Liberalisme de moda
Aquests dies la família liberal està de celebració. Divendres passat es va inaugurar el 70è Congrés de la Internacional Liberal, que va tenir lloc a casa nostra. El Congrés va aplegar més de dos-cents representants liberals d’una vuitantena de països.
La trobada ha esdevingut una fita històrica en el món del liberalisme, ja que s’hi va aprovar el nou Manifest Liberal, amb la declaració actualitzada dels seus principis ideològics. Aquesta nova versió reemplaçarà a partir d’ara el Manifest d’Oxford, que se signà el 1947 i suposà la primera declaració dels principis liberals i del fonament ideològic dels partits polítics liberals d’arreu del món.
Els principis liberals basen la seva ideologia en el concepte fonamental que qualsevol persona té dret a perseguir els seus propis objectius i pot abraçar la seva llibertat, sempre que no afecti la llibertat dels altres. El liberalisme atorga als individus els seus propis drets, inalienables. En defensar els drets individuals, es garanteixen determinades llibertats.
Són molts els qui, de manera interessada, han volgut col·locar el moviment liberal en algun lloc de l’espectre polític que marca l’eix dreta-esquerra. Des de l’estricte punt de vista de la ciència política, però, aquesta no és una classificació vàlida.
El polític nord-americà David Nolan ho va saber plasmar molt bé gràficament. En el seu diagrama defineix les posicions polítiques de cadascú de nosaltres respecte a dos eixos de coordenades: un pertany al tradicional eix dreta vs. esquerra i l’altre correspon a l’eix liberalisme vs. totalitarisme. Els dos eixos serveixen per copsar les llibertats econòmica i personal respectivament. En aquest sentit, el liberalisme aposta per la defensa de les llibertats individuals i ho aconsegueix posant èmfasi en el progrés de les societats. En creure en la total igualtat dels individus, tot defensant les seves llibertats, les societats liberals tendeixen a protegir en gran mesura les minories.
Un país que exemplifica de manera brillant aquesta ideologia liberal és el Canadà, on les minories ètniques nadiues, els canadencs caucàsics i els immigrants d’arreu del món conviuen de manera pacífica, gaudint d’uns estàndards de vida envejables en un país que progressa econòmicament de manera reeixida.
El liberalisme és plenament vigent i està, podríem dir, de moda. Són diversos els països que han aconseguit, gràcies a l’aplicació de polítiques liberals, un equilibri dolç que fomenta l’economia i la prosperitat dels seus ciutadans, tot vetllant per aspectes com ara la llibertat d’expressió, l’oportunitat i la igualtat social. El Canadà, com dèiem, n’és un bon exemple, però ho són també Corea del Sud, Luxemburg i Holanda, per citar-ne alguns. Són països modèlics i Andorra podria emmirallar-s’hi. Nosaltres, des de Liberals d’Andorra, treballarem amb perseverança perquè així sigui.
La trobada ha esdevingut una fita històrica en el món del liberalisme, ja que s’hi va aprovar el nou Manifest Liberal, amb la declaració actualitzada dels seus principis ideològics. Aquesta nova versió reemplaçarà a partir d’ara el Manifest d’Oxford, que se signà el 1947 i suposà la primera declaració dels principis liberals i del fonament ideològic dels partits polítics liberals d’arreu del món.
Els principis liberals basen la seva ideologia en el concepte fonamental que qualsevol persona té dret a perseguir els seus propis objectius i pot abraçar la seva llibertat, sempre que no afecti la llibertat dels altres. El liberalisme atorga als individus els seus propis drets, inalienables. En defensar els drets individuals, es garanteixen determinades llibertats.
Són molts els qui, de manera interessada, han volgut col·locar el moviment liberal en algun lloc de l’espectre polític que marca l’eix dreta-esquerra. Des de l’estricte punt de vista de la ciència política, però, aquesta no és una classificació vàlida.
El polític nord-americà David Nolan ho va saber plasmar molt bé gràficament. En el seu diagrama defineix les posicions polítiques de cadascú de nosaltres respecte a dos eixos de coordenades: un pertany al tradicional eix dreta vs. esquerra i l’altre correspon a l’eix liberalisme vs. totalitarisme. Els dos eixos serveixen per copsar les llibertats econòmica i personal respectivament. En aquest sentit, el liberalisme aposta per la defensa de les llibertats individuals i ho aconsegueix posant èmfasi en el progrés de les societats. En creure en la total igualtat dels individus, tot defensant les seves llibertats, les societats liberals tendeixen a protegir en gran mesura les minories.
Un país que exemplifica de manera brillant aquesta ideologia liberal és el Canadà, on les minories ètniques nadiues, els canadencs caucàsics i els immigrants d’arreu del món conviuen de manera pacífica, gaudint d’uns estàndards de vida envejables en un país que progressa econòmicament de manera reeixida.
El liberalisme és plenament vigent i està, podríem dir, de moda. Són diversos els països que han aconseguit, gràcies a l’aplicació de polítiques liberals, un equilibri dolç que fomenta l’economia i la prosperitat dels seus ciutadans, tot vetllant per aspectes com ara la llibertat d’expressió, l’oportunitat i la igualtat social. El Canadà, com dèiem, n’és un bon exemple, però ho són també Corea del Sud, Luxemburg i Holanda, per citar-ne alguns. Són països modèlics i Andorra podria emmirallar-s’hi. Nosaltres, des de Liberals d’Andorra, treballarem amb perseverança perquè així sigui.