Zapata, així és com es coneixia al jugador que amb 19 anys va marxar de Saragossa per poder seguir la seva passió, el futbol. Deixava enrere l’ Arenas de Saragossa per anar a jugar a l’ Alcoyano, posteriorment al Lleida i finalment, a l’Eivissa. La temporada següent, la 1977-78, va arribar al Principat com a fitxatge del Futbol Club Andorra, que llavors estava a tercera divisió. Tres anys després, l’equip on jugava aquest defensa, aconseguia l’ascens a segona divisió B. A principis dels 80, les lesions van forçar la seva retirada del terreny de joc, cosa que el va portar al seu pròxim repte: fer d’entrenador. Aquesta tasca va començar amb la base del Futbol Club Andorra. Entrenador del Club Esportiu Principat durant dues temporades (període 1996-1998)  després de guanyar les competicions nacionals, faria història en portar les regnes del primer equip del Principat d’Andorra que participava en una competició europea. El conjunt repetiria la fita l’any següent, i destacaria per aconseguir marcar el primer gol de la història del futbol andorrà en una competició internacional europea. El retorn al Futbol Club Andorra, es produiria l’any 1998, com a número 2 de la banqueta tricolor. L’equip era a tercera divisió. Durant uns anys, l’equip va oscil·lar entre tercera divisió i primera catalana. L’any 2003, Zapata s’acomiadaria definitivament de la seva trajectòria activa en el món del futbol. El meu pare fa prop de 8 anys que ens va dir adéu, i des de llavors, he trobat a faltar unes paraules que recordessin, que més enllà de la gran persona que era, hi havia un apassionat, una persona que va dedicar 30 anys de la seva vida al futbol del Principat d’Andorra. I he pensat que, en comptes de trobar-ho a faltar, hi podia posar remei. Hi ha qui pensa que el futbol distreu l’atenció de les coses importants. En canvi, jo crec que la seva filosofia enalteix una manera de treballar, una manera que ajuda a abordar les coses importants: esperit de superació i treball en equip per aconseguir un objectiu comú. Deixar les individualitats per assolir una complementarietat entre la suma de les parts, per ser un tot. De vegades cal que ens ho facin veure, per recordar que aquesta manera de fer és possible. Per qui va ser un esportista, dins i fora del camp.