Durant la campanya electoral del 2015, vam tenir l’ocasió de reunir-nos amb els membres de l’associació Assandca. La trobada ens va permetre conèixer de primera mà les inquietuds que pateixen les persones afectades per càncer i fer-nos una idea de les dificultats dels malalts que, des de l’entitat, intenten pal·liar. Assandca és una associació andorrana de lluita contra el càncer que es dedica a l’atenció als afectats, la promoció del voluntariat i la divulgació de la malaltia. 
 

Mirant la seva pàgina electrònica sobta veure que aquesta associació amb una finalitat tan lloable, i per les dades que donen, més que necessària en la nostra societat, no rep cap tipus de subvenció per part de Govern. En canvi sí que surten 33 col·laboradors privats i entre ells dos comuns. Un fet sobre el qual, considero, DA ha de reflexionar. 
 

El passat dimarts vam evocar el tema en el marc d’una pregunta parlamentària al Govern i penso que aquesta va ser més que oportuna. El creixement de malalts de càncers al país és constant i les necessitats d’atenció oncològica a Andorra són insuficients, fet que obliga els malalts a desplaçar-se als països veïns. Com que no disposem dels recursos materials i humans per cobrir les necessitats d’aquesta patologia, els nostres malalts, necessàriament, han de traspassar fronteres. 
 

La CASS reconeix que aquests desplaçaments són necessaris i en fa el pertinent reemborsament; malauradament la quantitat abonada és totalment insuficient. Amb els 32 euros que paga tot just es pot cobrir un viatge d’anada cap a Barcelona, trajecte del qual, cada mes, es fan entre 80 i 90, segons han explicat a la premsa els responsables d’Assandca. I segur que se’n fan molts més que no tenim comptabilitzats.
 

Les dades són evidents. El Govern ha d’afrontar, també en la lluita contra el càncer, les seves responsabilitats. Novament, ens toca demanar a DA que posin la persona al centre de sistema i compleixin l’obligació de permetre l’accés a l’assistència sanitària a tots per igual sense que la capacitat econòmica de cadascú sigui un problema.
 

Des d’Assandca fa temps que es reclama un oncòleg a ple temps al país. Dimarts passat vam tenir l’alegria de l’anunci que s’iniciarà aviat el procés per contractar-ne un. Val més tard que mai, l’hauríem pogut tenir des de fa dies però ens quedarem amb la part positiva que aquesta demanda es faci efectiva molt aviat. Ara, només hi ha tres professionals que venen cadascun un dia a la setmana i que gestionen únicament els seus pacients. Per tant, els altres dies de la setmana, els malalts de càncer no es poden adreçar a cap professional d’aquesta especialitat.
 

Com pot ser que encara el dia d’avui no disposem de cap psicooncòleg, especialització entre la medecina i la psicologia que pren cura d’un pacient i d’unes famílies que travessen moments difícils? 
 

No ho oblidem: el càncer, malauradament, té cada cop més incidència i ens pot tocar a tots. Prou dur és haver de lluitar-hi com per veure que no se’ns posen prou recursos per combatre’l. Esperem que els anuncis i les bones intencions mostrades dimarts pel ministre no es quedin aquí i siguin realitat en breu. Com a país no podem deixar a l’estacada ningú, i encara menys a familiars, amics, veïns que estan passant un mal tràngol lluitant contra aquesta malaltia.
 

Consellera general socialdemòcrata