Andorra i les relacions internacionals
Aquesta setmana passada s’ha signat el pacte d’Estat entre el Govern d’Andorra i les forces polítiques d’SDP i PS, per poder encarar la negociació amb la Unió Europea, i assolir un acord d’associació a en el qual es pugui aconseguir la millor defensa de les nostres especificitats a través d’una sola veu.
Des d’SDP considerem que les relacions internacionals emmarcades amb la participació en els organismes internacionals, la política exterior i l’exercici de la diplomàcia han estat fets que hem defensat des de fa molts anys.
Keohane (1988) va desenvolupar una classificació dels estats en funció de les seves relacions internacionals i va pressuposar als microestats com a «estats inefectius» en el sistema internacional, sobretot degut a la seva vulnerabilitat, i altres autors com Rosenau i Rothstein reforcen aquesta tesi al·legant que la seva supervivència depèn de la voluntat de les grans potències i en el fet que han de buscar recolzament en altres països per poder donar resposta a determinats temes.
Tots els autors arriben a la conclusió de que els microestats obtenen millor consideració i impacte internacional actuant en grups organitzats, com és el cas de la negociació conjunta amb Mònaco i San Marino, o sempre que es trobin recolzats per un tercer país (França o Espanya), degut a què generalment els seus interessos es troben en situació diferent als de les nacions més grans, motiu pel qual les seves relacions internacionals han de desenvolupar-se de forma molt eficient per poder actuar i fer avançar temes que per ells mateixos tindrien certes dificultats.
La participació d’Andorra en els organismes internacionals, i en aquest cas en la UE, és un mitjà adequat per poder interactuar en l’escenari internacional i arribar a tenir més influència en temes cabdals de política exterior, també és una forma d’obtenir més representació en determinats països o assolir relacions internacionals amb representants de països de difícil accés, ja que són molt selectius alhora d’establir missions residencials en l’exterior.
Andorra, Mònaco i San Marino, són microestats històrics europeus amb entitat jurídica pròpia que els preocupa de forma important les relacions econòmiques, socials i institucionals dels seus respectius estats amb Europa, i la seva necessitat d’integració a través d’un acord d’associació va lligada de forma directa amb les relacions de reciprocitat que puguin seguir mantenint, com també els obre les portes a poder establir contactes amb altres països que no formen part del seu entorn més proper.
La participació d’Andorra dintre de la UE ens ofereix una oportunitat immillorable de posar en valor la nostra capacitat d’innovació, la nostra competitivitat i exportació de talent i la nostra capacitat d’adaptació als canvis, recursos molt valorats en el si del funcionament dels organismes com també en la mediació de conflictes, i dintre d’elles podem arribar a maximitzar la nostra influència inclús arribant a liderar temes en els quals puguem aportar un valor afegit i/o neutralitat.
L’ambaixador de la República de Malta l’any 1993 va expressar que la qüestió no era la conveniència o inconveniència dels microestats d’adherir-se a un organisme internacional, si no de cóm relacionar-se i desenvolupar-se de forma que es pugui arribar a influir en la presa de decisions.
Des d’SDP coincidim amb Pia Hanson, que estableix que els microestats que aprofiten les oportunitats que els ofereixen els organismes internacionals i són capaces de posar en evidència els seus valors, passen de ser un estat petit a ser un estat intel·ligent, i de la seva habilitat i capacitat d’adaptació i de identificar les oportunitats, poden arribar a fer que obtinguin èxit dintre dels temes que es tractin.
La globalització d’Europa i del món ha provocat un fort increment dels intercanvis internacionals de persones, béns, serveis i capitals i ha configurat un mercat global on es pot comprar o vendre qualsevol producte fet a qualsevol lloc del món. La globalització ho afecta tot.
Els canvis tant profunds que estan succeint es relacionen amb canvis tecnològics o de les telecomunicacions, els avenços científics en el camp de les ciències de la vida, l’aparició de nous països emergents fortament competidors, els forts corrents migratoris, i tot això ens aboca necessàriament a un profund canvi social, cultural i identitari que afecta de forma important en la vida dels microestats.
En resum, estem assistint a una redistribució del potencial econòmic i a uns canvis tecnològics i demogràfics amb implicacions polítiques i socials de primer ordre, a on molts dels països en sortiran beneficiats, però sens dubte d’altres veuran com la seva situació pot empitjorar.
Però potser la millor forma de contrarestar aquest desequilibri és a través de la presència d’Andorra a la Unió Europea i poder presentar els diversos avantatges dels que disposa, com són la capacitat de flexibilitat, la proximitat i la capacitat d’exportació de talent.
Consellera general SDP
Des d’SDP considerem que les relacions internacionals emmarcades amb la participació en els organismes internacionals, la política exterior i l’exercici de la diplomàcia han estat fets que hem defensat des de fa molts anys.
Keohane (1988) va desenvolupar una classificació dels estats en funció de les seves relacions internacionals i va pressuposar als microestats com a «estats inefectius» en el sistema internacional, sobretot degut a la seva vulnerabilitat, i altres autors com Rosenau i Rothstein reforcen aquesta tesi al·legant que la seva supervivència depèn de la voluntat de les grans potències i en el fet que han de buscar recolzament en altres països per poder donar resposta a determinats temes.
Tots els autors arriben a la conclusió de que els microestats obtenen millor consideració i impacte internacional actuant en grups organitzats, com és el cas de la negociació conjunta amb Mònaco i San Marino, o sempre que es trobin recolzats per un tercer país (França o Espanya), degut a què generalment els seus interessos es troben en situació diferent als de les nacions més grans, motiu pel qual les seves relacions internacionals han de desenvolupar-se de forma molt eficient per poder actuar i fer avançar temes que per ells mateixos tindrien certes dificultats.
La participació d’Andorra en els organismes internacionals, i en aquest cas en la UE, és un mitjà adequat per poder interactuar en l’escenari internacional i arribar a tenir més influència en temes cabdals de política exterior, també és una forma d’obtenir més representació en determinats països o assolir relacions internacionals amb representants de països de difícil accés, ja que són molt selectius alhora d’establir missions residencials en l’exterior.
Andorra, Mònaco i San Marino, són microestats històrics europeus amb entitat jurídica pròpia que els preocupa de forma important les relacions econòmiques, socials i institucionals dels seus respectius estats amb Europa, i la seva necessitat d’integració a través d’un acord d’associació va lligada de forma directa amb les relacions de reciprocitat que puguin seguir mantenint, com també els obre les portes a poder establir contactes amb altres països que no formen part del seu entorn més proper.
La participació d’Andorra dintre de la UE ens ofereix una oportunitat immillorable de posar en valor la nostra capacitat d’innovació, la nostra competitivitat i exportació de talent i la nostra capacitat d’adaptació als canvis, recursos molt valorats en el si del funcionament dels organismes com també en la mediació de conflictes, i dintre d’elles podem arribar a maximitzar la nostra influència inclús arribant a liderar temes en els quals puguem aportar un valor afegit i/o neutralitat.
L’ambaixador de la República de Malta l’any 1993 va expressar que la qüestió no era la conveniència o inconveniència dels microestats d’adherir-se a un organisme internacional, si no de cóm relacionar-se i desenvolupar-se de forma que es pugui arribar a influir en la presa de decisions.
Des d’SDP coincidim amb Pia Hanson, que estableix que els microestats que aprofiten les oportunitats que els ofereixen els organismes internacionals i són capaces de posar en evidència els seus valors, passen de ser un estat petit a ser un estat intel·ligent, i de la seva habilitat i capacitat d’adaptació i de identificar les oportunitats, poden arribar a fer que obtinguin èxit dintre dels temes que es tractin.
La globalització d’Europa i del món ha provocat un fort increment dels intercanvis internacionals de persones, béns, serveis i capitals i ha configurat un mercat global on es pot comprar o vendre qualsevol producte fet a qualsevol lloc del món. La globalització ho afecta tot.
Els canvis tant profunds que estan succeint es relacionen amb canvis tecnològics o de les telecomunicacions, els avenços científics en el camp de les ciències de la vida, l’aparició de nous països emergents fortament competidors, els forts corrents migratoris, i tot això ens aboca necessàriament a un profund canvi social, cultural i identitari que afecta de forma important en la vida dels microestats.
En resum, estem assistint a una redistribució del potencial econòmic i a uns canvis tecnològics i demogràfics amb implicacions polítiques i socials de primer ordre, a on molts dels països en sortiran beneficiats, però sens dubte d’altres veuran com la seva situació pot empitjorar.
Però potser la millor forma de contrarestar aquest desequilibri és a través de la presència d’Andorra a la Unió Europea i poder presentar els diversos avantatges dels que disposa, com són la capacitat de flexibilitat, la proximitat i la capacitat d’exportació de talent.
Consellera general SDP