Aquest estiu han sortit a la llum pública notícies lligades al ja malauradament anomenat afer BPA/FinCEN que han sacsejat l’opinió pública andorrana; i també la catalana i espanyola.
Les declaracions de l’accionista majoritari de BPA, Higini Cierco, informant de suposades coaccions per part de membres d’institucions públiques espanyoles pel que podria ser estratègia política contra l’independentisme català, ens han impactat a tots. Tot això no fa més que afegir dubtes en un assumpte que ja fa dies que es pot qualificar d’afer d’estat, molt més obscur del que el Govern de DA ens voldria fer creure.
Veure’ns implicats de manera més o menys directa en els afers veïns, alguns d’ells tèrbols, molt tèrbols, fan que la nostra política passi fronteres i la bona imatge del nostre país s’esquerdi cada dia una mica més.
En aquesta història, el més important, per la part que ens toca en la nostra feina de control al Govern, és esclarir quin és o ha sigut el rol de l’executiu de DA.
De manera inevitable, dins l’agenda política dels dies a venir, caldrà que els governants de DA ens expliquin d’una vegada per totes què hi ha de veritat en tots els fets relacionats amb la crisi del març del 2015. Concretament se’ns haurà d’explicar si realment es tenia informació de què s’estava covant, abans i després de la nota del FinCEN. Els demòcrates ens han negat de manera reiterada saber res de tot l’afer abans del 10 de març, però de tant en tant, apareixen noves informacions que se’ns havien amagat i que posen en dubte afirmacions anteriors. Per quina raó no vam estar informats de tots aquests fets? Volem saber si es van rebre visites diplomàtiques inexplicables o demandes fora de lloc, directes o indirectes, en trobades més o menys formals o potser telefòniques –tal com afirma la premsa espanyola– i això, abans i després de la fatídica missiva del FinCEN, que va fer trontollar el nostre país.
Les reaccions del govern de DA, aquests dies no han estat gens a l’altura de la gravetat de la situació. De fet, han generat encara més desconfiança i molta preocupació en la seva capacitat a defensar els interessos d’Andorra!  
Efectivament, els fets desvelats, si són ratificats, serien molt greus, constituirien ingerències i amenaces que haurien estat fetes per funcionaris o personalitats del país veí a entitats i ciutadans andorrans i potser als nostres governants. Segons afirmacions de mitjans forans algunes haurien pogut estar fetes en els mateixos edificis administratius andorrans!
Cert, som un país petit i això evidentment significa més vulnerable. Tanmateix, sigui el que sigui, som un país independent i sobirà i en cap cas les nostres institucions públiques poden tolerar cap intromissió interessada ni pressions il·legítimes per part de ningú. Acceptar fets així comportaria obrir la porta a una pèrdua clara i inacceptable de sobirania.
Està clar que no es poden fer acusacions a la lleugera, s’ha de ser prudents i el Govern ho ha de ser més que tots, evidentment. Malgrat tot, ara al setembre, caldrà que DA jugui d’aquella transparència que li sol mancar i tregui l’aigua clara de tot aquest caos mediàtic.
Correspon al Govern que assumeixi la seva responsabilitat política; que negui, si és el cas, les informacions errònies, de manera contundent amb tots els mitjans i proves necessaris, confirmades si cal pel Govern espanyol. En cas contrari, totes aquestes afirmacions continuaran malmetent el nom d’Andorra i ens faran passar un cop més per un país de pandereta. Llavors serà una evidència que DA haurà perdut tota credibilitat i legitimitat per governar el nostre petit, però gran país.
Consellera general socialdemòcrata