PUBLICITAT

Hysteriofunk

Avui no condueixo, per tant em prendré una altra cervesa. Tampoc cal passar-se que el programa d’aquesta nit bé es mereix estar amb els sentits desperts. No hi és tothom però un bon grapat de “velles” i de “glories”, i fins i tot alguna “vella gloria” ha agafat el cotxe, travessat túnels, valls i La Massana sencera per pujar a Arinsal. Un camí que tot i ser més curt que ara fa uns anys, a algú sembla que se li ha fet llarg. [caption id="attachment_681" align="aligncenter" width="300"] font; http://www.facebook.com/1riol FOTO:Jordi Morera[/caption] Salutacions i abraçades, com et van les coses? Segueixes tocant? Vas bé?... els primers compassos es posen en marxa, els temps binaris ens confonen amb els ternaris i les harmonies amb les tensions i fins i tot en controlades cacofonies, i mira que son bons aquests paios! Els Hysteriofunk son com el vi bo, amb el pas del temps milloren. Ara no fan música amb partitures, la fan amb plastilina. Fan el que els dóna la gana amb el tempo, l’intensitat i l’harmonia.  Caram, ara pugen el Fano i el Demi. Aquests també en saben d’això de pujar als escenaris! Ben mirat, amb la gent que hi ha al públic se’n podrien fer 4 o 5 de bones bandes. Em prenc una altra cervesa mentre discuteixo amb un company baixista si el tempo és aquest o aquell i si els teclats fan això mentre el baix va per un altre costat per trobar-se més endavant... i tot quadra. Fins i tot ha vingut gent de la Seu d’Urgell, aquests de “la faràndula” son ben estranys... però bona gent. Si resulta que estem en una sala on fan concerts, hi ha una gran quantitat de bons músics, i una de les millors bandes que ha parit el país... Com és que no hi ha músics joves? Dels que estem aquí gairebé cap baixa dels trenta-i-tants...On és el relleu generacional, on son “els nanos”? Pot ser és la idiosincràsia del país que no ha tractat mai bé als artistes, o potser aquests no han sabut explicar-se bé, però sigui quin sigui el motiu, el cert és que els que han volgut fer evolucionar “comercialment” la seva carrera artística han hagut de marxar. Ara els xavals miren més cap a fora que cap a dins, i prefereixen participar en un concurs de Karaoke i emular als famosos guanyadors de concursos televisius abans d’agafar una guitarra i passar-se un munt de temps “machacant” acords... La cultura és l’ànima dels pobles, i els artistes qui en tenen cura. La música dels Hysteriofunk va ser una nit més, la sang que bombeja l’ànima d’un poble. Una sang deliciosament  viscosa que ha fet bandera de la bona música, dels tresets de negra i dels compassos sincopats.    

foto; Jordi Morera

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT