[caption id="attachment_874" align="alignright" width="300"] Grup de Teatre Eduard Marquina 1942[/caption] Fa una pila d’anys, be potser no tants però si ho mirem amb perspectiva no ha plogut afortunadament tant, avui que les pluges de fa trenta anys son tema recurrent de reportatges a una i altra banda del Runer, però si que des de les eleccions, que varen donar la reelecció a Marc Forné, el País ha sofert canvis i ha canviat molt. Recordo la esbroncada en acabar el programa electoral, en que havia obert des dels micròfons amb el exacte resultat del Consell General, i amb el bon amic Lluís Caelles de Televisió de Catalunya inventant una “pospo” per a la meva crònica des de Ordino en que una cinta massa cops reciclada havia deixat tot just mig segon de temps abans d’encetar la crònica; doncs una vista general de la sala del Comú, la veu en “off” i primer pla, tot solucionat. Fa pocs dies he pogut veure la seqüencia que jo mateix em vaig perdre. El Tino des de la cabina, que em preguntava, que perquè havia de guanyar les eleccions  el Marc Forné, i jo li vaig respondre de que perquè no calia trencar res, però si arreglar moltes coses, i la roba bruta es renta a casa. Han passat anys, i es pot entendre avui amb la perspectiva, i amb el nostre tarannà.  I potser som dels pocs que podem entendre el que avui tants es qüestionen  dels anys de la transició espanyola, mirar de no trencar res, posar moltes cataplasmes i qui anys passa anys empeny, però tot passat no resolt torna, i en moltes ocasions les ferides obertes son de més mal guarir. Fa quatre anys els estat units escollien un nou President, i per una vegada comparteixo i reprodueixo la opinió de la Companya Pilar Rahola, ni un es tant bo, ni l’altre es tant dolent, i em recorda la opinió assenyada del seu Pare a les tardes de Cala Joncols, ja retirat de la Política i sempre obert a conversar. Els Estats Units escollien fa quatre anys una bona persona, no voliven ni un economista o un gran líder, ni cap que prometés tornar enrere i esborrar uns anys dolents i aquí res a passat, no calia tampoc trencar res, ni posar cataplasmes o bullotes d’aigua calenta, però si llaurar el camí pels nets, més que pels fills, això tots ho sabien. No he estat mai amic de la cultura Nord Americana, tampoc se trobar-hi cap afinitat, i del poc que conservo de les meves visites a la memòria, la majoria son del Yukon per amunt o Idaho o la Columbia Britànica, vaja el més familiar per a nosaltres, les Muntanyes i la llibertat; però el Joan, acabat d’arribar de Nova Iork, just en plena tempesta ens explica com la gent ha restat cinc dies sense aigua i llum a zones del Dow Town, al pis 90 del seu edifici, i com a ma, a peu i un a un s’aixequen, recomponen, reconstrueixen i recolzen el seu País. M’adono que el avui reelegit President Obama, no ho ha estat per l’estret marge que diven les enquestes, ho ha estat per potser no poder donar cap resposta exacta a que fer, no poder haver acomplert tot el que voliva fer fa quatre anys, però ésser sincer en dir i fer que els nostres nets no heretin el que malauradament deixarem als nostres fills, mentre un rival parlava de no apujar taxes i voliva reduir el dèficit, o quan apostava per deixar-se ensorrar la indústria de Detroit amb la frase de ja en crearem una de nova, oblidant a tots els treballadors. El 1994 si un jove Rommey s’hagués presentat a les eleccions, hauria aconseguit la victòria, l’error no va estar esperar i girar massa a la dreta com voliva el seu partit, si no oblidar el seu missatge i en que creia, per dur que fos. El nostre Cap de Govern te sis anys per davant, un avantatge davant Obama que ha hagut de passar dos dels anys del seu primer mandat, quasi be tres, sense saber quina línia seguir, quan ha estat en el darrer any on ha descobert que era tant simple com recuperar el missatge de la seva primera campanya, ho podem fer, però entre tots, i encarar quatre anys decisius per a tots. No fa gaires dies li escrivia una curta nota a un bon amic, “el ces es just”, i Obama ha tingut la seva tempesta, just quan calia, per a que com el Joan be ha sabut veure en la seva estada a Nova Iork, tots recordessin que calia ajupir l’esquena per a sortir endavant; em responia el meu bon amic “l’has clavat campió”, i avui envoltat d’imatges i records de fa trenta anys, si ho volem veure, el nostre País te la seva tempesta, i sense que de nou l’aigua s’endugui vides i somnis, recordem si ho hem oblidat que el País el fem tots, i que si fa dos anys li vàrem encomanar a un home que fos el Cap de Govern, no va estar per a que tot segueixi igual, no pas per a trencar res tampoc, si no per a que els nostres nets visquin millor que els nostres fills, perquè si continuem volent posar cataplasmes i fer com que res ha passat, i tot ja està be, estarem faltant el respecte i la gratitud a qui ha compromès el seu Nom i Persona per a sortir de la tempesta, i aquesta es tasca de tots. Quatre anys d’un President i dos d’un Cap de Govern, i potser avui tot just començo a respectar els Nord Americans, i de ben segur en puc aprendre quelcom, tot i que seguiré sempre escoltant més el cor que el cap, i com a home de ciències que estima la lletra, seguiré pensant que els hi duem dos anys i vuit segles d’avantatge, i no ens podem permetre que el passat no resolt, l’hagin de resoldre els nostres nets, mentre em dol veure que la meva generació i alguna de més jove, encara no s’ha adonat de que darrera els seus fills, vindran els seus nets.