VALORACIONS
[caption id="attachment_777" align="aligncenter" width="584"]
Foto: Àlex lara[/caption]
Vàries valoracions s’han efectuat sobre la manifestació del passat diumenge 21 d’octubre. Valoracions que m’han fet reflexionar.
Una de les afirmacions que s’han produït per part de participants a la manifestació, ha anat dirigida a atribuir passivitat, a la gent que no ha participat en aquest acte. Al meu entendre, tant legítim és expressar-se i reaccionar a través d’una manifestació com trobar altres vies per poder expressar aquest malestar i fer les propostes que es considerin.
S’ha intentat desqualificar la importància de la manifestació atenent al perfil, que suposadament, ha predominat en la mateixa (que per altra banda tenen tot el dret de fer arribar el que pensen). S'ha parlat de que majoritàriament eren funcionaris. I si és així, a mi la pregunta que em va al cap és, per què passa això? Per què el sindicat més multitudinari del país és justament el dels funcionaris? I amb això no qüestiono que el col·lectiu faci ús dels mecanismes creats per a l'exercici dels seus drets, sinó, més aviat em demano, per què la resta de ciutadans no fan ús d’aquesta eina. Tenen les condicions necessàries per fer-ne un ús efectiu d’aquestes? Parlar de que la ciutadania ha perdut la por, és un gran titular que no deixa dilucidar la realitat. Hi ha qui, si més no això sembla, te més garanties en l’exercici dels seus drets, que altres. Crec en l’equilibri de forces. Tan important és crear bones condicions perquè els empresaris puguin dur a terme la seva idea de negoci, com que els treballadors disposin de les condicions òptimes per a l'exercici de la seva professió.
Us diré, que no entenc per què es demana la dimissió del Govern actual, quan el problema, al meu entendre, no és la gestió que ara s’efectua, sinó una manera de fer que s’arrossega des de temps enrere. Hem funcionat amb un sistema capaç de donar resposta a l’ interès immediat comprometent la sostenibilitat i la prosperitat d'un model, del país. I aquesta manera de fer, no té color.
I posats a fer: Llei de responsabilitat política.....cal? No disposem ja, de mitjans per garantir que, en el moment que hi hagi abusos en l’exercici de la tasca pública, s’hagi de respondre davant la justícia?
No ens quedem amb les desqualificacions, tots som necessaris, cadascú pot aportar quelcom que faci avançar.
Potser el que menys m’agrada i em preocupa és que estiguem més interessats en desqualificar i deslegitimar les accions dels que tenim al davant (polítics , manifestants, etc) que buscar línies de treball i de consens. Tot i saber que moltes coses poden allunyar-nos, o recordem el què ens uneix, o difícilment podrem avançar.
Foto: Àlex lara[/caption]
Vàries valoracions s’han efectuat sobre la manifestació del passat diumenge 21 d’octubre. Valoracions que m’han fet reflexionar.
Una de les afirmacions que s’han produït per part de participants a la manifestació, ha anat dirigida a atribuir passivitat, a la gent que no ha participat en aquest acte. Al meu entendre, tant legítim és expressar-se i reaccionar a través d’una manifestació com trobar altres vies per poder expressar aquest malestar i fer les propostes que es considerin.
S’ha intentat desqualificar la importància de la manifestació atenent al perfil, que suposadament, ha predominat en la mateixa (que per altra banda tenen tot el dret de fer arribar el que pensen). S'ha parlat de que majoritàriament eren funcionaris. I si és així, a mi la pregunta que em va al cap és, per què passa això? Per què el sindicat més multitudinari del país és justament el dels funcionaris? I amb això no qüestiono que el col·lectiu faci ús dels mecanismes creats per a l'exercici dels seus drets, sinó, més aviat em demano, per què la resta de ciutadans no fan ús d’aquesta eina. Tenen les condicions necessàries per fer-ne un ús efectiu d’aquestes? Parlar de que la ciutadania ha perdut la por, és un gran titular que no deixa dilucidar la realitat. Hi ha qui, si més no això sembla, te més garanties en l’exercici dels seus drets, que altres. Crec en l’equilibri de forces. Tan important és crear bones condicions perquè els empresaris puguin dur a terme la seva idea de negoci, com que els treballadors disposin de les condicions òptimes per a l'exercici de la seva professió.
Us diré, que no entenc per què es demana la dimissió del Govern actual, quan el problema, al meu entendre, no és la gestió que ara s’efectua, sinó una manera de fer que s’arrossega des de temps enrere. Hem funcionat amb un sistema capaç de donar resposta a l’ interès immediat comprometent la sostenibilitat i la prosperitat d'un model, del país. I aquesta manera de fer, no té color.
I posats a fer: Llei de responsabilitat política.....cal? No disposem ja, de mitjans per garantir que, en el moment que hi hagi abusos en l’exercici de la tasca pública, s’hagi de respondre davant la justícia?
No ens quedem amb les desqualificacions, tots som necessaris, cadascú pot aportar quelcom que faci avançar.
Potser el que menys m’agrada i em preocupa és que estiguem més interessats en desqualificar i deslegitimar les accions dels que tenim al davant (polítics , manifestants, etc) que buscar línies de treball i de consens. Tot i saber que moltes coses poden allunyar-nos, o recordem el què ens uneix, o difícilment podrem avançar.