Un dels adjectius amb que darrerament s’autoproclamen alguns dels polítics del nostre país és que són valents. Alguns fins i tot van més enllà i ja no parlen de persones concretes sinó d’institucions. “El Govern és valent” diuen. Però, arribats en aquest punt jo em pregunto, té sentit parlar de valentia política com una qualitat positiva? És destacable dir que un polític sigui valent? I li dono voltes. I penso, no han de ser valents tots els polítics? Qualsevol persona que es sotmet a l’aprovació dels electors n’ha de ser. Només el Govern pot ser valent? L’oposició ha de fer control al Govern amb valentia, denunciant totes aquelles accions que no respectin les regles del joc. Un ministre que decideix fer un arxiu nacional d’una carretada de milions és valent, sobretot si és l’únic que ho defensa. Què aporta la valentia en aquest cas? La valentia política està per sobre del rigor, la transparència, la bona gestió, la previsió, la planificació, la justícia, l’honradesa? Alguns diran que cal ser molt valent políticament en els moments que ens estan tocant viure, altres que la valentia no aporta res i que hi ha altres qualitats que han d’estar per sobre. Com que mai res és completament blanc o completament negre, la pregunta està llençada: ser valent en política és una virtut?