Decidim entre tots la importació de residus forans
L’objectiu del Govern, amb l’acord firmat entre Andorra i Catalunya el passat gener, és poder importar aproximativament unes 10.000 tones de deixalles l’any, que han de permetre d’arribar a les 45.000 necessàries per a un funcionament òptim quant a rendiment de la planta incineradora de la Comella.
Aquests darrers anys amb els efectes de la crisi no hi arribem i, per tant, el Govern ha trobat aquesta solució que ens permetrà aportar més de la quarta part de les deixalles que demana alimentar el nostre forn.
Formo part d’aquells a qui mai no ha agradat la idea. Ni m’agrada quant a concepte ni em tranquil·litza pel que fa a les afectacions sobre el medi i la salut que pot comportar. Les emissions de dioxines i altres compostos contaminants, per molt controlades que estiguin, no són mai bones i en cap cas poden semblar perfectament inofensives. Hi ha molts exemples que ens demostren que el que és vàlid avui com a emissions acceptades pot no ser-ho demà!
Quantes coses que consideràvem anodines en una època, anys després han demostrat ser perilloses per la salut humana: el consum del tabac al seu dia, els plàstics alimentaris fets de bisfenol A i els ftalats que han constituït durant molt de temps els components de biberons i recipients de conservació dels aliments, cremes, productes de neteja amb components cancerígens... I moltes coses més!
En relació a la incineració, molts experts en denuncien les possibles afectacions sobre la salut: efectes cancerígens, afectacions respiratòries, problemes lligats a la salut reproductiva, trastorns del desenvolupament...
Certament la incineració no seria l’única causa de pol·lució de l’aire que respirem. Les calefaccions de gasoil i els cotxes contaminants també fan molt de mal.
Però a mi, això em diu que hem de treballar per reduir al màxim tots els factors tòxics del nostre entorn. A més, hem de tenir present que vivim en una vall tancada i per tant, molt menys airejada que altres llocs.
Reconeixem que l’aprofitament de l’energia que es crema a Ctrasa és una millora en relació a la gestió de residus. És millor aprofitar la calor que deriva de la incineració de residus per escalfar les llars andorranes o bé per dotar-les d’aigua calenta que cremar sense més rendibilitat.
La directiva europea 2008/98/UE en la seva jerarquització en la gestió de les deixalles reconeix la millora però convé recalcar que per sobre d’aquestes opcions de tractament dels residus se situen altres alternatives com la no generació de residus i el seu reciclatge.
I cap aquí és on voldríem que anés el nostre país. El marge de millora és important, el percentatge de recuperació d’envasos, de vidre i de paper són, potser dins de la mitjana europea, però s’allunyen del que podria ser un aprofitament màxim. A més a causa d’una gestió de les deixalles deixada en mans de les corporacions comunals, les diferències entre parròquies són molt, massa importants.
Malauradament sembla que de moment, per les institucions andorranes, ser capdavanters en la gestió de les deixalles no fa part de les seves prioritats.
Els socialdemòcrates pensem que, en matèria de gestió de residus, hi ha molt a millorar i considerem que l’acceptació d’importar deixalles estrangeres per rendibilitzar la nostra planta incineradora, ha de ser una qüestió decidida entre tots els ciutadans d’Andorra.
Per la seva afectació visual, per la seva potencial efecte sobre el medi natural i la salut, volem decidir-ho entre tots i per això hem entrat una proposta d’acord al Consell General en aquest sentit.
Consellera general socialdemòcrata
Aquests darrers anys amb els efectes de la crisi no hi arribem i, per tant, el Govern ha trobat aquesta solució que ens permetrà aportar més de la quarta part de les deixalles que demana alimentar el nostre forn.
Formo part d’aquells a qui mai no ha agradat la idea. Ni m’agrada quant a concepte ni em tranquil·litza pel que fa a les afectacions sobre el medi i la salut que pot comportar. Les emissions de dioxines i altres compostos contaminants, per molt controlades que estiguin, no són mai bones i en cap cas poden semblar perfectament inofensives. Hi ha molts exemples que ens demostren que el que és vàlid avui com a emissions acceptades pot no ser-ho demà!
Quantes coses que consideràvem anodines en una època, anys després han demostrat ser perilloses per la salut humana: el consum del tabac al seu dia, els plàstics alimentaris fets de bisfenol A i els ftalats que han constituït durant molt de temps els components de biberons i recipients de conservació dels aliments, cremes, productes de neteja amb components cancerígens... I moltes coses més!
En relació a la incineració, molts experts en denuncien les possibles afectacions sobre la salut: efectes cancerígens, afectacions respiratòries, problemes lligats a la salut reproductiva, trastorns del desenvolupament...
Certament la incineració no seria l’única causa de pol·lució de l’aire que respirem. Les calefaccions de gasoil i els cotxes contaminants també fan molt de mal.
Però a mi, això em diu que hem de treballar per reduir al màxim tots els factors tòxics del nostre entorn. A més, hem de tenir present que vivim en una vall tancada i per tant, molt menys airejada que altres llocs.
Reconeixem que l’aprofitament de l’energia que es crema a Ctrasa és una millora en relació a la gestió de residus. És millor aprofitar la calor que deriva de la incineració de residus per escalfar les llars andorranes o bé per dotar-les d’aigua calenta que cremar sense més rendibilitat.
La directiva europea 2008/98/UE en la seva jerarquització en la gestió de les deixalles reconeix la millora però convé recalcar que per sobre d’aquestes opcions de tractament dels residus se situen altres alternatives com la no generació de residus i el seu reciclatge.
I cap aquí és on voldríem que anés el nostre país. El marge de millora és important, el percentatge de recuperació d’envasos, de vidre i de paper són, potser dins de la mitjana europea, però s’allunyen del que podria ser un aprofitament màxim. A més a causa d’una gestió de les deixalles deixada en mans de les corporacions comunals, les diferències entre parròquies són molt, massa importants.
Malauradament sembla que de moment, per les institucions andorranes, ser capdavanters en la gestió de les deixalles no fa part de les seves prioritats.
Els socialdemòcrates pensem que, en matèria de gestió de residus, hi ha molt a millorar i considerem que l’acceptació d’importar deixalles estrangeres per rendibilitzar la nostra planta incineradora, ha de ser una qüestió decidida entre tots els ciutadans d’Andorra.
Per la seva afectació visual, per la seva potencial efecte sobre el medi natural i la salut, volem decidir-ho entre tots i per això hem entrat una proposta d’acord al Consell General en aquest sentit.
Consellera general socialdemòcrata