Titular de moltes noticies, l’aprovació d’ubicar un heliport al roc del Patapou, ha esdevingut una font de polèmiques, pràcticament, diàries. Tot aquest afer ha “finalitzat” amb un comunicat per part del Govern d’Andorra deixant sense efecte l’aprovació de la proposta, arran la valoració dels tècnics francesos. La intervenció d’un element forà (valoració tècnics francesos) facilitava la presa d’una decisió, que semblava inevitable. I és que, si s’hagués volgut mantenir la iniciativa, la Batllia hagués estat l’altre punt on paralitzar el projecte. Sense valorar els aspectes tècnics de la iniciativa i dels diferents informes, que ja s’han donat a conèixer, opinaré sobre aspectes, entre altres, relatius a la comunicació, si més no, la meva percepció de com s'ha fet arribar el missatge i de les maneres de fer. La plataforma No a l’heliport al Patapou i el Comú de la capital, van fer una important campanya de comunicació defensat el seu posicionament, aconseguint fer-se seva una paraula clau: seguretat. Més enllà de si era o no així, aquest punt, ja va situar al Govern en una situació de desavantatge: anaven a remolc de les declaracions i posicionament de la resta. Actuant a la defensiva. La reunió pública que des del Govern es va fer per tal de donar més informació sobre el projecte i “tranquil•litzar” la opinió pública, no va aconseguir els resultats esperats. Diferents noticies han tractat aquest tema, noticies, que han anat més enllà de parlar de la idoneïtat de l’espai. I és que hauríem de distingir, l’ interès legítim de cada part de defensar allò que creu just, allò que considera que ha de ser, buscant l’argumentació (informes tècnics, legislació...) del que ha acabat passant: s’ha intentat personalitzar les preses de decisió, fer judicis públics, s’han llançat insinuacions negatives de diferents persones amb càrrecs públics, s’han dut a terme filtracions de certes informacions als mitjans de comunicació amb una clara voluntat de posicionar, contaminar, l’opinió pública, etc. D’una o altra manera, em queda clar que tots hem perdut, i no perquè no es faci l’heliport al Patapou, sinó per la magnitud que ha adquirit aquest procés, pel rol que en determinats moments han tingut totes les parts. Pel desgast d’una situació que dificultarà replantejar el projecte. La decisió de no tirar endavant l’execució del projecte, deixa, de moment, moltes preguntes obertes, tot i que, al meu entendre, allargar aquest tema, o com es diria, fer llenya de l’arbre caigut, ja no té sentit. Serà dificil que es puguin assumir responsabilitats en la justa mesura dels fets, quan s'ha anat més enllà de qüestionar i argumentar si un heliport al Patapou, era o no viable, quan s'ha anat més enllà de qüestionar el procés d'atorgament del projecte. I és que m’ha quedat un regust amarg, d’aquest patashow.