspectives. Cal trobar com fer-ho. L'empresa no és impossible. Pròxima entrega: "On hem d'anar. Nous horitzons." cropped-cap1

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT