Tal i com hem pogut saber, el proper curs de primer de segona ensenyança, marcarà l’ inici de la posada en marxa del Pla de renovació de l’Escola Andorrana. Aquest pla, introdueix una nova eina de treball a les aules: l’ Ipad, que s’utilitzarà en aquest i posteriors cursos. He llegit comentaris desqualificant, no només de la mesura en sí, sinó als qui havien ideat la introducció d’aquesta eina, abans inclòs, d’haver presentar la iniciativa, abans inclòs, de demanar el per què. Al meu entendre, és bo i necessari ser crític i exigent, però no destructiu. Ipad o no Ipad? És aquesta la pregunta? Es presenta una reforma educativa i només ens quedem amb el fet que a partir d’ara es demanarà com a material escolar l’Ipad? Per què qüestionem aquest material d’ús pedagògic i no altres? Entenc que la tauleta va intrínsecament relacionada amb la reforma que es vol impulsar. I per tant, deu ser la que millor s’adapta com a eina, als continguts educatius que es volen impulsar. De fet, segons van informar representants del Ministeri, la tria d’aquesta marca, es va fer, entre altres, per les prestacions que pot oferir (aplicacions, etc) a diferència d’altres dispositius, que tenen prestacions més limitades. Tanmateix van aclarir, que podria tractar-se de qualsevol tauleta d’ Appel (Ipad mini, Ipad2, etc). La unificació de la marca, al meu entendre, té sentit perquè sinó es crearia una situació de desigualtat ja que segons quins infants podrien fer quelcom, i segons quins, no. Si bé és cert que la “polèmica” es genera especialment pel cost que pot suposar a les famílies assumir aquest requeriment, en una situació econòmicament sensible pel conjunt de la nostra societat, la despesa d’un dispositiu d’aquest tipus és inferior a la despesa de llibres que es demana per infant durant els cursos de segona ensenyança. També cal dir, que les famílies poden beneficiar-se d’ajuts econòmics en concepte de material escolar. De fet, una de les qüestions més importants que ha de garantir el Ministeri d’Educació i Joventut, i que al meu entendre hauria de centrar la qüestió, és l’ agilització en la tramitació i atorgament de les ajudes econòmiques. Actualment els pagaments dels ajuts a l’estudi , es realitzen mesos després d’haver abonat la despesa, fet que dificulta a les famílies poder-les assumir inicialment. Si, l’escola andorrana és una escola pública que ha de poder ser accessible per a tots els infants. Però també ha de ser de qualitat, ha de poder adaptar els seus continguts i eines (també tecnològiques) a una realitat canviant.