PUBLICITAT

Identitat i Sobirania

DX Sud RadioLa reflexió no es cap actualitat, però si que cada dia trobo un o altre motiu que em duu a meditar sobre els referents i els models que a diari ens envolten en la nostra vida quotidiana al Principat. Em sobtà la notícia fa setmanes de que una de les principals cadenes radiofòniques espanyoles ompliria part de l’espectre Andorrà, des de les ones de AD Ràdio. Motius econòmics duen a aquesta situació. Per altra banda ens els darrers anys hem anat seguint com una novel·la per capítols les anades i vingudes de la ràdio i televisió Nacional; motius de nou econòmics. Per les mateixes dates escoltava la ràdio en el trajecte des del Pas a casa, i varies locutores revisen i comenten diverses revistes de les que anys enrere divem de “Paper Coutxé”, llevat d’algun comentari a la Família Monegasca i Britànica, no puc identificar cap dels altres protagonistes de les converses i comentaris, alguns en to poc didàctic i altres ratllant el mal gust. Tots ells majoritàriament procedents de revistes espanyoles, i que per a no caure en algun error incorregible, recerco algun dels noms. Reconec que com fa molts anys l’Esteve Albert camí d’Olot per a presentar un disc conjuntament a Mariona Comellas, em diva que la frontera del Runer es una de les més llargues del mon. No trobo sentit a omplir pàgines i pàgines amb personatges i situacions, més properes a les converses de porteria, que de la premsa, i pel que he vist en un parell de vetllades resseguint el tema, hores i hores televisives. Li dono la raó a l’Esteve. Aquesta breu recerca em duu a aprofitar alguns desplaçaments, més o menys llargs dins el país per a resseguir el dial radiofònic, i veure que llevat de les dues estacions abans esmentades, la resta del dial, i poc més, son estacions Franceses, Catalanes i Espanyoles, però amb una diferència essencial. Les Franceses i Catalanes son públiques en la seva majoria, i en les Espanyoles dominen les privades, amb una certa implantació al principat amb oficines i estudis alguna d’elles. El pensament, abans lògic que empresarial, em duu a pensar en la munió de projectes que en el darrer any omplen algunes pàgines, portades i debats sobre la salvació del sector de la construcció, i un cop ho veus amb perspectiva, em pregunto si aquest no es un tema prou important, desprès de veure el que s’ha fet els darrers 10 anys, per a que es coordini i es dugui de la ma entre el sector empresarial i Govern? I recordant les converses amb el bon Tino del Sol, quina diferència hi ha entre Sud Radio i les actuals cadenes espanyoles? En el mateix sentit i davant del que crec si no vaig molt errat son les dues plataformes radiofòniques del País, i davant aquesta situació, seria prou enriquidor i constructiu plantejar una plataforma única nacional de la radiodifusió; i en cap moment vull entrar en el terme “Nacionalitzar”, però si en ajuntar sinèrgies, un potser model “federal de l’espectre radiofònic” en base a produccions o espais produïts? Crec que per a la Identitat i referent nacional seria més enriquidor i proper, que no una lenta i continuada invasió, paral·lela a una llarga agonia. Dins el mateix pensament m’adono de que quelcom similar està passant en el sistema educatiu, i de la riquesa de tres sistemes anem a una evolució d’un únic sistema educatiu i potser que en restin els altres en una forma privada. Des del dia en que es va aixecar la primera escola Andorrana, que no vaig entendre quin motiu hi havia en no tenir un únic edifici per a tots els sistemes. Potser cal que m’ho expliquin en un debat televisiu, però només li he vist sempre avantatges, excepte aquella dita de Juli Cesar “Divide et vences”, i ara no em negareu que més aviat hem estat del Carlemany que no pas del Cèsar oi? Doncs no li trobo lògica a tres biblioteques inconnexes o tres menjadors i tres patis de jocs, si no es que es va voler canviar de bàndol i passar del bàndol del Gran Carlemany al de Juli Cèsar. Soc conscient de que potser algú pot pensar en que estic fent un plantejament comunista, es possible, però únicament escric en veu alta davant  uns i altres fets i esdeveniments que es succeeixen. Serà la dualitat de la formació política i empresarial la que em duu a plantejar si es viable que un empresari amb visió de futur i un Govern responsable trobin una formula per a que dues estacions de ràdio esdevinguin un projecte comú, ampli i representatiu del País? Com un jove, m’entusiasma la idea emprenedora i aquest repte, i ja veig a Canillo una escola on els tres sistemes educatius comparteixen dinar, llibres i jocs, i una mica més enllà veig un País més pròsper que ric, on veig moltes oportunitats de negoci, de creixement i de model, i com adult m’he oblidat d’aquella paraula, d’aquell terme que feva tants anys sempre servia d’excusa per a explicar-ho tot, Parroquialisme, i sense que em calgui posar-ho en boca de ningú, del que ens hauria de recordar de quin bàndol som; Virtus, Unita, Fortior ?

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT