Per a DA, Andorra va bé
Dimecres passat van comparèixer en roda de premsa el ministre de Finances i el ministre de Turisme per anunciar a la ciutadania que la crisi econòmica ja s’ha superat. Amb una mena d’eufòria continguda, però més que evident, van anar desgranant un munt d’indicadors econòmics positius per acabar sentenciant, sense embuts, que actualment «els principals sectors econòmics presenten xifres positives».
D’entrada, val la pena destacar que tothom s’alegra, sense excepció, que diversos indicadors econòmics mostrin resultats positius, la qual cosa convida a cert optimisme. Cal que l’economia continuï millorant, i les perspectives macroeconòmiques del nostre entorn immediat fan pensar que així serà, per bé que s’avanci tímidament. Ara bé, la realitat del moment actual a Andorra, a parer de molts treballadors, empresaris i jubilats, dista molt dels cants de sirena i de la valoració triomfalista dels ministres.
Com ja ens té acostumats Demòcrates per Andorra, la lectura i la interpretació de les dades van ser unilaterals i mancades de tota anàlisi crítica. Fins i tot, les dades clarament negatives van ser atenuades amb explicacions supèrflues, que no aprofundien en la realitat de la situació.
Anem a pams:
Per exemple, el nombre total d’assalariats al novembre, segons la darrera dada coneguda, era de 36.136, xifra que va ser presentada com un increment del 2,8% respecte a l’any anterior. D’entrada, sembla una excel·lent dada. Ara bé, una altra lectura, ben real i significativa, és que al novembre del 2011 (amb DA ja al poder) hi havia 37.780 assalariats i aquest darrer novembre, malgrat les mesures que el Govern ha portat a terme, el nombre és encara sensiblement inferior. A més, en cap cas i en cap mes de l’any, DA no ha estat capaç de superar la xifra d’assalariats que hi havia a Andorra el mateix any que va començar a governar. Aquesta és una altra visió, igual de certa, de la realitat, però que casualment s’obvia.
Quan els ministres van haver de reconèixer que el sector financer havia experimentat una davallada de treballadors, ho van justificar amb l’adaptació del sector al nou escenari fruit de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació. Segons ells, això és degut a un fet purament conjuntural. Tot el sector financer del país, però, és ben conscient que la problemàtica actual és estructural i que s’acosten temps extraordinàriament complicats per a la banca del país. De nou, anàlisi crítica inexistent.
L’increment de les importacions, xifra destacable en positiu, no es va analitzar tampoc. Gran part d’aquesta xifra, desgranada, correspon al sector de la joieria. Aquest augment sobtat del consum en joies i metalls preciosos és difícilment justificable pel consum intern i només cal aplicar la lògica per entendre que l’intercanvi automàtic d’informació, que va entrar en vigor l’1 de gener passat, ha fet que molts estalviadors forans bescanviessin l’efectiu per altres actius. Aquesta lectura, completament real, matisa en gran manera l’eufòria de la dada presentada a la roda de premsa.
La dura realitat és que les economies domèstiques estan tocades i són lluny encara de l’abundància existent abans de la crisi. La reducció evident del poder adquisitiu a les llars, sumada a l’ampli desplegament d’imposició directa a què ens ha abocat el govern de Demòcrates per Andorra, fa que la realitat econòmica d’una gran part de la ciutadania quedi molt lluny del triomfalisme amb què els ministres repartien dades econòmiques l’altre dia.
Malgrat l’eufòria, DA no s’atreveix a afrontar els grans reptes del país. La diversificació econòmica és lluny de ser una realitat, i els aires de recuperació són en gran mesura deguts a la millora de l’economia espanyola, de qui som, malauradament, encara massa dependents. DA ens prometia diversificar l’economia i internacionalitzar-la. Ara per ara, no hem vist ni una cosa ni l’altra. I malgrat que s’anunciïn dades positives i es proclami que la crisi ha quedat enrere, la realitat és que DA, després de sis anys de govern, no ha estat capaç de superar encara les dades econòmiques que hi havia quan va accedir al poder.
D’entrada, val la pena destacar que tothom s’alegra, sense excepció, que diversos indicadors econòmics mostrin resultats positius, la qual cosa convida a cert optimisme. Cal que l’economia continuï millorant, i les perspectives macroeconòmiques del nostre entorn immediat fan pensar que així serà, per bé que s’avanci tímidament. Ara bé, la realitat del moment actual a Andorra, a parer de molts treballadors, empresaris i jubilats, dista molt dels cants de sirena i de la valoració triomfalista dels ministres.
Com ja ens té acostumats Demòcrates per Andorra, la lectura i la interpretació de les dades van ser unilaterals i mancades de tota anàlisi crítica. Fins i tot, les dades clarament negatives van ser atenuades amb explicacions supèrflues, que no aprofundien en la realitat de la situació.
Anem a pams:
Per exemple, el nombre total d’assalariats al novembre, segons la darrera dada coneguda, era de 36.136, xifra que va ser presentada com un increment del 2,8% respecte a l’any anterior. D’entrada, sembla una excel·lent dada. Ara bé, una altra lectura, ben real i significativa, és que al novembre del 2011 (amb DA ja al poder) hi havia 37.780 assalariats i aquest darrer novembre, malgrat les mesures que el Govern ha portat a terme, el nombre és encara sensiblement inferior. A més, en cap cas i en cap mes de l’any, DA no ha estat capaç de superar la xifra d’assalariats que hi havia a Andorra el mateix any que va començar a governar. Aquesta és una altra visió, igual de certa, de la realitat, però que casualment s’obvia.
Quan els ministres van haver de reconèixer que el sector financer havia experimentat una davallada de treballadors, ho van justificar amb l’adaptació del sector al nou escenari fruit de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació. Segons ells, això és degut a un fet purament conjuntural. Tot el sector financer del país, però, és ben conscient que la problemàtica actual és estructural i que s’acosten temps extraordinàriament complicats per a la banca del país. De nou, anàlisi crítica inexistent.
L’increment de les importacions, xifra destacable en positiu, no es va analitzar tampoc. Gran part d’aquesta xifra, desgranada, correspon al sector de la joieria. Aquest augment sobtat del consum en joies i metalls preciosos és difícilment justificable pel consum intern i només cal aplicar la lògica per entendre que l’intercanvi automàtic d’informació, que va entrar en vigor l’1 de gener passat, ha fet que molts estalviadors forans bescanviessin l’efectiu per altres actius. Aquesta lectura, completament real, matisa en gran manera l’eufòria de la dada presentada a la roda de premsa.
La dura realitat és que les economies domèstiques estan tocades i són lluny encara de l’abundància existent abans de la crisi. La reducció evident del poder adquisitiu a les llars, sumada a l’ampli desplegament d’imposició directa a què ens ha abocat el govern de Demòcrates per Andorra, fa que la realitat econòmica d’una gran part de la ciutadania quedi molt lluny del triomfalisme amb què els ministres repartien dades econòmiques l’altre dia.
Malgrat l’eufòria, DA no s’atreveix a afrontar els grans reptes del país. La diversificació econòmica és lluny de ser una realitat, i els aires de recuperació són en gran mesura deguts a la millora de l’economia espanyola, de qui som, malauradament, encara massa dependents. DA ens prometia diversificar l’economia i internacionalitzar-la. Ara per ara, no hem vist ni una cosa ni l’altra. I malgrat que s’anunciïn dades positives i es proclami que la crisi ha quedat enrere, la realitat és que DA, després de sis anys de govern, no ha estat capaç de superar encara les dades econòmiques que hi havia quan va accedir al poder.