Un NO a la participació ciutadana responsable
El Govern ha decidit, unilateralment, firmar un acord amb Catalunya pel qual cada any 10.000 tones de residus entraran al país per ser cremades al forn. Malgrat les importants conseqüències negatives que la mesura pot tenir –augment de les emissions de substàncies nocives per la salut, mala imatge com a destí turístic, increment dels camions de transport, afectacions a la flora i fauna, etcètera–, la mesura no serà consultada a la ciutadania, tal com des del PS vam proposar.
Vam fer aquesta proposta perquè, en matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, cal demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania, tenint en compte que, a més, això mai s’ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions. La transcendència del que pot suposar la importació de residus mereix que el poble pugui expressar l’opinió i que qui governa l’hagi d’escoltar. Malauradament, no serà així. Una vegada més, els demòcrates no fan honor al seu nom.
Quan parlem del forn, d’eliminar residus mitjançant la incineració, encara que sigui amb valorització energètica, ho fem d’una tècnica que, segons la legislació europea, no és de les més adients i està a anys lluny de ser la més mediambientalment avançada. Fins fa poc, la legislació europea no permetia la possibilitat d’importar residus en considerar que el forn no complia els criteris d’eficàcia necessaris.
No ha estat fins a la publicació de la directiva 2015/1127 que, gràcies a un canvi de criteris –l’afegit d’un factor de correcció climàtic a la fórmula per calcular l’eficiència energètica–, es pot permetre aquesta importació. La UE accepta rebaixar el seu nivell d’exigència per aquells països en els quals s’utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho, pensant sense dubte en què el clima càlid dels Estats del Sud com Espanya, Itàlia o Grècia redueix substancialment l’ús de les calefaccions. Aquesta circumstància, però, no és ben bé la mateixa a Andorra, país de muntanya.
I, en canvi, ara no només cremarem la nostra brossa –on també cal analitzar si s’ha impulsat amb prou voluntat la política de reciclatge necessària per reduir al màxim el que arriba a CTRASA– sinó també la dels veïns. 10.000 més. Tot amb la voluntat d’alimentar una instal·lació mal planificada i sobredimensionada. Cremar més brossa al forn pot tenir conseqüències negatives a molts àmbits.
Però DA ha tirat pel dret. No vol donar la veu al ciutadà. Segurament, perquè té la certesa que en una consulta acabaria guanyant l’opció més racional: la que evita més emissions de partícules, camions carregats a les nostres carreteres, afectacions a la salut i a l’entorn i continuar emprant una tècnica d’eliminació poc adequada. En definitiva, perquè té la sensació que els ciutadans responsables els haguessin obligat a fer marxa enrere.
Al PS, en canvi, enteníem que era una decisió important que pot tenir impacte per la nostra generació i les futures i que era el moment d’implicar la ciutadania. La nostra proposta, fer una consulta, hagués donat al Govern l’oportunitat d’informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i, d’aquesta forma, que cadascun es posicioni amb coneixement.
Un bon exemple el vam tenir fa uns dies quan els suïssos, en un referèndum, van dir sí a una nova Llei de l’energia, renunciant a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d’aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables. Això és una societat madura i responsable en les accions que els concerneix. Els ciutadans d’Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
Consellera general del PS
Vam fer aquesta proposta perquè, en matèries tan importants com són les vinculades al Medi Ambient, a la salut humana i a les decisions que comprometen el futur de les noves generacions, cal demanar la participació, la implicació i la responsabilitat de la ciutadania, tenint en compte que, a més, això mai s’ha portat en el programa electoral de qui va guanyar les eleccions. La transcendència del que pot suposar la importació de residus mereix que el poble pugui expressar l’opinió i que qui governa l’hagi d’escoltar. Malauradament, no serà així. Una vegada més, els demòcrates no fan honor al seu nom.
Quan parlem del forn, d’eliminar residus mitjançant la incineració, encara que sigui amb valorització energètica, ho fem d’una tècnica que, segons la legislació europea, no és de les més adients i està a anys lluny de ser la més mediambientalment avançada. Fins fa poc, la legislació europea no permetia la possibilitat d’importar residus en considerar que el forn no complia els criteris d’eficàcia necessaris.
No ha estat fins a la publicació de la directiva 2015/1127 que, gràcies a un canvi de criteris –l’afegit d’un factor de correcció climàtic a la fórmula per calcular l’eficiència energètica–, es pot permetre aquesta importació. La UE accepta rebaixar el seu nivell d’exigència per aquells països en els quals s’utilitza menys la calefacció i on la temperatura mitjana del país és prou elevada per permetre-ho, pensant sense dubte en què el clima càlid dels Estats del Sud com Espanya, Itàlia o Grècia redueix substancialment l’ús de les calefaccions. Aquesta circumstància, però, no és ben bé la mateixa a Andorra, país de muntanya.
I, en canvi, ara no només cremarem la nostra brossa –on també cal analitzar si s’ha impulsat amb prou voluntat la política de reciclatge necessària per reduir al màxim el que arriba a CTRASA– sinó també la dels veïns. 10.000 més. Tot amb la voluntat d’alimentar una instal·lació mal planificada i sobredimensionada. Cremar més brossa al forn pot tenir conseqüències negatives a molts àmbits.
Però DA ha tirat pel dret. No vol donar la veu al ciutadà. Segurament, perquè té la certesa que en una consulta acabaria guanyant l’opció més racional: la que evita més emissions de partícules, camions carregats a les nostres carreteres, afectacions a la salut i a l’entorn i continuar emprant una tècnica d’eliminació poc adequada. En definitiva, perquè té la sensació que els ciutadans responsables els haguessin obligat a fer marxa enrere.
Al PS, en canvi, enteníem que era una decisió important que pot tenir impacte per la nostra generació i les futures i que era el moment d’implicar la ciutadania. La nostra proposta, fer una consulta, hagués donat al Govern l’oportunitat d’informar àmpliament els ciutadans, de donar-los tots els arguments que considerin i, d’aquesta forma, que cadascun es posicioni amb coneixement.
Un bon exemple el vam tenir fa uns dies quan els suïssos, en un referèndum, van dir sí a una nova Llei de l’energia, renunciant a noves plantes nuclears i orientant-se cap al tancament definitiu d’aquestes i impulsant la producció energètica amb fonts renovables. Això és una societat madura i responsable en les accions que els concerneix. Els ciutadans d’Andorra també demanem tenir veu en els temes transcendentals.
Consellera general del PS