Un balanç de la FIAC
Durant quatre dies, París ha vibrat amb els colors d’art contemporani i la seva Fira Internacional (FIAC). 173 galeries de 23 països han exhibit els seus quadres i el seu savoir faire sota el sostre de vidre del Grand Palais. Aquest any, l’exposició també ha ocupat els molls del riu Sena amb gran èxit.
Aquesta 42a edició de la FIAC, del 22 al 25 d’octubre a París, ha estat una de les fires amb més públic no professional del panorama artístic firal europeu. «És molt important que no és una fira per als privilegiats, només per a les persones que tradicionalment tenen accés a l’art a través de la seva cultura, la seva educació, els seus recursos financers», deia la seva directora des del 2003, la Sra Jennifer Flay en declaracions a la premsa.
La fira aquest any s’havia anunciat més internacional, amb només unes 40 galeries franceses de les 173 esperades, els americans, alemanys o britànics, com sempre hi han tingut un lloc destacat, però «la FIAC, –explica Jennifer Flay– es veu reforçada per l’arribada de Landau Fine Art de Montreal, una de les millors galeries d’art modern del món, Long March Space de Pequín, que ofereix un altre punt de vista sobre l’art xinès i el Modern Institute de Glasgow, una de les galeries més influents dels últims anys.»
Entre els participants, també hi havia els colombians Casas Regnier, la primera galeria d’aquest país triada per participar a la Fira d’Art Contemporani Internacional, dins d’una presència, espanyola i sud-americana, en creixement (quatre galeries espanyoles, cinc galeries brasileres i quatre de Mèxic). Com tots els anys, les galeries més prestigioses han ocupat el vaixell insígnia del Grand Palais. I per segona vegada, la FIAC també s’ha desenvolupat a l’altra banda del Sena, al Quai Austerlitz, els «Docks – de Moda i disseny de la ciutat».
Entre tots aquests creadors que han exposat les seves obres, es fa difícil identificar tendències clares. És un moment de gran obertura, on preval per sobre d’altres consideracions la regla de «tot és possible».
La FIAC, en contraposició a la FRIEZE de Londres celebrada poques setmanes abans, s’ha convertit en una fira per al gran públic deixant que la part més popular agafi molt més pes que la tradicional, més elitista.
També com era d’esperar les vendes han anat força bé per als galeristes i les obres de Dubuffet, que oferien Jeanne Bucher Jaeger (París) i Waddington Custot (Londres) van superar el milió d’euros. El Modigliani presentat per Nahmad Contemporani de Nova York també s’hauria venut per diversos milions d’euros i un Picasso hauria aconseguit els cinc milions. Els autors milionaris Jeff Koons o Christopher Wool, han hagut de competir amb alguns clàssics com Giacometti i Jean Arp. No obstant això, en moltes galeries els preus han estat més assequibles: de 100 a diversos milers d’euros.
En resum, la fira de París ha entrat a la seva maduresa, amb 42 anys, guapíssima. Llarga vida a la FIAC!
AFP/Jaume Torres @jaume_torres
Aquesta 42a edició de la FIAC, del 22 al 25 d’octubre a París, ha estat una de les fires amb més públic no professional del panorama artístic firal europeu. «És molt important que no és una fira per als privilegiats, només per a les persones que tradicionalment tenen accés a l’art a través de la seva cultura, la seva educació, els seus recursos financers», deia la seva directora des del 2003, la Sra Jennifer Flay en declaracions a la premsa.
La fira aquest any s’havia anunciat més internacional, amb només unes 40 galeries franceses de les 173 esperades, els americans, alemanys o britànics, com sempre hi han tingut un lloc destacat, però «la FIAC, –explica Jennifer Flay– es veu reforçada per l’arribada de Landau Fine Art de Montreal, una de les millors galeries d’art modern del món, Long March Space de Pequín, que ofereix un altre punt de vista sobre l’art xinès i el Modern Institute de Glasgow, una de les galeries més influents dels últims anys.»
Entre els participants, també hi havia els colombians Casas Regnier, la primera galeria d’aquest país triada per participar a la Fira d’Art Contemporani Internacional, dins d’una presència, espanyola i sud-americana, en creixement (quatre galeries espanyoles, cinc galeries brasileres i quatre de Mèxic). Com tots els anys, les galeries més prestigioses han ocupat el vaixell insígnia del Grand Palais. I per segona vegada, la FIAC també s’ha desenvolupat a l’altra banda del Sena, al Quai Austerlitz, els «Docks – de Moda i disseny de la ciutat».
Entre tots aquests creadors que han exposat les seves obres, es fa difícil identificar tendències clares. És un moment de gran obertura, on preval per sobre d’altres consideracions la regla de «tot és possible».
La FIAC, en contraposició a la FRIEZE de Londres celebrada poques setmanes abans, s’ha convertit en una fira per al gran públic deixant que la part més popular agafi molt més pes que la tradicional, més elitista.
També com era d’esperar les vendes han anat força bé per als galeristes i les obres de Dubuffet, que oferien Jeanne Bucher Jaeger (París) i Waddington Custot (Londres) van superar el milió d’euros. El Modigliani presentat per Nahmad Contemporani de Nova York també s’hauria venut per diversos milions d’euros i un Picasso hauria aconseguit els cinc milions. Els autors milionaris Jeff Koons o Christopher Wool, han hagut de competir amb alguns clàssics com Giacometti i Jean Arp. No obstant això, en moltes galeries els preus han estat més assequibles: de 100 a diversos milers d’euros.
En resum, la fira de París ha entrat a la seva maduresa, amb 42 anys, guapíssima. Llarga vida a la FIAC!
AFP/Jaume Torres @jaume_torres