DA: any nou i nous propòsits
Tot i que ja sabem que sovint alguns dels projectes en què tanta il·lusió posem acaben en ben poca cosa quan la rutina i el nostre tarannà ens retornen a la realitat, políticament parlant volem creure que les bones intencions per al 2017 seran aquells projectes inajornables per al país, als quals ens referim dia sí dia també en seu parlamentària. Em refereixo, evidentment, a les grans reformes promeses per DA ara ja fa gairebé sis anys.
Segons sembla, un parell de legislatures amb majoria absoluta no han permès al nostre cap de Govern disposar del suport necessari i dels recursos humans, tant executius com legislatius, necessaris per tirar endavant el nostre país...
Estic pensant essencialment en tres grans projectes.
El primer, la reforma sanitària. Ens demanem si veurem aquest any bona predisposició per part de DA per endreçar un SAAS que sense accions contundents es veu abocat a la desaparició de la sanitat pública. I això pel que ha sigut una mala gestió, sense visió a llarg termini, permetent o tancant els ulls a accions individuals d’uns i altres que a poc a poc van malmetent la supervivència del sistema.
Malgrat la nostra pressió política i la de la ciutadania en general, no hem vist encara accions contundents i valentes per part dels Demòcrates.
El segon gran projecte llarg i feixuc per DA és la reforma de la llei de la Funció Pública. En sis anys, DA ha sigut incapaç d’abordar aquesta tasca i, ben al contrari, les úniques accions que ha fet han sigut les de degradar les condicions dels funcionaris i deixar tocats els ànims de tots aquells que són clau en gestionar els afers interns de l’Estat.
Tenim nova ministra, cert, de la qual no posem en dubte la seva bona disposició; tot que sí que coneixem les accions i declaracions fetes durant aquests anys per Toni Martí referents als treballadors de l’administració. Ens volem equivocar però, de moment, hem vist poca energia per tirar endavant bons projectes de cara a millorar la Funció Pública andorrana.
Com a últim gran projecte destacaré la reforma de la llei de delimitació de competències i transferències als comuns. Tots sabem que tenim multiplicació de recursos en certs àmbits entre les diferents administracions que tenen un alt cost; i que, a més, sovint, porten a perdre eficiència i fins i tot, a incoherències en algunes decisions.
La situació del país no permet esperar més per la reforma i tampoc concebem continuar perdent el temps mentre no endrecem d’una manera o d’una altra les competències nacionals i parroquials. La manca de projecte i d’explicacions de la majoria de cap a on volem anar en aquest àmbit ens porten a pensar que també això podria quedar en un tinter; tot i tenir una secretària d’Estat durant gairebé dos anys únicament dedicada a aquest tema. I l’experiència d’aquests darrers temps ens confirmen que podríem no anar mal encaminats.
Mentre les il·lusions de començar un nou any encara persisteixin, creurem en les possibilitats que aquestes reformes clau pel país vegin la llum. De moment, no volem pensar en allò que pot ser la trista i dura realitat a què ens té acostumats DA.
Consellera general socialdemòcrata
Segons sembla, un parell de legislatures amb majoria absoluta no han permès al nostre cap de Govern disposar del suport necessari i dels recursos humans, tant executius com legislatius, necessaris per tirar endavant el nostre país...
Estic pensant essencialment en tres grans projectes.
El primer, la reforma sanitària. Ens demanem si veurem aquest any bona predisposició per part de DA per endreçar un SAAS que sense accions contundents es veu abocat a la desaparició de la sanitat pública. I això pel que ha sigut una mala gestió, sense visió a llarg termini, permetent o tancant els ulls a accions individuals d’uns i altres que a poc a poc van malmetent la supervivència del sistema.
Malgrat la nostra pressió política i la de la ciutadania en general, no hem vist encara accions contundents i valentes per part dels Demòcrates.
El segon gran projecte llarg i feixuc per DA és la reforma de la llei de la Funció Pública. En sis anys, DA ha sigut incapaç d’abordar aquesta tasca i, ben al contrari, les úniques accions que ha fet han sigut les de degradar les condicions dels funcionaris i deixar tocats els ànims de tots aquells que són clau en gestionar els afers interns de l’Estat.
Tenim nova ministra, cert, de la qual no posem en dubte la seva bona disposició; tot que sí que coneixem les accions i declaracions fetes durant aquests anys per Toni Martí referents als treballadors de l’administració. Ens volem equivocar però, de moment, hem vist poca energia per tirar endavant bons projectes de cara a millorar la Funció Pública andorrana.
Com a últim gran projecte destacaré la reforma de la llei de delimitació de competències i transferències als comuns. Tots sabem que tenim multiplicació de recursos en certs àmbits entre les diferents administracions que tenen un alt cost; i que, a més, sovint, porten a perdre eficiència i fins i tot, a incoherències en algunes decisions.
La situació del país no permet esperar més per la reforma i tampoc concebem continuar perdent el temps mentre no endrecem d’una manera o d’una altra les competències nacionals i parroquials. La manca de projecte i d’explicacions de la majoria de cap a on volem anar en aquest àmbit ens porten a pensar que també això podria quedar en un tinter; tot i tenir una secretària d’Estat durant gairebé dos anys únicament dedicada a aquest tema. I l’experiència d’aquests darrers temps ens confirmen que podríem no anar mal encaminats.
Mentre les il·lusions de començar un nou any encara persisteixin, creurem en les possibilitats que aquestes reformes clau pel país vegin la llum. De moment, no volem pensar en allò que pot ser la trista i dura realitat a què ens té acostumats DA.
Consellera general socialdemòcrata