Període de crisi, moments difícils. És una evidència que és el que fa temps que vivim. Però això, en cap cas, justifica sacrificar tota una generació de joves (i no tan joves) que treballen per l’administració pública en una situació més que precària i d’inseguretat total. Persones que porten anys, algunes més d’una dècada, treballant per l’interès general sense cap valorització, sempre a la banda mínima del nivell de classificació de salaris i amb la pressió extrema que provoca la incertesa de no veure’s renovat el contracte.
 

Fa una setmana, en ocasió del debat de diferents reserves d’esmena al pressupost pel 2017 al Consell General vam tenir l’oportunitat de posar sobre la taula les xifres reals d’aquest col·lectiu. De les 2.569 persones que treballen a Govern, 632 ho fan amb contractes a durada determinada o d’eventual; gairebé un 25% dels treballadors públics.
 

Amb aquests números, queda clar que és un tema que ha de preocupar. Per això, fa temps que estem seguint el tema i hem formulat diferents preguntes i demandes d’informació a Govern. Havíem reclamat dades sobre la situació del personal en els últims deu anys. Mai ens hauríem imaginat que, en molts casos, aquest decenni es veuria superat! I això només amb dades del Govern perquè encara ens falten les d’altres entitats públiques, com ara FEDA, Andorra Telecom o la CASS; informació que també hem demanat.
 

Aquests treballadors eventuals poden estar contractats a qualsevol lloc de feina, fins i tot a places de responsabilitat. Per tant, poden tenir accés i manipular dades sensibles i confidencials, sense saber si demà continuaran sent aptes per al lloc que ocupen. 
 

El Govern de DA, lluny de mirar de buscar solucions, ha fomentat i perpetuat aquesta situació. El resultat és tota una generació de joves (i no tan joves) pels quals esdevé molt difícil fer plans de futur i construir la seva vida.
 

Entenem que la figura d’eventual és necessària, tant al sector públic com al privat, però sempre dins d’una limitació en el temps. I és menys acceptable quan qui n’abusa és l’administració. De fet, ni tan sols ho veu convenient el Codi de Relacions Laborals vigent, que estableix que només es poden encadenar tres contractes temporals de forma consecutiva. 
 

Des del PS, i vista la inacció de DA, vam mirar de fer un pas significatiu en aquesta qüestió. Mitjançant una esmena al pressupost, volíem que en el termini d’un any es reduïssin a la meitat els eventuals a l’administració pública. Per tant, el 50% dels existents havien de ser regularitzats i passar a tenir un contracte indefinit. No ha pogut ser. DA només va posar al davant una negativa absoluta. Ni tan sols van oferir l’opció de negociar una alternativa.
 

Per tant, sis anys després de la seva arribada a Govern, DA no ha estat capaç, ni, de fet, sembla que tingui la voluntat més enllà de petits gestos –20 persones a Educació per al 2017– per solucionar una problemàtica que afecta una gran quantitat de persones, algunes de les quals acumulen molts anys en una situació de precarietat total. Si són necessaris aquests eventuals de llarga durada, mereixen millor tracte i qui no sigui apte o útil, siguin valents, senyors. de DA, i facin el que sigui convenient. 
 

Malgrat les paraules i promeses fetes cap a aquest col·lectiu, novament, no agafen cap compromís en ferm i deixen estancar els problemes. I, en aquest cas, això suposa per a molta gent continuar vivint i treballant amb incertesa, precarietat i desprotecció. 

 

Consellera general socialdemòcrata