És un fet que a través de la història, el ser humà ha buscat la manera d’expressar el seus pensaments, sentiments, idees, etc, i l’art, ha esdevingut una eina per a la seva projecció. Inicialment a través de la pintura, la literatura, entre d’altres, i més endavant, amb la tecnologia, va arribar el cinema. La càmera, ens ha ofert la possibilitat de poder deixar constància de fets de la nostra història, de conèixer estils de vida, costums, que al llarg del temps, haguessin pogut quedar en l’oblit. La influència del cinema en la nostra societat és una realitat. Durant la nostra infància, les pel·lícules han estat presents com a eines que ens ajuden a transmetre valors. Les històries ens han ajudat a entendre, a visualitzar, conceptes com l’amistat, la solidaritat, l’esforç, etc. Els personatges i les situacions que es narren, ens ajuden a situar-nos en la pell dels altres, ens apropen realitats i llocs desconeguts. Grans obres literàries, han estat i són adaptades al cinema, donant a conèixer, especialment, als que els llibres se’ls resisteixen, grans històries. Cercar respostes a grans qüestions que desconeixem, és una necessitat humana. El cinema, amb la seva vesant més fantàstica, ha posat imatge a l’especulació de fets, a la possibilitat de realitats paral·leles a la nostra. L’art en les seves infinites formes ens ajuda a veure més enllà del què tenim davant, ens permet conèixer realitats llunyanes, posar a prova els límits. Una de les coses que més m’agrada fer, és poder gaudir d’una pel·lícula, d’aquelles que quan acaben, no em deixen indiferent, em deixen reflexiva o simplement m’impulsen a conèixer més dels temes tractats o dels llocs apareguts. A anar més enllà. La cultura, no pot, ni ha de ser un luxe. La disminució de les activitats culturals arran la crisi, o la dificultat de poder gaudir de les mateixes (per la pujada de preu) afecta a la capacitat d’il·lusionar-se, de conèixer, d’emocionar-se de les persones. De veure diferents visions d’una mateixa cosa. De somiar. I els somnis ens ajuden a cercar noves expectatives, a buscar més enllà de l’experiència pròpia. Ens ajuden a innovar. Ens recorden que les coses haurien, poden o han de ser d’una altra manera.