PUBLICITAT

Entre lo públic i privat

D’actualitat està la campanya electoral per a la presidència dels EUA, on el paper de les parelles, de la família dels candidats, esdevé imprescindible, i en ocasions, determinant. Un tuitaire del país llençava la següent pregunta a la xarxa social: com veuríem que, a les campanyes electorals d’Andorra, també tinguessin un paper rellevant, les parelles dels candidats. Personalment, d’entrada, no sembla mala idea si atenem a que al cercle més proper d’una persona, se li pressuposa capacitat d’influència. Però, en el moment que observo l’evolució que hi ha hagut a altres països amb el tipus d’informació que transcendeix de familiars i parelles, i dels propis candidats,  on la distinció entre lo públic i privat ha anat disminuint, em queda clar que no és una bona idea. Fa uns dies, un vídeo eròtic protagonitzat per la consellera d’un ajuntament espanyol, va sortir a la llum. La repercussió als mitjans va ser immediata. Aquest episodi, un més d’una llarga llista, evidencia la facilitat de difondre vídeos i imatges sense permís dels implicats. La societat ha demostrat tenir una alta acceptació d’aquests tipus de situació, en el que el morbo per conèixer les històries de la vida privada de persones amb ressò públic, preval per sobre de reprovar la difusió no autoritzada del material. Desenvolupar certes tasques ens poden situar al punt de mira dels mitjans i de la opinió pública,  fet pel qual, la prudència, esdevé cabdal en la manera de fer les coses. Tot i això, cal tenir present que el dret a la intimitat i a la honorabilitat ha de prevaldre. I, si bé és cert que la justícia és qui s’ha d’acabar pronunciant sobre aquests tipus d’afers, la realitat és, que un cop emès el vídeo o visualitzada la imatge, les conseqüències poden ser irreparables. En un moment on la foscor tenyeix la majoria de les noticies que llegim o sentim, cerquem  històries que ens resultin entretingudes, però hem acabat fent de les “misèries” i de la privadesa, un entreteniment públic. En quin moment ens hem apropiat de la privacitat de les persones que desenvolupen una tasca pública? On està el límit? Quan per la majoria esdevingui més important la manera de filtrar certa informació, que el contingut de la mateixa, les coses començaran a canviar. Potser cal recordar, i ser més coherent, amb el què hauria de ser, per canviar el com està sent.

Comenta aquest article

PUBLICITAT